• Cronista de Mutxamel

1912 : CATÀSTROFE AL RIU SEC.


Pont dels Cinc Ullas tal com va se edificat al segle XIX.

El dia 27 de juliol de 1912 es va produir una catàstrofe automobilística, el primer accident greu del segle XX que va ocórrer al terme de Mutxamel, i que va afectar a veïns de la localitat, concretament als senyors Ramón Sala (que anava a Alcoi a cobrar l’indemnització per la mort del seu fill, l’any anterior atropellat per ú dels vehicles que feien el trajecte Alacant-Alcoi) i el senyor Francisco Soler y Antón.


El senyor Soler era un empresari dedicat a la construcció d’obra publica, carreteres i ponts, en una gran part de la provincia d’Alacant. Feina per a la que estava qualificat, i que esta cronista va poder confirmar el seu dia a la vista de la diferent documentació (mapes i plànols) que va deixar al seu domicili familiar, ubicat al antic carrer, “Los Arboles”, hui plaça del metge, “Manuel Ruzafa”, i que la família encara conservava, encara que prou deteriorada pel pas del temps.

Plaça del Metge Manuel Ruzafa. Al fons i a la dreta el domicili familiar del senyor Soler.

Va elegit síndic (l’ any 1907) i mes tard també president del Sindicat de Recs de l’Horta d’Alacant, durant el següents dos anys. El primer primer gran projecte que va impulsar en esta entitat, va ser la creació d’un Butlletí, per tal de que els regants pogueren estar millor informats dels acords i actuacions que es prenien des de la Directiva, a més de que els persones que tingueren idees sobre la millora del sistema de recs i cultius, pogueren publicar les seues aportacions a este diari. En este temps era també president de la Societat Musical l’Aliança.


El dia 27 de juliol, el senyor Soler, tenia que anar a Ibi, per pagar els jornals del personal que estava treballant a la construcció de la carretera. Ell, i el senyor Ramón Sala, varen pujar a Mutxamel, al “Autobus” de la “Hispano-Suiza del Serpís”, que havia sortit d’Alacant, produint-se l’accident als pocs minuts de sortir de la població, concretament a l’antic pont[1] anomenat dels “Cinc Ullals” que creuava pel damunt del Riu Sec, una volta passat el Pantanet; s’hi van vore implicats el citat autobús que feia el trajecte Alacant-Alcoi i un turisme marca Ford. Intentarem narrar com es produïren els fets, que van meréixer àmplia cobertura pels diaris alacantins.


Vista del Pont ja amb la carretera asfaltada i la barana metal.lica.

Començarem per un extracte de l’extens reportatge publicat al “Diario de Alicante”[2] :

“La catástrofe automovilista -El suceso-Los heridos-Un muerto…..El automóvil de la “Hispano Suiza del Serpis “ nº 26 salió ayer á la hora de costumbre. Llevaba en la berlina á Manuel Miravete, de Jijona, D.Justo Domenech , corredor de vinos y teniente de alcalde de Benilloba y á Don José Pérez del Postigo. En el interior viajaban D. Mariano Blanes, de Alcoy, Don Francisco González Vicedo de Villarobledo y D. Fermín Badía, de Alcoy.

En Muchamiel subieron D. Ramón Sala y D. Francisco Soler Antón, ex director del Sindicato de Riego y contratista de carreteras.

Casí á la misma hora salió de Alicante detrás de ese auto uno, marca “Ford”, propiedad de D. José Rovira de la Canal, abogado y propietario con residencia accidental en Jijona y domiciliado en Valencia.

De Muchamiel salió el auto de Alcoy primero á los pocos momentos salía el del señor Rovira. Poco después los labradores llegaban al pueblo participando que ambos coches habían caído a un precipicio y avisaron al médico señor Ruzafa para que acudiera á socorrer á los heridos. Pronto cundió la alarma en el pueblo. Buena parte del vecindario marchó al lugar del suceso á prestar socorro a los heridos.

En un carro que venia de Jijona fueron conducidos a Muchamiel los heridos, escepción hecha del señor Soler que por la gravedad de sus heridas fué llevado sobre un somier en hombros de varios vecinos á su domícilio.

De Alicante por indicación del alcalde salieron varíos médicos, con abundante material de curación para ayudar a los heridos y a sus colegas de San Juan y Muchamiel.

D. Ramón Sala,-que iba a Alcoy á cobrar el accidente que costó la vida el año pasado a un hijo suyo que fué atropellado por el auto de Alcoy, fue curado en su domicilio.-Pronostico grave.

D. Francisco Soler y Antón, también fué conducido a su domicilio. Iba á Ibi a pagar á los trabajadores de la carretera de cuya construcción es contratista y dónde le esperaban sus hijos. també-Pronostico grave.”

Imatge dels dos vehicles implicats a l'accident.

Les causes de l’accident van ser explicades contradictòriament pels dos conductors[3], però pareix prou clar que el motiu seria l’adelantament inadequat per part del turisme a l’autobús en la corba del pont; entre un núvol de pols i pedres es van enganxar les rodes dels dos vehicles, i van caure junts al barranc.

Portada del Boletín del Sindicato de Riegos, dedicat al senyor Francisco Soler amb motiu de la seua mort.3 agost 1912.

Ningú s’explicava com no van morir tots els viatgers, malgrat l’espectacular caiguda i la destrossa dels carruatges, sobretot l’autobús que es va quedar partit en trossos. A Mutxamel es va presentar el jutjat d’instrucció per a prendre declaració als ferits i els dos xofers van ser processats.

Detall de la ceremónia religiosa del soterrament del senyor Soler. Esglèssia El Salvador. Mutxamel

A les tres i mitja de la matinada del dia vint-i-vuit moria el senyor Soler al seu domicili. Pels reportatges apareguts als periòdics i revistes alacantines coneixem que el seu soterrament va ser una autèntica mostra de dolor per part dels veïns de Mutxamel i també dels que varen vindre de Sant Joan i molts ámics d’Alacant. Segons la revista alacantina “Iris i el “Boletin del Sindicato” : “….al entierro del Sr. Soler, alcalde[4] que fué de dicho pueblo, asistió todo el vecindario, ya que era persona estimadisima por sus excepcionales condiciones de bondad y honradez….”...”Asistió al entierro una nutrida comisión de ingenieros de esta jefatura, el Sindicato de riegos en pleno y más de tres mil personas. Entre las coronas que cubrían el feretro , figurava una preciósa de la banda de música, de la que era presidente el señor Soler...”


Assumpció Brotons i Boix.


Cronista Oficial de Mutxamel. Revissió i ampliació del treball publicat al Llibre de Festes de Moros i Cristians. 2000

[1] Esta infraestructura es va alçar a la segona meitat del segle XIX, i va ser fruit de la necessitat de comunicar la capital alacantina amb les ciutats d’Alcoi i València pel interior. El camí Reial que partia d’Alacant moria en Mutxamel fins l’any 1794 i no va poder arribar a Xixona fins a 1845. Com que era molt important la comunicació terrestre entre les poblacions mencionades, a mitjans de la centúria del dinou es projecta la carretera que per Alcoi, devia enllaçar Alacant i València, i s’alça este pont al nord del terme mutxameler, l’any 1860. El seu traçat era rectilini, i descansava al damunt de pilars disposats a igual distancia entre ells, rematats per arcs rebaixats. Tot ell estava cobert de maçoneria irregular. Va patir algunes reformes, com va ser la barana metàl·lica, i avui està ja inutilitzat. [2] Informació que hem recollit del “Boletin del Sindicato de Riegos de la Huerta de Alicante”, publicat el 3 d’agost de 1912, i dedicat integrament a “la memoria de Don Francisco Soler y Antón…” Arxiu Personal de l’autora.

[3]Según el chauffeur Cardenal, el accidente ocurrió del modo siguiente: el coche del señor Rovira se echó encima del suyo para pasarle delante. Él, llevaba la derecha, junto al barranco. Quiso desviar una acometida del auto del Sr. Rovira que cojió un montón de piedras. Desvióse este auto, que con sus ruedas delanteras enganchó al de Alcoy por el mismo sitio, yendo ambos unidos rodando hasta el barranco. El señor Rovira, que guiaba su coche, explica el suceso diciendo que a las cuatro de la tarde salió de Alicante para Jijona. A la salida de Muchamiel, vió el automóvil de Alcoy que como iba envuelto en una nube de polvo, le fue adelantando poco a poco, avisándole con la bocina, para ver si podía pasarle. Notó un movimiento extraño, tocó el pedal del freno desviando el coche a la cuneta. Cree que el chauffeur de Alcoy se azoraría y en vez de frenar desviaría su carruaje. Se engancharon las ruedas y por el terraplen cayeron al barranco.” Boletin del Sindicatos de Riegos de la Huerta de Alicante, 3 d’agost de 1912.

[4] No tenim documentació on poder confirmar esta afirmació.





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

458 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo