PASSEJANT PER MUTXAMEL, CONTEMPLEM ELS VOLADISSOS

El nucli antic del nostre poble va anar estructurant-se al costat de la séquia mare i del vell camí d’Alacant a Xàtiva. Les vivendes aquí edificades estan condicionades pel traçat d’este  camí centenari que després seria carretera. La seua estructura responia a les necessitats d’una societat eminentment rural.

Les cases estaven sustentades per murs de càrrega i per regla general la coberta era de teula àrab. La vivenda popular s’estructurava bàsicament amb dos plantes i la cambra. La finalitat primordial era que a la planta baixa s’ubicarà una entrada-rebedor gran des d’on es podia vore el pati, i que aprofitava com a eix distribuïdor de les estances laterals. Al sòl es podien apreciar els carrils del tradicional pas del carro, que per descomptat es guardava dins la casa, i el cavall, que tenia el seu lloc de descans a la quadra, estança anterior al corral.

També a la planta baixa, a la primera crugia, es trobava una habitació per a les persones majors, que tenia finestra al carrer. A la segona estança, l’escala de pujar al primer pis i el menjador, amb la cuina i ximenera, que era on pràcticament discorria la vida familiar. Baix de l’escalera de pujada al primer pis, se situava el rebost, la dispensa, aprofitant la frescor del lloc. Aquí es guardava la farina, l’oli i tots els utensilis per a elaborar el pa i els dolços.

Algunes cases tenien aljub a l’interior, que omplien d’aigua de la pluja (aigua del cel), s’estalviaven així algun que altre viatge de les fadrines a les fonts públiques. A la segona planta, estava l’anomenada sala que donava al balcó, a continuació el dormitori del matrimoni, al que seguia l’habitació per als fills. Podria rematar-se amb una xicoteta terrassa que cobria el corral de la planta baixa. Si havia una tercera planta més xicoteta es dedicava a la cambra, i a la finestra que donava al carrer s’apreciava la corriola destinada a facilitar la pujada a la cambra dels sacs, amb part de la collita agrícola que la família havia de conservar per a la seua subsistència bàsica i la dels animals: ametles, garrofes, panís, palla, fruita, etc.

L’any 1980, el regidor d’urbanisme i cultura del nostre ajuntament, Mario Candela Vicedo, en un escrit publicat a la premsa local, descrivia de manera encertada com era la nostra vivenda popular: 

Los edificios, ocupados por sus propietarios, oscilan entre una y tres plantas, con la superior dedicada a la cambra. Estos edificios no los proyectaba un arquitecto, sino el propio maestro de obras que los construía; tienen escasa fachada y mucha profundidad con predominio, al exterior, de los macizos sobre los huecos; estos últimos con predominio de la vertical y rodeados de un resalte, ancha franja lisa que a veces remataba con algún adorno.

Las fachadas se pintaban con colores muy fuertes: almagra, ocre amarillo o azul ultramar y los resaltes en blanco. Los balcones y las rejas son de hierro forjado y los tejados, a dos aguas, de teja árabe, con grandes aleros sobre la fachada, adornados en su cara inferior con azulejos o piezas decoradas de pavimento hidráulico.

Estos elements de la casa mutxamelera moltes voltes passen inadvertits als nostres ulls. I cal conéixer-los i admirar-los. Alguns veïns no pintaven les façanes, en canvi procuraven rematar amb autèntic primor esta part del seu habitatge, els voladissos de les teulades, molts decorats amb una gran varietat de rajoles, algunes de paviment hidràulic, i diversitat de colorit, distribuïdes en moltes ocasions amb una perfecció cromàtica i lineals exquisida, formant autèntiques filigranes.

Hui en dia la vivenda tradicional ha patit moltes transformacions a causa de l’evolució socioeconòmica, cultural i històrica de la societat actual. Però si vos decidiu a fer un recorregut pel nostre nucli antic, començant pel sud, pel Cadavall i acabant al Ravalet, això sí, alçant la mirada cap al cel, de segur que vos sorprendrà la contemplació d’estos elements decoratius, mostra de la supervivència d’una manera de viure, en alguns casos de voler conservar la vivenda heretada de la família.

Mutxamel, afortunadament, conserva de manera prou digna el nucli antic, ja que molta gent jove opta per reformar estes cases tradicionals adaptant-les  i reconvertint-les a les necessitats actuals. Ja no tenim collita per a guardar, hem eliminat els corrals I les quadres (substituïts pels garatges), però el veïnat i l’administració local han procurat evitar que els interessos especulatius destruïren la arquitectura tradicional del  nucli antic, tota una visió constructiva tradicional adaptada als nous reptes del viure del segle vint-i-u, basada en uns criteris d’higiene, comoditat i intimitat.

Passegem pel nostres carrers antics, alcem la mirada: contemplarem baranes de ferro ben treballades als balcons, remats que simulen figures mitològiques, les corrioles - símbols de la importància de guardar els aliments-, els picaports de ferro a les portes amb forma de dracs o poms, i uns voladissos, alguns amb  unes filigranes coloristes a base de taulellets combinats de vegades amb fusta, que semblen pintats o brodats per unes mans artesanals. Val la pena el passeig, trobarem història i modernor. Que ho disfruteu!!

Suni Brotons Boix.

Desembre de 2025.

Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional