top of page

100 ANYS DELS PACOS: UN LLIBRE PER A CELEBRAR

  • Foto del escritor: Cronista de Mutxamel
    Cronista de Mutxamel
  • 22 ago
  • 4 Min. de lectura

Coberta del llibre
Coberta del llibre

“Eixint del Ravalet, acabant al Cadavall, van començar els Pacos, ara fa cent anys… triomfaren al Palamó, el Campello i Alacant… al pas de la marxa mora, al pas de la marxa mora, portaven digna ambaixà...” Pacos del Gurugú.


L’any 2023 la comparsa Els Pacos va celebrar el seu centenari. Per a commemorar este aniversari la directiva va programar diferents activitats, entre elles la de publicar un llibre que recollira el devenir històric d’esta entitat festera des del seu naixement l’any 1923.

Primers components de la comparsa, 1924
Primers components de la comparsa, 1924

Van pensar en mi, com a Cronista Oficial del municipi, i vaig acceptar convençuda que era una experiència positiva, ja que podria fer una mena de màster especialitzat en les nostres festes de Moros i Cristians. Prompte em vaig adonar de la magnitud de l’empresa a què havia de fer front. Per saber dels Pacos, calia dedicar moltes hores a indagar, recollir, analitzar el que calia escriure als folis que serien el futur llibre.

Cantineres acompanyades per dos músics de la banda Los Gavilanes a la Rambla, 1948
Cantineres acompanyades per dos músics de la banda Los Gavilanes a la Rambla, 1948
bis-Dedicatòria
bis-Dedicatòria

Després de molts mesos d’entrevistes amb els festers més majors, les seues famílies, de recollida de fotografies, lectures dels diaris, llibrets de Festes, etc., va arribar l’hora de posar-se davant l’ordinador, donar forma i escriure de manera ordenada tot el que s’havia arreplegat. El resultat és el llibre que hui tinc el plaer de presentar.

Eixint del Ravalet. Setembre 1951
Eixint del Ravalet. Setembre 1951
Preparats per començar l’entrà, festers, cantineres i el banderí
Preparats per començar l’entrà, festers, cantineres i el banderí

Està dividit en deu capítols. El primer se centra en mostrar com era el nostre poble, Mutxamel, als inicis del segle XX. Serà en el segon apartat quan ja s’entra a contar el perquè del naixement d’esta peculiar comparsa mutxamelera i quins van ser els seus primers impulsors. Al llarg de les seues pàgines els lectors trobaran també, quins han estat els caps de la comparsa, on es van adquirir les primeres teles per a fer els trages, les diferents directives, les banderes que els han representat, capitanies i boatos, la seua novedosa i particular aportació al bon humor de les desfilades informals que ells inicien a la dècada dels cinquanta, el paper fonamental de les dones, ja fora com a cosidores de la vestimenta, a la faceta gastronòmica i, també i sobretot, a la seua participació activa com a festeres des dels primers anys.

Bandera nova
Bandera nova

Un dels apartats que ha requerit molt de treball d’investigació, a causa de les diverses teories orals existents i l’escassa documentació escrita, és tot allò que fa referència a la coneguda Marxa dels Pacos. Tenia clar que havia de començar des dels inicis i amb molta rigorositat. Afortunadament conserve la partitura original enviada pel músic mutxameler Vicente Pérez Lledó, l’any 1923. En ella apareixen transcrites dos melodies, indica la seua procedència i la manera en què cal interpretar-les. La comparsa va escollir la segona, provinent de la Mehalla de la Jalifa de Tetuan, tal com indica Vicente Pérez. Els instruments requerits per a interpretar-la eren un bon tambor, una caixa sense bordons i, per descomptat, les dolçaines.

El tambor i la caixa, instruments fonamentals per interpretar la Marxa dels Pacos. Mutxamel setembre de 1980
El tambor i la caixa, instruments fonamentals per interpretar la Marxa dels Pacos. Mutxamel setembre de 1980


Desfilada matinal per la Rambla. Anys seixanta
Desfilada matinal per la Rambla. Anys seixanta

Els puc assegurar que esta peça musical actualment es única al món de la festa de Moros i Cristians. Gràcies a la memòria i treball de bons professionals, hui en dia està transcrita i adaptada per a tots els instruments d’una banda de música, sota el títol d’Els Pacos. Marxa mora anònima (Versió clàssica en dos moviments). Traducció: J. i G. Méndez, seguint les indicacions de la peça original, que els puc assegurar que interpretada sols per dolçaines, tambors i caixa, és una meravella.

José Ayela El Torpe, Cap de comparsa
José Ayela El Torpe, Cap de comparsa

No estaria l’estudi complet sense analitzar l’expansió d’esta comparsa a altres poblacions que han incorporat a les seues festes de Moros i Cristians una quasi rèplica de la comparsa mutxamelera, amb el mateix nom, a partir de l’any 1978. Vull mencionar, donada la seua llunyania, la localitat granadina de Benamaurel, que des de l’any 1982 compta en el bàndol moro amb una comparsa que es denomina Pakkos del Guardal, que podem assegurar que té com a referent la comparsa mutxamelera.


A l’últim dels capítols trobaran una extensa recopilació fotogràfica de totes les activitats que la directiva de l’entitat festera va programar per tal de commemorar el centenari: concerts amb noves peces compostes per músics mutxamelers, exposicions fotogràfiques, gala d’aniversari al parc municipal i la desfilada excepcional del dia 10 de setembre del 2023.

Concert 100 aniversari Pacos de Mutxamel,3 de juny de 2023
Concert 100 aniversari Pacos de Mutxamel,3 de juny de 2023

Voldria donar les gràcies a totes les persones i entitats que han fet possible que esta història centenària hui estiga plasmada en un llibre. Llibre que ja és especial des del disseny de cobertes, on es troben agrupades les senyes d’identitat de la comparsa. A la part davantera estan les notes de la partitura original que marca el pas dels integrants de la comparsa. A la contracoberta, l’amiga i dissenyadora Mercedes Gonzales ha intentat representar la majoria dels colors de les gel·labes utilitzades al llarg de cent anys.

Comparsa al complet. Setembre de 2022
Comparsa al complet. Setembre de 2022

Gràcies a totes aquelles persones, festers, directius, músics, etc., que al llarg d’estes dècades han anat fent Comparsa, des de l’any 1923, ja siga guardant fotos dels seus majors per mostrar-les amb orgull o bé continuant el projecte inicial, millorant-lo, adaptant-lo als nous temps i realitats socials, i mantenint-lo viu amb un esforç encomiable. Gràcies a tantes persones que han compartit amb mi les seues vivències i records, possibilitant que esta història poguera ser escrita i contada. I, per descomptat, a l’Institut de Cultura Juan Gil Albert per la publicació.


Els anime a llegir el llibre, fet amb amor i estima, una modesta aportació escrita i gràfica d’una part  de la Festa del meu poble, on trobaran alegria, memòria, tradicions, vivències personals i col·lectives... Que el disfruten!


Assumpció Brotons Boix.

Cronista de Mutxamel. Estiu de 2025.






ree

Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

Comentarios


bottom of page