• Cronista de Mutxamel

TARTANES, TRAMVIES, COTXES DE PUNT, AUTOBUSOS : EVOCANT EL TRANSPORT PÚBLIC MUTXAMEL-ALACANT



Prova del gàlib entre el tramvia i un camió al carrer de la Soledat. El tramvia portava davant penjada la propaganda dels cines alacantins Ideal i Avenida, que projectaven La colina del adiós i El último atardecer, respectivament.

El 23 de juny de l’any 1835 en el BOP d’Alacant, trobem l’anunci següent: “Tomás Antón, vecino de Muchamiel, establece una tartana en diligencia desde dicho punto para Alicante, pasando por San Juan y Santa Faz. Dará principio el dia 25, saliendo a las seis de la mañana de dicho pueblo, de esta ciudad a las nueve de la misma mañana, volviendo a salir de Muchamiel a las tres de la tarde, y de Alicante para allá a las cinco de la misma...

Precios: los cuatro asientos delanteros a dos reales a Muchamiel y San Juan, y los de atras a 12 cuartos; y hasta la Santa Faz a 12 cuartos y un real; la parada en Alicante en la posada del Olmo en el Paseo de la Reina, y en Muchamiel en la casa del interesado; en San Juan y Santa Faç enfrente de la Iglesia”.

Tramvia de mules. Primera línia de transport públic Mutxamel-Alacant. Segle XIX.

Ens preguntem com es desplaçarien les mutxameleres i els mutxamelers a la capital fins a la meitat del segle XIX, perquè Tomás Antón decidira posar en marxa este servei. El més habitual devia ser amb el seu carro o amb el seu cavall- si en tenien- o simplement, a peu. La diligència de l’Horta va estar prestant els serveis fins a l’any 1897, ja que el 15 de març, va entrar en funcionament un tramvia de vapor, que el veïnat mutxameler va batejar amb el nom de “trenet de foc”, pel fum que eixia de la xemeneia. Circulava per vies i el seu trajecte finalitzava passat el Ravalet on tenia l’estació.


Concessió del tramvia a vapor, Alacant-Mutxamel fins al Ravalet. 1896.


Curta va ser la vida d’este trenet, ja que el 13 de novembre de 1901, un Reial Decret disposava el canvi de la tracció de vapor per la tracció animal. Durant un temps van conviure els dos sistemes de transport, fins que va acabar imposant-se el denominat “Tramvia de mules”. Este mitjà de locomoció tenia part de les seues oficines i cotxeres (per guardar els carros i animals), a l’entrada sud de Mutxamel, prop de Sant Joan. Fins a fa poc temps encara es podia observar part de l’edifici administratiu, enclavat al solar anomenat “la Cotxera”.


L’any 1923 s’inicia un nou canvi amb l’electrificació de les línies. El dia 28 de setembre de 1924 es va inaugurar el tramvia elèctric a la ciutat d’Alacant, subministrant l’energia, Hidroeléctrica Española. L’empresa que va dur endavant el projecte va ser Tranvias y Electricidad, i era l’accionista majoritari l’antic Banco de Vizcaya. Ja tenim en marxa el tramvia elèctric que, amb trajectes clarament delimitats, prestava el servici de transport públic per dins de la capital alacantina, i entre esta i els pobles del voltant. La línia que tenia assignada Mutxamel, era la número 4, coneguda com Tramvia de l’Horta, i amb seguretat va ser el mitjà de desplaçament més estimat pel veïnat en general.


Tramvia de vapor pel passeig de Mutxamel. Setembre de 1907. (Col·lecció de Federico Guardiola)

Per a realitzar el trajecte van aprofitar les vies de l’antic trenet. En un principi al nostre poble sols arribava fins a la Plaça Nova i més tard es va ampliar el recorregut fins al final del carrer de la Soledat. A diferència del trenet de foc, ja no muntava fins al Ravalet. Els vehicles estaven pintats de color groc i enganxada a la carrosseria solien portar publicitat, que sobretot informava de les pel·lícules que s’estrenaven als cines d’Alacant.


Trenet de foc al seu pas per la Santa Faç, any 1917.

Bon mati, quasi de nit encara a l’hivern, el tramvia començava a marxar. A primera hora arreplegava les veïnes i els veïns de Mutxamel, Sant Joan i Santa Faç que anaven a treballar a les fàbriques d’Alacant, sobretot dones, cigarreres, saqueres, treballadors del moll i llauradors que anaven a vendre fruites i hortalisses als carrers Velázquez i Quintana. També podem mencionar que el vehicle que efectuava l’últim recorregut la nit dels dissabtes als diumenges era conegut popularment com “el tramvia dels nóvios”, ja que els usuaris més habituals a estes hores de la nit eren fadrins de l’Horta que aprofitaven el cap de setmana per baixar a la capital i buscar companyia o el que ara anomenem lligar.

Recorregut, parades i preus dels bitllets de la línia de Mutxamel.

Bitllet de l’autobús La Alcoyana, amb la peculiaritat de que té el número “cap i cua”.

A mitjans dels anys cinquanta del passat segle comencen a aparéixer els primers vehicles de transport privat, hui anomenats “taxis”, i en aquells temps “cotxes de punt”. Eren els primers empresaris que tenien capacitat econòmica per a comprar un carruatge, amb la intenció de transportar els passatgers que ho desitjaren i guanyar-se la vida d’esta manera. Al nostre poble l’únic taxista que hi havia en esta dècada era Domingo el de Sereix, i del poble de Sant Joan muntaven els automòbils de les empreses anomenades popularment “La Paloma” i “La Hortelana”, que solien ser prou més grans i, a més de passatgers, també podien carregar mercaderies. El veïnat solia utilitzar-los en situacions molt especials, per exemple una boda fora del poble, i sobretot si havien de desplaçar-se a llocs on no arribava el servei de tramvies, encara que les tarifes eren molt cares.


Instantània molt freqüent del tramvia per mig dels camps, amb passatgers inclús a l’exterior del vehicle, 1943. Fons Fotogràfic BBVA


Però tornant al nostre tramvia número 4, podem assegurar que va constituir un element que va formar part de la vida dels habitants dels pobles de l’Horta alacantina, durant moltes dècades, inseparable del viure diari. Al seu voltant podríem contar moltes i curioses anècdotes. Se sabia l’hora d’eixida, però mai la d’arribada, ja que en moltes ocasions el corrent elèctric se’n anava , o s’havia d’esperar als encreuaments més temps de l’estipulat esperant a l’altre vehicle, i pensem el que podia retardar-se el viatge, si un d’ells descarrilava. Durant els anys de la postguerra i de “l’estraperlo” moltes dones que baixaven a Alacant carregades de pa i altres productes per a vendre, i així guanyar-se uns diners, quan observaven que muntava al tramvia algun viatger ben vestit, abocaven els productes per la finestra, pensant que eren inspectors de consums, coneguts popularment com de la “fiscalia”.


Taxi de Domingo el de Sereix, al carrer Felipe Antón de Mutxamel.

Malgrat els inconvenients, els nostres tramvies van suposar una millora al transport urbà, eren respectuosos amb el medi ambient i oferien unes prestacions que no s’han tornat a repetir, ja que pràcticament recorrien tot el centre neuràlgic de la capital i tenien parada als llocs principals on solien acudir els usuaris: Fàbrica de Tabacs, Mercat Municipal, Portal d’Elx, etc.


Cotxe de punt “La Paloma”, que solia fer el servici de Mutxamel-Alacant. En alguna ocasió transportava també l’Hèrcules Club de Futbol. (Imatge de Carmen Sánchez, filla de Rafael “Paloma”)

Ens van dir adeu l’u de setembre de 1963, quan els va substituir la línia d’autobusos, anomenada “La Alcoyana”, que hui encara realitza la connexió viària entre Alacant i Mutxamel. De l’estima i consideració que sentien les veïnes i els veïns pel nostre tramvia número 4, ens dona idea com l’últim dia que van transitar pel nostre poble, dones i hòmens eixien emocionats al carrer, per acomiadar-se d’este vehicle tan apreciat, que durant molts anys va contribuir a fer millor i fàcil les condicions de vida diàries de majors, jóvens i menuts.


Passejant pel carrer Felipe Antón, el dia 9 de setembre de 1946, al fons el tramvia mutxameler.


Assumpció Brotons Boix.

Cronista de Mutxamel. Març de 2022.


200 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo