CASA FERRAZ: ELS ESCUTS ENS CONTEN LA SEUA HISTÒRIA

Armes i divises dels Pasquals I Mingot, propietaris al segle XVII.

La casa i torre coneguda actualment  com a Ferraz és un espai arquitectònic singular junt al seu jardí, anomenat de Santa Elena. Enclavat al centre del casc urbà mutxameler, molt s’ha escrit i parlat al voltant d’este immoble, sobretot des que ha passat a ser propietat municipal, el passat 2024.

Encara que ja  vaig publicar un article referent a  esta casa, torre i jardí l’any 2021 Casa i Hort de Ferraz : espai emblemàtic de Mutxamel, la meua tasca investigadora m’ha permés recentment adquirir nous coneixements al respecte, a més d’aclarir el tema referent a qui van ser els primers propietaris i constructors de la casa original i el motiu de la seua ubicació. Cal Indicar que encara que ara s’anomena  l’edifici, casa i torre de Ferraz, estos no estaran vinculats a la propietat fins a començaments del segle XIX, quan  el militar Francisco Javier Ferraz y  Cornel , es casa amb Maria del Milagro Canicia y Pasqual de Riquelme.

Porta d’entrada a la casa Ferraz. Al damunt observem l’escut nobiliari.

Començarem pel principi, ja que al final els testimonis tallats en pedra a l’escut que trobem a la façana ens confirmaràn la historia que els coetanis de l’època ens narren. Així l’historiador Jaume Bendicho, nascut a Elx el 1585, a la seua obra Libro de los fracmentos Nuevos, de los linajes viejos y nuevos de la Ciudad de Alicante, referint-se al  llinatge dels Mingot, ens proporciona esta informació:

“...Goza esta casa de D. Gerónimo, de un mayorazgo harto pingue por su madre que fué, Vicenta Pasqual de Bonanza, cuyas posesiones están en la villa de Muchamel, con una gran casa, en la que se ven en su portada las armas de los dos linajes, aunque en la parte derecha están las de los Pasqual, por ser fundador del mayorazgo...Según, Diago, tienen sepultura en la Capilla Mayor de la Colegial y en él están las armas, como en la casa de Muchamel...”

Escut en color dels Mingot.

Els majorats era un sistema de partició dels bens que beneficiava al major dels fills, de tal manera que la part més important del patrimoni familiar no es dividia, sinó que es concentrava en una única branca familiar. Esta institució, molt arrelada als segles XV i XVI comportava també la vinculació de propietats i títols nobiliaris. Així, sembla que la família dels Pasquals (arribats a Alacant al segle XIII), eren propietaris de grans extensions de terra a Mutxamel, entre altres a la partida del Senyal, des de 1478, on segles després  alçarien el Palau de Peñacerrada i el Poble Nou. Pel que hem averiguat eren també propietaris de terres i casa a esta part del municipi mutxameler.

Armes pròpies dels Pasquals segons Jaume Bendicho. Segle XVII.

Tornarem a trobar informació de Geronimo Mingot i Pasqual de Bonanza a les pàgines del Nobiliario Alicantino on podem llegir:

“...Geronimo V. Mingot y Pasqual de Bonanza, bautizado en Santa Maria en 1570. Abogado y fiscal patrimonial, casa en Alicante con Magdalena Pasqual de Ibarra. No tuvieron hijos. Testó en Alicante en 1640 dejando como heredero a José Vicente Mingot y Mingot, que pasó a llamarse Mingot y Pasqual, por la condición impuesta por sus tios...”.

Sabem que el matrimoni format per Geronimo Mingot i Magdalena Pasqual, com a residents a Mutxamel l’any 1630, ofereixen com a present a la Mare de Déu de Loreto, “...A 30 de maig , dia del Corpus se estrenà una casulla de setí blanc, guarnida de passamà de seda blau, la qual se feu d’unes vasquines que presentà a Nostra Senyora de Lorito, donya Madalena Pasqual , muller de Hieroni Mingot...”

Si contemplem l’escut de pedra situat a la façana principal damunt la porta d’entrada de la casa Ferraz, a la dreta de l’espectador trobem les armes i divises utilitzades per la família Pasqual.  Baix, observem un corder (agnus dei) abraçat a una bandera amb una creu de color roig, que es veurà ampliat al que s’afegirà dècades després al jardí. A la part superior un castell o dos torres en forma de castell i al centre una torre daurada que solia portar damunt una estrella.

Escut fet amb taulellets que es pot admirar a la façana oest de la casa que mira al jardi.  Continuen els Pasquals junt als Canicia a la dreta del espectador. A l’esquerra, els que representen als cagnoms Ferraz i Cornel.

A l’esquerra trobem les armes de la família Mingot, “...un escudo ovalado, que és un roque, campo Colorado y una flor de lis de oro, campo azul, el roque es de oro...las de Bonanza son castillos i corderos como Pasquales...

La família Pasqual ens torna a aparèixer de nou a finals del segle XVIII, quan el mariscal de camp, Francisco Javier Ferraz y Cornel va contraure matrimoni amb Maria del Milagro Canicia y Pasqual de Riquelme, que era filla del Conde de Torrellano y Marqués del Bosch y neta per via materna d’Antonio Pasqual de Riquelme y Molina, Marqués de Beniel y Peñacerrada. Com veiem al llarg de les centúries serà la família Pasqual la que continuava lligada a la propietat de la finca i la casa senyorial. I per a que quedara constància de la recent aliança matrimonial amb els Ferraz, aporten un nou distintiu que la representarà i que trobarem a la façana posterior de l’edifici que mira al jardí, al costat de l’esquerra de l’escala de doble tram.

Primer escut representatiu de la familia Pasqual en color.

Este escut ens aporta la novetat  que esta fet a base de taulellets i encara que no massa gran ens permet veure les diverses divises representatives de les famílies en color. A la dreta de l’espectador trobem a la meitat superior els símbols dels Canicia, una mena de creu groga sobre fons roig i baix, sobre fons blau tres corones obertes. Més interessant resulta la representació de la família Pasqual que podem contemplar a la part dreta inferior, que seran les primitives armes i divises que empleava esta família. Sobre fons verd, un corder abraçat a una bandera blanca amb una creu de Montesa, que camina sobre unes roques de les que ix una mena de font d’aigua. Està tot envoltat per una mena de brodat d’or amb una inscripció que diu: Sub cuis pede fons viva emanat, baix el seu peu una font viva emana.

Armes dels Canicia.

Si girem la mirada a l’altre costat trobarem els cognoms del marit, Ferraz y Cornel. A la part de dalt i sobre fons blau ens apareix representat un braç que agafa una àncora de plata. Estes divises són les pròpies del cognom Ferraz. A la part de baix es poden veure al damunt d’un fons daurat, cinc gralles negres disposades en vertical. Corresponen al segon cognom del nou propietari, Cornel. Al damunt es pot contemplar la corona valenciana oberta.

A la dreta de l’escalera que baixa al jardí, trobem la representació amb taulellets de la Mare de Deu del Carme.

I ja que estem estudiant les diverses representacions que trobem a les façanes de la casa, cal mencionar l’altra representació feta també sobre taulellets, la Verge del Carmen, situada també a l’altre costat de l’escala que baixa al jardí. El fill de Francisco Javier Ferraz i Cornel,  va ser Rafael Ferraz i Canicia. L’any 1885 se li va concedir el títol de Marques d’Amposta, en memòria dels mèrits del seu pare a l’acció militar que va tenir lloc a esta ciutat, sent per tant el primer marqués que va ostentar este títol. A l'església parroquial de Mutxamel, concretament a l’altar dedicat a la Mare de Déu del Carme, trobem la següent inscripció. Protege eternamente a los Marqueses de Amposta. Es va erigir l’any 1924, es de fusta i va ser costejat per la família Ferraz- Alcalá Galiano, ja que sembla que eren devots d’esta advocació.

Inscripció que es pot llegir a l’altar de la verge del Carme, a l’esglesia de Mutxamel.

Igual que les fotografies ens mostren aspectes del món que ens envolta, l’anàlisi i estudi dels escuts de pedra i ceràmica amb els seus símbols i colors ens permet conèixer un poc millor el devenir històric de la hui coneguda com a casa i torre Ferraz. 

Suni Brotons Boix.

Cronista de Mutxamel. Març de 2025.

Article d'accés obert distribuït baix es condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional