L’any 1923 s’incorpora a la festa de Moros i Cristians de Mutxamel una nova comparsa, “Els Pacos”. Amb el pas del temps s’ha convertit en la més nombrosa de totes les que hui participen, sent a més, la que reuneix unes característiques que la fan peculiar al món de la festa local, i perquè no dir-ho, valenciana.
A diferencia d’altres comparses, que es varen inspirar en les ja existents a altres localitats, on també hi havia tradició festera al llarg del segle XIX, el naixement i disseny d’esta comparsa els trobarem relacionats a uns fets i circumstancies bèl·liques prou recents, la guerra del Marroc (1919-1926), també coneguda com a guerra del Rif.
Molts varen ser els valencians, que de manera obligada marxarien cap a Àfrica per combatre en esta lluita, i entre ells havien vint veïns del nostre poble. Al començar el conflicte armat el músic i militar mutxameler, senyor Vicente Pérez Lledó, portava ja algun temps destinat a les ciutats de Ceuta i Tetuan, on a més de realitzar el seu treball, va copiar i transcriure algunes de les melodies que al seus aquarteraments interpretava la guàrdia Jalifiana per a sortir en formació.
El seu interès el va compartir amb els seus amics de Mutxamel, i una d’ estes transcripcions, junt als complements de vestuari i ornamentació que va anar enviant, conformarien una nova comparsa mutxamelera, inclosa la denominació, “Els Pacos”, nom amb que eren coneguts els guerrillers del Marroc que lluitaven contra l’exèrcit espanyol, pel so que produïen els seus fusells al disparar.
Entre tots els elements que pràcticament hui perviuen i conformen esta agrupació festera, xilaba, gorra, gumia, destaca la peça musical amb la que sempre han desfilat i, que ha estat interpretada des dels inicis per músics locals o per la Societat Musical “L’Aliança”, també del nostre poble, desconeixent quina era i on es trobava la partitura original, donant peu a diverses interpretacions de la melodia, (quasi sempre tocada d’oïda) que en ningun cas apareixien signades pel mestre mutxameler.
Als estudiosos de la música i de la festa, ens resultava estrany que no existira documentació impresa d’esta composició, ja que el senyor Pérez Lledó era molt metòdic amb el seu treball. Davant l’inexistència de cap tipus de documentació, el músic mutxameler i professor de conservatori, senyor José Sala Torregrosa, als anys vuitanta faria unes reformes d’unes partitures anònimes a les que va afegir les aportacions que els músics de més edat recordaven de memòria, sent esta la versió que hui s’utilitza.
Afortunadament fa ja alguns anys, una persona molt estimada per mi, en va fer donació d’una sèrie de materials, entre els quals havien varies partitures musicals.. Després de procedir al inventariat i estudi, vaig descobrir amb emoció que una de les composicions manuscrites estava signada pel compositor i músic mutxameler, Vicente Pérez Lledó. Es una quartilla escrita per les dos cares. A la primera part es troben escrites les dues composicions indicant a més la procedència de les mateixes. La primera melodia segons l’autor, esta inspirada en un antic cant àrab i la segona era una de les peces que s’interpretaven a la “mehala” del Jalifa de Tetuan.
La “mehala” era una unitat formada per tropes marroquines comandades per oficials espanyols. Depenien del “Jalifa”, autoritat suprema en la zona del protectorat espanyol, el qual per delegació del príncep del Marroc s’encarregava dels assumptes administratius, junt a un comissari nomenat pel govern espanyol. Durant els anys de colonització espanyola, hi havien cinc “mehales”, entre elles la de Tetuan.
Totes les unitats militars comptaven amb una banda de música i les de la “mehala”, a més estaven prou influenciades per la música marroquí. De fet la peça que copia el senyor Pérez Lledó, era l’utilitzada per fer eixir del aquarterament als soldats, que depenien directament del delegat reial del Marroc. Impressionat per estes composicions musicals, les recopila i de la seua pròpia mà redacta a la mateixa partitura les indicacions clares i precises per a la perfecta execució de les melodies, deixant constància clara de quins són els instruments que es deuen utilitzar, els quals per cert, són els tradicionals a estes terres valencianes:
“Estas melodias de no poderse tocar con chirimias, dulzainas u Oboes, podrian ser interpretadas por clarinetes, aunque perderián mucho en carácter....Los instrumentos de percusión más parecidos a los usados por los moros, son: una pequeña caja sin bordones y un tambor de gran tamaño también sin bordones: (un bombo tocandolo piano puede suplir este último instrumento...El aire es un poco más lento que el paso-doble ordinario...”
De les dues peces escrites els mutxamelers van triar la número dos, es a dir la provinent de la “mehala” de Tetuan, per a que fora la música que acompanyara als “Pacos” a les seues desfilades. Durant els primers anys de participació a les nostres festes, la peça musical era interpretada tal com el director mutxameler ho va indicar al seu document, segons testimonis escrits apareguts a alguns llibres de festes amb records dels fundadors de la comparsa, “ el tio Mascara con su dulzaina y al compas de los timbales, como hacía tambalear a aquellos señores...”. A la dolçaina del senyor Sevila, “tio Mascara”, l’acompanyava amb el bombo, el senyor Manuel Lledó Brotons, “El Pilot”, el qual va conservar al seu domicili, junt a altres partitures, la marxa que ell interpretava.
La música i la festa de Mutxamel estan de enhorabona per molts motius. En primer lloc per haver recuperat la partitura manuscrita original, peça simbòlica de la música de les nostres festes de Moros i Cristians. També cal ressenyar l’ interès del senyor Pérez Lledó, que va ser capaç de treure la part positiva de la seua estada al continent Africà, així com apreciar i valorar la cultura musical de les persones que allí viuen, veïns nostres a
l’altre costat del Mediterrani. Finalment agrair la feliç idea de fer-nos arribar estos antics cants àrabs, que amb el pas dels anys, han estat transformats i aprofitats aquí, al nostre poble, en marxes tradicionals i peculiars, que hui a Mutxamel i a altres poblacions, associem amb germanor, harmonia i festa entre les persones.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista de Mutxamel.
Article publicat al llibre de Festes de Mutxamel. Setembre de 2008.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional