• Cronista de Mutxamel

LES NOSTRES CASES DE CAMP I ELS SEUS NOMS


El de Sereix

En general la manera de viure i de treballar, els mitjans de transport i les relacions entre les persones han evolucionat d’una manera impensable des de fa unes poques dècades; i més en un poble com el nostre, on els seus veïns durant moltes generacions van viure del seu treball al camp.


Mutxamel és un municipi que té un terme municipal gran, si el comparem amb el d’altres localitats properes. I si ara gran part del territori tradicionalment destinat a l’agricultura, s’ompli de xalets i bungalous, no fa tants anys estes terres de cultiu durant moltes dècades havien estat poblades per les finques o cases de moltes famílies mutxameleres, que en un nombre elevat vivien on els seus avantpassats havien construït la casa per a viure i, al mateix temps, treballar.


El de Subiela
Casa de Subiela

Constituïen per tant el punt de referència i trobada familiar, que generació rere generació, havia anat passant de pares a fills, inclús era normal que a estes construccions, hi tingueren el domicili més de dos germans amb les seues famílies respectives.


L’any 1914 es va ordenar fer un avanç cadastral a tot l’Estat Espanyol. L’Ajuntament de Mutxamel va dividir el seu ampli terme en diferents seccions per a facilitar els treballs dels agents censals, de tal manera que a cadascun d’ells no li corresponguera més de mil habitants, al nucli urbà, o cinc-cents, al camp. L’any 1924 per a efectuar el Cens electoral, la Corporació Municipal va acordar seguir el model del document anteriorment citat. De la seua lectura es desprén com el camp, sobretot la zona de regadiu del nostre terme, era un lloc bastant poblat, de fet podrem constatar a continuació com, de les sis seccions resultants, quatre en corresponen a les partides rurals i vivendes disseminades al llarg i ample del territori mutxameler.


El Siscar
El Conxell

Pel seu interès per a conèixer la toponímia dels nostres llocs, que ha passat a formar part dels noms i malnoms de nombroses famílies mutxameleres, passem a reproduir i detallar aquells indrets i cases que es trobaven repartides al llarg de la nostra geografia.


“Los señores quedaron enterados, y puesto que fué de manifiesto el expediente que se instruyó para la formación del Censo electoral, procedieron a determinar el número de secciones en que ha de dividir este término municipal para la inscripción de habitantes....,

Primera Sección. Capital del Municipio.

Comprende las calles de San Isidro, San Antonio, Plaza de Cánovas, Felipe Antón, Mar, Carmen, Iglesia, Salvador, Cura Fenoll, Manuel Antón, San Roque, de la Soledad y de San José.

Sección Segunda. Capital del Municipio.

Comprende las calles de San Francisco, San Vicente, San Pascual, Alfonso XII, Acequia y las barriadas de Arrabal y Peñacerrada.

Sección tercera. Caserio. Cuadrante Norte-Este.

Comprende las partidas de Domingo, Allucer, Macena, Montserrat, de Vidal, Canónigo, Laureano y los edificios diseminados que contenga esta sección llamados Palmeres, Tosca, Alberola, Maestra, del Sastre, la Monja, Arbre Blanc, el de Flora, Camisó, y Brotons.


Sección cuarta. Caserio. Cuadrante Este-Sur.

Comprende las partidas de Montenegro, Cochera ó Estación de Tranvias, Fábrica, Eusebio, Felimin, Don Ramón, Sant Peret y los edificios diseminados que comprende esta sección que son: Peñetes, Princesa, Laurean, Subiela, Gualeró, la Tonta, Canaleta, Cantalar y Faustino.


Sección quinta. Caserio. Cuadrante Sur-Oeste.

Comprende las partidas de Barrella, La Gloria, La Verónica, Busoter, Primo, Casafús, San Antonio, De Riera, Tangelina y Venteta, y los edificios diseminados que comprende esta sección que se llaman: De Gomis, Velada, de Soqui, Costera, Moquita, De Blanco, La Torre, Romano, Plantio, Almaina, Señal, Albercoquero, De Caballo, Horteta, Pacarro, Señora Rosa, Paulines, Ferrándiz, De Forner, De Bonanza, Maltés, De Soler, Casaus, Salvador, Caseta Camí, La Capona, Sempere, De Marqués, Campaneta, Don Tomás, De Quesá y Almazara de Julio.


Sección sexta. Caserio. Cuadrante Oeste-Norte.

Comprende las partidas de Venta Laureano, Venta Carlos, De Castillo, Aragonés, Molino Fuego, Moxica, Fondet, De Hoyos, Serveres, La Viña, Collado, Obrera, Juncaret, Pantanet, Pámpola y los edificios diseminados que comprenda esta sección : Molino dos Muelas, Manco, Els Plans, Depósito, Marbeuf, Sereix, Bon Any, Morelló, Mut, Ermita, Domenech, Boneon, Molino Gosálbez, Azut, Balsa del Canal, Molino Nuevo, Molino Mauricio, Molino de Enmedio, Foya Poveda, Almaina, Torreta, Plà del Rocar, De Giner, Vibra, Portell, Bayona Baja, Bayona Alta.

El de Blanco, que encara conserva l'escut a la façana.
El de Eusebio

Amb el pas dels anys molts d’estos habitatges van mantenir la seua denominació primera, a la qual podem trobar molta informació per a saber de la nostra terra i de la nostra gent, i de totes aquelles persones que aquí edificaren grans edificis, perquè els agradava viure a Mutxamel. Encara que a la documentació administrativa de l’any vint-i-quatre apareguen en castellà, al llenguatge local sempre han conservat la seua denominació valenciana i a més cal destacar que el nom ens informa de característiques de l’indret.


El de Colomina
Finca el de Rizo, hui desapareguda. Al seu lloc, blocs de pisos.

Així, algunes com Venta Laureano, Almàssera de Julio, Molí Huitena, La Cotxera, Moli Foc o Depòsit, indicaven l’ocupació a què estaven destinades. Altres ens mostraven amb el seu nom les característiques físiques del paratge on estaven situades o el tipus de vegetació que allí predominava: Pla del Rocar, La Costera, Arbre Blanc, el de Barrella, Palmeres. Algunes vegades simplement la referència a la casa tenia a veure amb alguna característica física del seu propietari, o simplement el seu nom o cognom. Així encara conservem espais com el Manco Ripoll o el del Mut, Riera, etc.

Casa el de Caballo
Casa el de Peregrí

Molts mutxamelers encara hui en dia són coneguts pel seu malnom, que no és més que un homenatge de la memòria col·lectiva a la casa dels seus majors o a la partida rural on van viure. De segur que heu escoltat o fet referència a alguns d’estos, per a anomenar a coneguts i veïns del nostre poble: Soqui, Albercoquero, Camisó, Sunsión la Capona, Palalo, Torreta, Paco el de Romano, Mari Lola el Siscar, Carmen el de Vidal, Pepe, Vicente, Alfredo la Fàbrica, Elisa l’Obrera, Família Colomina, les Samperetes, Manolo i Pepe la Costera, Antonio el Depòsit, Fernando l’Horteta... Entre d’altres que conformen el nostre extens i ric patrimoni cultural i lingüístic.


Taulellet corresponent a una vivenda situada al quartel nord del terme de Mutxamel
L'Obrera

Moltes terres han canviat de propietaris amb la vivenda inclosa, altres han estat simplement víctimes de la gran pressió urbanística del municipi, però alguns veïns encara conserven la propietat familiar, exponent clar de molts treballs, suors i amor a la terra.


El de Soquí

Hem d’alegrar-nos que, al començar la segona dècada del segle XXI, la toponímia del nostre poble, sobretot la rural, és afortunadament àmplia i abundant. És una riquesa que s’ha conservat a la parla quotidiana, gràcies als hòmens i dones que durant moltes generacions van treballar els seus camps i van saber transmetre-la. Esperem i desitgem que es puguen mantindre i seguir coneixent-se estos noms que formen part de la nostra saviesa popular.



Suni Brotons i Boix. Cronista Oficial.

març de 2021





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

823 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo