• Cronista de Mutxamel

ADEU AL GRUP ESCOLAR “EL SALVADOR” I AL JARDÍ PINADA

Actualizado: jul 10


Baix l'ombra dels pins. Anys 60.

Al començar el segle XX Mutxamel comptava amb dos escoles unitàries, que donat el creixement de la població es van ampliar l’any 1928. Els xics estaven en un local municipal a la placeta del metge Manuel Ruzafa i en un altre situat al cantó del carrer Sol amb el de la Soledat. Les xiquetes es trobaven també repartides entre dos edificis, un al Cadavall i un altre damunt de la cooperativa. A càrrec del consistori corrien les despeses del lloguer d’estes cases, així com el material escolar i la vivenda dels mestres.


Degué ser al curs de 1925/26 quan es va posar en marxa l’escola Mixta del Ravalet, amb la finalitat d’escolaritzar a tots els xiquets que vivien a les nombroses cases de camp de la zona nord i oest del municipi, intentant facilitar la seua assistència a l’escola.


La manca de condicions, tant físiques com sanitàries i pedagògiques, als locals on s’impartien les classes, feia ineludible la construcció d’un grup escolar. Aprofitant que l’Estat donava subvenció als ajuntaments que construïren escoles i que al nostre poble s’havien adquirit terrenys per obrir nous carrers cap a l’est del nucli urbà, la corporació municipal va decidir construir un grup escolar que tindria sis seccions, tres per a xiquets i altres tantes per a xiquetes.


INTEGRANTS DE LA FOTO: CURS 1932-33. Xiquetes. Professora acompanyant, Carmen Jover (filla de la mestra titular, Carmen Jover Cartagena)
1ª Fila dalt (Esquerra a dreta): 1.-Maria ( la Coetera), 2.-Maria Verdú (la Perellona),3.- Carmen Giner, 4.-Maria Martínez (la Borrega). 5.-Juanita Sanjuan, 6.-Otilia Climent, 7.-Carmen Pastor (la Fornera), 8.-Ernestina Esplà. 9.-Maruja (Xalaca), 10.-Carmen (la del Quarter), 11.-Vicentica (Xalaca).
2ª Fila: 1.-Carmen Fernández Jover, 2.- Carmen Molla,3.-Concha Pastor (Conxeta Margarita), 4.-Mercedes Ramos (la Peixera), 5.-Virtudes Pastor (la Fábrica),6.-Maruja (Masa), 7.- Maria Giner (la Roja), 8.-Milagros Brotons (el de Soqui), 9.-Lola (la Xana). 10.-Rafaela Pastor (el Desculat), 11.-Fina (Masa), 12.-Lola Brotons (la Carrilla), 13.- Carmen (la Coix), 14.-Trinita (la filla del metge), 15.-Tonica (la Municipala), 16.-Leonor Blasco (la Casinera), 17.-Maria Sánchez (Barragan).
3ª Fila: 1.-Maria Sánchez, 2.-Loreto (la Xana), 3.-Encarna Brotons (la Carrilla),4.-Nieves Climent, 5.-Isabel Antón (la Mosquita), 6.-Maria (la Pallera), 7.-Carmen Sánchez (Barragan), 8.-Encarna, 9.-Maria Pastor (la Maja), 10.- Mercedes (el Roig), 11.-Vicentica Emma o Conxa Ripoll, 12.-Paquita( EL Roig), 13.-Loreto (Rebolica), 14.- Lola Martínez (la Borrega), 15.-Enriqueta (el Quarter), 16.-Pepica Sánchez (Barragan), 17.-Lola Verdú (la Cotxera).
4ª Fila: 1.-Maria Juan (Maria Roc), 2.-Lola (la Sorda), 3.- Concha Verdú (la Santjoanera), 4.-Erundina Blasco, 5.-Laura (Masa), 6.-Maria Giner (la Torrera), 7.- Ana (Pepino), 8.-Amelia Ramos (la Peixera), 9.- Eloina Aracil, 10.-Eulalia Blasco (la Figuera), 11.-Carmen Pastor (la Maja), 12.- Rosa (San José), 13.-Herminia Verdú (la Perellona), 14.-Mª Loreto (la Padrenuestra), 15.-Trinita (la del Chato), 16.-Remedios Soler (Pelailla), 17.-Delia (Xalaca) (sentada davant).

El projecte per a les Escoles Graduades va ser redactat per l’arquitecte senyor Ildefonso Bonells Rexach i va ser aprovat pel Ministeri d’Instrucció Pública al mes de juliol de 1930. Es va decidir executar les obres per concurs directe, que es va adjudicar al constructor mutxameler senyor Tomàs Gosálbez Ramos, per un import de 108.753 pessetes; la contribució de l’Estat era d’una subvenció de 60.000 pessetes (deu mil per secció).

Les obres van començar en 1930 i finalitzaren un any més tard. Això sí, amb unes greus i considerables deficiències: teulades defectuoses, no es van poder alçar les vivendes per als mestres i es van quedar sense diners per al tancament i part de la fusteria. L’arquitecte i el constructor s’acusaven mútuament dels problemes existents; el primer, perquè volia cobrar un suplement extraordinari per a donar solucions, i el segon, perquè no se li havia pogut acabar de pagar la faena que havia realitzat.


A les arques municipals no quedaven diners per a fer front a més pagaments, ja que s’havien efectuat inversions considerables en adquirir els terrenys per obrir la Rambla, i a més també s’estava alçant la caserna de la Guàrdia Civil. El veïnat estava cansat de pagar i de les discussions generades al voltant del Grup Escolar.


Quan va arribar el mes d’octubre de 1931 s’acordà sol·licitar permís per efectuar el trasllat dels alumnes al nou col·legi, que a causa de les deficiències existents no havia sigut inaugurat oficialment, entre altres qüestions per falta de mobiliari i equipament. Els xiquets van ocupar les aules de manera provisional i al finalitzar el curs, al mes de juny de 1932, des de la inspecció comencen a enviar-se nombroses queixes advertint de la situació d’il·legalitat en què es trobava l’escola.


El malestar existent va en augment, ja que si no s’equipaven i inauguraven les escoles s’havia de tornar la subvenció de 60.000 pessetes, que ja s’havia gastat, i el contractista per la seua part continuava reclamant les més de 10.000 pessetes que encara se li devien, advertint a més que posaria una demanda per a cobrar-les.


Al mes de juliol, la corporació mutxamelera rep un ofici de la secció administrativa de primera ensenyança que entre altres qüestions advertix que, “se daba un plazo para la creación de las Escuelas Graduadas de tres secciones de ambos sexos concedidas a esta Villa, o su anulación ya que a pesar de estar acordada la creación de la misma y tener los edificios constituidos, no puede establecerse por carecer del material necesario..[1].


L’alcalde ja havia canviat, ara ho era el senyor Vicente Baeza Blasco, i durant tot el mes de juliol s’intenta buscar una solució al greu problema existent per dur a terme l’obertura definitiva, oficial i autoritzada del Grup Escolar. L’opinió d’alguns regidors i del veïnat era que si el constructor denunciava a l’Ajuntament ho pagaria el poble, i que la culpa era dels tècnics que van dissenyar les estructures i d’aquells polítics que les havien acceptat com a finalitzades, quan no ho estaven i eren plenes de defectes.


La premsa alacantina es fa ressò de la situació creada per este tema educatiu a Mutxamel i, a algun diari, segons la nota redactada pel corresponsal al nostre poble, podem llegir alguna notícia com esta: “[...] el señor Pitaluga dice que ha tenido que contener a mucha gente que quiere que se destruya el Grupo escolar y análogas manifestaciones hace el señor Blasco; el señor Antón dice que si es que hay que dar gusto al pueblo pués que se tome el acuerdo de derruirlo, pués por él no hay inconveniente...”[2].


Finalment la corporació municipal a través del grup socialista fa gestions davant del Director General de Primera Ensenyança, senyor Rodolfo Llopis, a qui demanen el material i mobiliari necessari per a les nostres escoles, donada la impossibilitat econòmica d’adquirir-lo per la seua part. El Ministeri d’Instrucció Pública, seguint les directrius de la Segona República per millorar l’educació, va atendre de manera immediata la demanda d’ajuda i de la forma més ràpida possible es va fer arribar part de l’equipament per ferrocarril a l’estació del Campello.


El dia 10 d’agost a la sessió plenària s’anuncia oficialment la recepció del material, “[...]El Sr. Alcalde manifiesta haber recibido una carta del Ilmo. Sr. Director General de Primera Enseñanza, correspondiente al envio del mes de julio de doce mesas tablero horizontal para seis plazas cada una, con las sillitas para dichas mesas; todo lo cual se encuentra guardado en una de las dependencias del Grupo Escolar.

Así mismo manifiesta el Sr. Alcalde atentísima carta del Ilmo. Sr. Director General que dentro de unos dias recibiremos otro material de láminas, aparato de cine y demás, y que a medida que pueda disponer de más envios no olvidará las Escuelas de Muchamiel, en obsequio de cuya cultura hará cuanto pueda sin otros estimulos que por considerar un honor y un deber hacerlo; y ofreciendose, por último, para cuanto pueda ser útil a este pueblo...”[3].


INTEGRANTS DE LA FOTO: CURS 1932-33.Xiquets.
1ª Fila dalt (Esquerra a dreta): 1.-Paco Alberola (Pifia), 2.-Tomás Verdú (Pelailla), 3.-Desconegut, 4.-Benito, 5.-Pepe Ramón, 6.-Juan Baeza, 7.-Felipe Antón, 8.- Paco el de Herminia, 9.-Rafael Gomis (Boticari), 10.- Rafael Ramos (el Peixero), 11.-Paco Martínez (la Sacristana), 12.-Pedraza (Carolino).
2ª Fila: Mestre i Director del Grup Escolar, senyor Rafael Azuar. 1.- Antonio (Fill municipal), 2.- Salvador Riera (Bar Conxita), 3.-Vicent (Pelailla), 4.- Abilio Blasco, 5.-Pablo Torregrosa (Carnisser), 6.-Pepe Pastor (l’Aldavas), 7.-Antonio Pastor (l’Aldavas), 8.-Manolito Quereda (Fossar), 9.-Leandro Gomis (la Fabrica), 10.- Familia Arriero, 11.-Evaristo Pitaluga, 12.-Paco (la Siberia).
3ª Fila: 1.-Marcelino Antón, 2.-Paco Pastor (Jerònima), 3.-Pepe Pastor (el Desculat),-4.-Pepe Garcia (la Montserrata), 5.-Paco Torregrosa (Paisano), 6.-Fill del municipal, 7.-Paco Climent (Gallo o Mingueta), 8.-Fernando (el Mut, del carrer la Mar), 9.-Pepe Alberola (Fabriquero), 10.- Laurean Juan (Roc), 11.-Jacinto Sala (el de Barrella), 12.-Juan Verdú (la Cotxera), 13.- No identificat (vivia darrera església).
4ª Fila : 1.- Manolito Riera (Bar Conxita), 2.- Paco Pitaluga, 3.-Arcadi Blasco, 4.- Paco Lledó (el Pilot), 5.- Pepe (el Mut, del carrer la Mar), 6.-Salvador Ramos ( el Peixero), 7.-Fill municipal, 8.-Laurean Sala, 9.-Alfredo Gomis (la Fabrica), 10.-Manolo Alberola (Fabriquero), 11.- No identificat, 12.-Gaspar Gomez (Gasparillo).

A poc a poc anaven solucionant-se els problemes i per fi el trenta-u d’octubre es realitzen les visites d’inspecció reglamentaries per part de l’inspector responsable de primera ensenyança, acompanyat de l’alcalde i del secretari municipal. Respecte a l’espai físic de les aules a l’acta podem llegir que “el local para las clases responde cumplidamente a las demandas de la higiene por su capacidad, luz y aireación.”


El desembre d’este any també entraria en funcionament una aula de pàrvuls en un local provisional, que s’integraria dins del recinte de les Escoles Graduades, l’any 1934.

Mutxamel va participar doblement d’este projecte renovador de la Segona República pel que fa al tema educatiu, per un costat amb unes àmplies i solejades instal·lacions, equipades amb modern mobiliari i material; i per una altra banda amb la labor personal i en equip dels mestres, alguns dels quals portaven ja alguns anys treballant al nostre poble, com era el cas de Carmen Jover Cartagena o Rafael Azuar Mira, que ocuparia el càrrec de director del nou Grup Escolar a més de participar a les juntes municipals d’ensenyança i beneficència.


Treball escolar. Alumna, Erundina Blasco

Els xiquets i xiquetes mutxamelers, que tingueren el privilegi d’estrenar les aules, sabien que s’iniciava un nou temps. A l’octubre de 1932 comença de manera oficial ja el curs i ocupen els alumnes les sis aules. Per anar a l’escola s’havia de passar per un pontet ja que encara passava pel davant la séquia descoberta. El professorat d’este curs era:

Graduada de xiquets: Rafael Azuar Mira, Simeón E, Reig Ivars i Francisco Giner Ivorra.

Graduada de xiquetes: Carmen Jover Cartagena, Mª Dolores Calleja Travado, Pilar Pérez Aguirre.

A l’escola del Ravalet feia les classes: Brígida Rubio Mora.


Imatge de xiquetes al pati del cole. Anys 50

L’ensenyança que van rebre els alumnes estos anys era de gran qualitat pedagògica, innovadora i sobretot lligada al medi i a la forma de viure i treballar de la societat mutxamelera. Per primera vegada també les condicions higièniques i de salubritat de les aules i dels serveis eren òptimes, amb piletes i aigua per a rentar-se les mans.


Al nostre grup escolar es va aplicar el sistema educatiu unitari en tres cicles posat en marxa i basat en una ensenyança laica, mixta, igualitària, científica, de qualitat i progrés. Els alumnes eren els encarregats de treballar el tros d’hort existent davant del recinte escolar, on van plantar moreres, rosers, cactus, geranis, que cuidaven amb estima, sent un clar exponent d’educació activa i participativa. L’ajuntament mutxameler a més va plantar pins al patí, alguns dels quals hui es conserven encara.



Foto per al record, Asunción y Carmen Martínez Forner, Curs 1952-53.

Com que molts alumnes vivien al camp, Sant Peret, el Cantalar..., si no tenien familiars al poble venien carregats d’un cabasset on portaven el dinar, ja que no els donava temps a tornar a sa casa i dinaven a l’escola en companya d’alguns mestres.

Cal ressaltar doncs els records entranyables d’alguns dels primers alumnes del centre[4], per a tots els professors, però sobretot per al director, Rafael Azuar i el matrimoni format per Vicente Sellés Berenguer i la seua esposa, la senyora Ascensión Puig Pellón. Els tres donaven classe als cursos superiors, i inclús preparaven per a fer l’ingrés a l’institut d’Alacant. Qualificatius de magnífics, excel·lents, bons professionals i millor persones, és tot el que podem trobar a la memòria d’estes dones i hòmens que, allà pels anys trenta, van ser els seus alumnes.

Al pati de terra amb la professora.

Al grup escolar també se li va posar durant un temps el nom de Marcelino Domingo en homenatge al ministre d’instrucció pública.


Al mes de juliol de 2020, l’actual Corporació Municipal ha iniciat les obres de reforma per a transformar l’antic grup escolar en un nou mercat municipal. Desitge que estes línies contribuïsquen a la recuperació del nostre passat col·lectiu, donant-lo a conéixer, i sobretot agrair l’esforç i la dedicació de tants mestres, de tants hòmens i dones que van fer el possible per proporcionar i oferir-nos als xiquets i les xiquetes mutxamelers un futur personal i social millor, per mitjà d’allò que era i és el seu treball: l’escola i l’educació.

Assumpció Brotons Boix.

Mutxamel, juliol de 2020.

La Cronista Municipal

[1] El Luchador 02/07/1932 [2] ElLuchador 22/07/1932 [3] A.M.M. Acta plenaria 10/08/1932

[4] Quan esta Cronista va preparar el treball titulat Mestres, ensenyament …, l’any 2007, per commemorar el 75 aniversari de la creació del Grup Escolar, encara quedaven alguns alumnes de més de huitanta anys que em van ajudar amb la seua memòria prodigiosa i bons records. Gràcies a tots i totes.




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
 

1,121 vistas

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)