top of page
  • Foto del escritorCronista de Mutxamel

5 D’AGOST DE 1878 : LA MARE DE DÉU DE LORETO VIATJA A LA CIUTAT D'ALACANT


Vista interior de l’església de Mutxamel, abans de l'última restauració.

L’any 1878, l’ajuntament constitucional d’Alacant i el Capítol Col·legial van prendre l’acord de celebrar, de manera conjunta i per a anys venidors, solemnes festes en honor a la patrona, la Verge del Remei, el cinc d’agost. A tal efecte, van preparar actes cívics i religiosos, dins d’estos últims, estava previst portar la Mare de Déu de Loreto a la capital per a la processó del dia 5.


La referència que teníem fins ara d’este trasllat era l’acta que el cura Fenoll va escriure al Llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto i que s’anomena “ Traslación de la venerada imagen de Nuestra Señora de Loreto a la Ciudad de Alicante; formalidades que la precedieron y modo y circunstancias con que se realizó”. Aqui ja trobem notícies de l’eixida i de la tornada de la imatge, però hem pogut ampliar més detalls sobre tots els preparatius, reunions, despeses, negociacions, etc. que este acte va ocasionar a partir de l’estudi de la documentació consultada a l’Arxiu Municipal d’Alacant.(Armari 19. Caixa 29/1-37). Esta labor ens ha permés confeccionar este treball, on expliquem com no tots van ser bons “moments”, ja que hi havia molta oposició a traure la Mare de Déu fora de Mutxamel; vorem de quin cerimonial es va disposar, ens apareixeran els “Romanos”, primers integrants de les comparses de Moros i Cristians, el “carro triomfal”, i la banda de música de Mutxamel, que participaran en els actes celebrats a Alacant.


Façana principal del temple i torre campanar als inicis del segle XX.

Les primeres autoritats municipals de Mutxamel en aquell temps eren Mariano Torregrossa i Ferrandis, primer tinent i alcalde accidental; José Ferrandis i Torregrossa, regidor síndic; i José Lloret i Alberola, secretari. El clero de l’església del Salvador el formaven José Fenoll, rector; Pedro Marco, vicari; i els preveres José Seva, Rafael Russafa i José Jorro. Les autoritats municipals de l’ajuntament d’Alacant eren Terencio José Javaloyes, alcalde; Eduardo Orts, primer tinent d’alcalde; i els senyors Brotons, Jorro, Mauricio, Martínez, Mandado, Alberola, Campos Jover, López, Celdrán, Verano, Javaloyes, Bernacer, Jo, Barrera i Campos, regidors.


Les primeres notícies que tenim, del tema que ens ocupa, es troben en l’acta del ple de l’ajuntament d’Alacant celebrat el dia cinc de juliol de 1878, i que al punt dotze diu, entre altres coses, el següent : “se dió lectura de un proyecto de festejos públicos para el próximo mes de agosto suscrito por los señores Orts, Jorro, Mandado y Celdrán... Igualmente se acordó que los señores tenientes de alcalde en sus respectivos distritos procuren levantar el espíritu público, a fin de que los citados festejos revistan un carácter popular y puedan atraer la concurrencia de forasteros”.


El dia deu de juliol, es va constituir a l’ajuntament de Mutxamel una comissió integrada per representants del consistori alacantí i del nostre poble, i pel cura de l’església del Salvador, per veure de “traslladar con el debido decoro a la Santísima Virgen de Loreto que se venera en la iglesia parroquial del Salvador”. Així es comunica al senyor bisbe de la diòcesi i a més se li diu “que se han excitado a los vecinos de más importancia para que acompañen a la santa imagen”. El dia vint d’este mes va haver al nostre ajuntament una segona reunió entre totes les parts implicades. Així ho trobem confirmat amb la carta següent, enviada des del consistori alacantí amb data de vint-i-dos del mes en curs : “muy señores míos y de mi consideración: el secretario especial de esta alcaldía D. Juan Alted i el cronista de este Ayuntamiento D. Rafael Viravens, que por mi encargo pasaron a esa, el veinte del actual y celebraron una conferencia con Vds., me enteraron de sus buenos deseos y de que quedaron, siguiendo el camino de la persuasión para con esos fieles, avisarnos definitivamente, la posibilidad, sin consecuencia alguna desagradable, de la translación de la Virgen, o la imposibilidad, caso de tener resistencia, por leve que sea, a fin de que, en el primer caso, acordar todo lo conveniente, y en el segundo optar por otro medio que propuso uno de los señores que concurrieron a la expresada entrevista. Quedan pocos días, hay mucho que preparar y arreglar, y esperamos merecer una pronta y terminante contestación”.


Plànol de distribució interior de l’església l’any 1882.

De la lectura de l’anterior document hem de ressaltar: que es podria produir resistència per part dels veïns i que, en eixe cas. s’hauria de recórrer a un altre mitjà proposat per alguna de les persones que van participar a l’entrevista, si hi haguera oposició a traure la Mare de Déu de Loreto. Què es va plantejar a la reunió? Creiem que la solució la trobarem un poc més endavant i ens planteja interrogants per contestar i motius per a la reflexió.


Continuem, però, amb la nostra narració. Per què podria haver hagut resistència? No era la primera volta que hi havia sèries dificultats d’ordre públic a les processons multitudinàries o a les rogatives. De la lectura de nombrosos documents hem pogut conéixer com sorgien problemes, que podem anomenar protocol·laris, pel que fa a l’ordre de col·locació de les diverses imatges i persones. El clero sempre volia que el patró del seu poble no es quedarà l’últim. Després venia la ubicació dels diversos estaments eclesiàstics i polítics, el que originava que s’entrara en un ordre al monestir de la Santa Faç, per exemple i, els que es consideraven agreujats, aprofitaven l’eixida per a col·locar-se al davant, motivant enfrontaments que en moltes ocasions acabaven en autèntiques trifulques. De fet no es va traure a la processó la Faç Divina per evitar complicacions, ja que es considerava que les festes eren en honor de la Verge del Remei i portar la Faç Divina podria ser motiu perquè no se li dedicara especial atenció, a una de les dos imatges.


Per a evitar problemes s’havia de comptar amb les autoritzacions pertinents, per a poder passar sense cap obstacle, pels diversos pobles que es transitaven fins arribar a la capital. Des de l’ajuntament d’Alacant, s’enviaren instruccions a les diverses autoritats per a evitar dificultats d’este tipus. Així el primer d’agost de 1878, es remetien cartes al governador civil de la província, comunicant-li i demanant-li el següent : “a las cuatro y media de la mañana del pròximo día 5 serà trasladada la imagen de Loreto a la ciudad de Alicante... Lo que tengo el Honor de poner en el superior conocimiento de Vs. rogándole tenga a bien ordenar al alcalde de San Juan adopte las debidas disposiciones para que la Santa Virgen sea recibida en aquel pueblo con repique de campanas y para que los vecinos adornen con colgaduras las fachadas de sus casas”.


Pintura representativa de la Verge de Loreto. Alguns veïns tenen diverses representacions pictòriques als seus domicilis.

Carro triomfal al mig de la nau central preparat per a rebre la Venerada Imatge de la nostra patrona.

Així mateix se li comunica a l’alcalde pedani de Santa Faç i a la mare abadessa del monestir de la Santa Verònica “... para que invite a los vecinos para que reciban a la santa imagen adornando con colgaduras las fachadas de sus casas y haya volteo de las campanas del Monasterio”.


Els impediments que posava el cura Fenoll i l’ajuntament de Mutxamel anaven caient a poc a poc, ja que el dia setze de juliol el bisbe d’Oriola Pedro María Cubero y López de Padilla, havia autoritzat este trasllat. De totes les maneres el clero devia continuar oposant-se, al·legant motius d’ordre públic.


De la correspondència del senyor Orts transcrivim un apartat que s’anomena advertència : “si el cura de Muchamiel dijera que no puede traer la Virgen histórica por el pretexto del orden público, que se convenga que se traiga otra parecida que tiene un vecino de aquella villa ; pero que al hacerlo venga el carro triunfal y las comparsas de romanos. La cuestión es que venga gente de los pueblos y que no se rían aquí los lenguaraces por lo cual necesito que se obtengan los acuerdos del Ayuntamiento...”.


La Mare de Déu de Loreto és col·locada al damunt del seu preciós carro triomfal, per eixir a recórrer els carrers del municipi. L'any 1887 va anar fins a la capital, Alacant.

La lectura d’este apartat ens pareix d’allò més interessant, ja que segurament esta era la solució que s’havia proposat “el otro medio” per portar a la Mare de Déu a la processó d’Alacant, i ens descobrix dos qüestions: una, per primera volta trobem constància escrita que algun veí o veïns tingueren a casa seua una còpia de la imatge de la Mare de Déu; dos, que estes còpies eren utilitzades en alguna que altra rogativa o processó extraordinària, per no traure la pintura original (fet que no devia ser la primera volta que es produïa en determinats actes multitudinaris d’este tipus).


Un altre tema que preocupava els organitzadors era l’econòmic. La preparació d’estes jornades costava molts diners, i més en este cas, que als actes religiosos volien afegir-se uns altres tipus d’activitats cíviques, destinades a congregar el major nombre possible de persones.


La situació monetària del nostre poble no era gens bona, ja que l’any anterior s’havia patit una forta sequera; la de l’església parroquial del Salvador, tampoc. Així queda reflectit en la correspondència enviada per un veí de Mutxamel al primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Alacant. Abans de llegir la missiva hem d’especificar que s’havia intentat implicar en estos actes els mutxamelers que disposaven de més recursos econòmics.

A la documentació estudiada sols he trobat referència d’un veí de la nostra localitat, que a més seria representatiu d’una classe social que podríem anomenar “alta” des del punt de vista dels diners. És el senyor Lorenzo de Pedraza, conegut a Mutxamel com Llorenç Pedraza, que va participar activament en l’eixida a Alacant de la imatge de la Mare de Déu de Loreto. Però el senyor Pedraza també va ser un personatge digne de recordar per altres mèrits, que aquí mencionaré breument, ja que no és el context apropiat. Va ser regidor del nostre ajuntament durant alguns anys i tenia el seu domicili al carrer Major; era una persona apassionada per la música i el teatre. Este afecte el va fer construir l’únic teatre que fins al segle XX, s’ha edificat a Mutxamel, del qual va ser també empresari. El recinte conegut oficialment com “La Alianza”, però popularment com “Teatre Pedraza”, es va inaugurar els dies 1, 2 i 3 de març de 1903.


Campanes preparades per a anunciar al veïnat la sortida o retorn de la Verge al temple parroquial.

Seguint ja en el tema que ens ocupa, transcriurem la carta que envia el senyor Pedraza al regidor d’Alacant, intentant explicar-li, com estan els preparatius per a portar la Verge a la ciutat, i quines són les necessitats més urgents.


“Señor D. Eduardo Orts. Alicante.

Muchamiel, 27 de julio de 1878.


Muy Sr. mío : En contestación a la muy atenta de V. debo manifestarle que haré todo cuanto esté de mi parte y sea en su obsequio.

Debo manifestarle además, que por propia cuenta mía y de dos o tres amigos estamos haciendo un gasto de alguna consideración engalanando el Carro Triunfal y otras cosas indispensables y de pura necesidad, todo ello para gloria y honor de la Virgen del que también se hace partícipe al Exmo. Ayuntamiento del que V. forma parte.

Los adornos de los que podemos disponer para engalanar el mencionado Carro además de ser antiguos, se hallan en un estado de deterioro tal que no nos parece prudente hacer uso de ellos, puesto que V. debe comprender que si a esa Capital en donde miles de almas estarán observando y haciéndose cargo al propio tiempo de lo que és la Virgen como de lo que en sí lleva : Mas como quiera que tanto el Ayuntamiento como esta Parroquia no cuentan con recurso alguno, y como quiera también que todo esto es debido al interés que nos hemos tomado algunos en complacer a ese muy Ilustre Ayuntamiento como a las demás personas que en ello han tomado parte, espero de su bondad gestiones cerca de esa Corporación con el solo objeto de que atiendan en alguna parte a los gastos que se invogesen para engalanar el predicho Carro, puesto que el objeto es de embellecer esas magníficas fiestas que V.V. se han propuesto.

El lunes próximo Dios mediante tendré ocasión de tratar con V. sobre el particular.


Lorenzo de Pedraza.”


No sols, però, es demana ajuda per a reparar el “Carro Triomfant”. El clero i l’ajuntament de Mutxamel volien a tota costa evitar problemes d’ordre públic i gastar diners, i, el que és més important, volien que la Mare de Déu fora tractada amb tots el honors, com també les autoritats eclesiàstiques i polítiques. Així ens ho confirma el document següent:


Ceremonial que se ha de observar en la translación de la Santísima Virgen del Loreto patrona de Muchamiel :

1º Oficio al alcalde de San Juan para que al pasar por allí la Virgen que no oponga obstáculos y que disponga que se adornen las fachadas de las calles del tránsito.

2º. Piquete de la Guardia Civil.

3º Recepción en el Socorro. Por una Comisión del Ayuntamiento, una Comisión del Clero de Santa María y una Banda de Música, si puede ser la de Muchamiel.

4º Campanas, de la ciudad, del Socorro, de Santa María y de los Conventos.

5º Invitar a los vecinos del Raval Roig y calle Villavieja para que adornen las fachadas.

6º Que la Virgen en las horas de su permanencia aquí esté custodiada por un Guardia de los de Muchamiel.

7º. Cera para el Carro Triunfal.

8º. Cera para el Clero y Ayuntamiento de Muchamiel.

9º. Carruaje para el Clero de id. y dos para los individuos del Ayuntamiento.

10º Cuatro palmas pequeñas para los ángeles del Carro Triunfal que estén en el Socorro.

11º Gratificar a los que guían el Carro Triunfal”.

Davant esta sol·licitud, l’ajuntament d’Alacant intenta solucionar totes les demandes que se li feien des de Mutxamel, inclús millorant altres aspectes que no figuraven per escrit. Així, se li envia requeriment al senyor enginyer cap d’Obres Públiques, perquè es porte a efecte la neteja de camins per on havia de passar la processó....

A las 4 de la mañana del lunes próximo será trasladada a esta capital en solemne peregrinación la gloriosa Virgen de Loreto, patrona de Muchamiel, para ser otra de las efigies que formarán parte de la procesión histórico-religiosa que saldrá de la Colegiata en la tarde del expresado día. Y como la citada peregrinación deberá ser muy concurrida por cuanto formarán parte de la misma un gran número de vecinos de Alicante, Muchamiel, Busot y San Juan, suplico a V.S. tenga a bien adoptar las disposiciones que estime convenientes a fin de que se limpien y desporugue la parte de la carretera que ha de recorrer la multitud que acompañará a la santa imagen que será trasladada a esta ciudad en un lujoso carro triunfante”.


Imatge del Salvador, titular de la nostra parròquia, rebent a sa mare, que tornava d’Alacant, la matinada del 6 d’agost, dia de la seua festivitat.

Com que des del nostre poble s’insistia molt en el tema d’ordre públic i, en el tracte respectuós que havia de tenir la imatge, també es dicten instruccions el dia u d’agost a l’“Excmo. Sr. Brigadier Gobernador militar de la provincia” perquè solucione els possibles problemes de protocol que es presentaren:

Exmo. Sr. los actos religiosos que ha dispuesto el Ayuntamiento de mi presidencia para solemnizar el día de la Virgen del Remedio, patrona de Alicante, el día 5 de agosto próximo, tendrán efecto según el programa que oportunamente eleve a sus manos.

En esta atención y para que la expresada solemnidad religiosa se verifique con la debida brillantez suplico a VS tenga a bien disponer :

1º Que a las 4 menos cuarto de la mañana del día 5 del próximo agosto se sitúen cinco batidores de la Guardia Civil de Caballería en las puertas de las Casas Consistoriales para marchar con la comisión del Excmo. Ayuntamiento que saldrá en aquella hora en dirección a Muchamiel para hacerse cargo de la gloriosa imagen de Nuestra Señora de Loreto y acompañarla en la solemne translación de la misma a esta capital.

2º. Que a las 5 de la mañana se sitúe en el santuario de Nuestra Señora del Socorro, un piquete de fuerzas militares para escoltar la santa imagen de Loreto en su entrada procesional en esta ciudad”.


Tots el problemes anaven a poc a poc solucionant-se, tan gran era l’interès perquè la patrona de Mutxamel estiguera el dia cinc a la ciutat d’Alacant. Encara trobarem noves peticions, per part dels personatges mutxamelers encarregats que estos actes tingueren el major esplendor possible i, per descomptat sense pagar ni una pesseta de les arques municipals. En una nova demanda escrita, ens apareixen ja alguns dels primer representants de les nostres festes de Moros i Cristians : els “Romanos”, al costat de dos protagonistes d’esta narració,


Señor D. Eduardo Orts : Muy Sr. mío y de mi mayor aprecio, tendrá la bondad de entregar al dador de esta que es Isidro Martinez, cochero ordinario de este pueblo, cuarenta carabinas o alcabuces para los cincuenta romanos, que quieren salir a hacerle la salva a la Virgen de Loreto, desde este pueblo hasta la entrada de esa capital, la pólvora y pistones podrá V. mandar, la que le parezca, cuanta más mandara, más ruido meterán por el camino y mucha más gente se aglomerarán. Sin otra cosa mande V. como guste a su afmo. ss. el B.S.M. Lorenzo de Pedraza”.


El día quatre van arribar : “15 armas, 60 paquetes cartuchos, 4 cajas pistones escopeta, y cien pistones retacos” . Finalment es va ordenar l’últim que faltava: “En la mañana del próximo lunes se volteen todas las campanas de esa parroquia tan luego como entre por la puerta nueva la Santísima Virgen de Loreto que debe llegar a esta capital a las 6 y media de la mañana del expresado día”.


Ja estava tot solucionat. Del tres al set d’agost es va il·luminar i ornar l’ajuntament d’Alacant i el quarter de la Comandància de Marina. Es celebraren retretes, dianes i fira. Van portar “Nanos i Gegants” des de València, inclús es va preveure fer un combat de Moros i Cristians a l’escullera del moll.


Per fi va arribar el dia esperat, a les cinc de la matinada va arribar a Mutxamel la comissió de l’ajuntament d’Alacant, que havia de custodiar la Mare de Déu de Loreto, acompanyada per un piquet de la Guardia Civil a cavall. Venien en el seu vehicle i en portaven altres per al clero i, per als membres del consistori municipal del nostre poble. La imatge estava col·locada al carro triomfal al centre de l’església i s’havia preparat una acta commemorativa d’esta efemèride, la qual es va llegir a la mateixa església i de la qual destaquem el següent :” el mencionado señor D. José Fenoll manifestó que el acto que ahora se verifica no sienta precedente ni derecho en favor de nadie para pretender sacar la santa imagen de su santuario, salvo solo cuando así juzgaran conveniente hacerlo las autoridades civiles y eclesiásticas del pueblo con la autorización de la superior correspondiente”.


La Mare de Déu va arribar a la capital a les nou i mitja. Les activitats celebrades van ser tot un èxit segons ens narra el cura Fenoll al “Llibre de la confraria” ; la Verge de Loreto va ser instal·lada fins a l’hora de la processó a la parròquia de Santa Maria i sols va eixir al migdia a fer dos visites privades als convents de les monges Caputxines i Agustines que ferventment ho havien demanat. A les cinc de la vesprada va ser traslladada a Sant Nicolau i va començar l’acte en el qual van eixir personatges que representaven romans, godos, castellans, aragonesos, patriarques, Josué, apòstols, evangelistes, moros, sant Roc, la Faç Divina i àngels. Segons ens narra el cura Fenoll “...A las cinco de la tarde del mencionado día, fue trasladada la venerada Imagen desde Santa Maria, a la Insigne Iglesia de San Nicolás para formar parte en la procesión. Salió acompañada de este Reverendo Clero, Ayuntamiento y muchísimos fieles de esta población con velas encendidas, cerrando la marcha la música de esta Villa que la siguió en la procesión y hasta regresar a esta Parroquia. En la procesión fue el objeto preferente de la atención pública, colmándola la multitud de bendiciones y alabanzas. Terminada esta, sin entrar en San Nicolás, por ser muy avanzada la hora, se continuó la marcha hacia este pueblo con la misma pompa y acompañamiento...”


El veïnat de Mutxamel i la banda de música van acompanyar en tot moment la seua patrona des de les primeres hores del dia cinc fins a la una i mitja de la nit del dia sis, que va tornar a entrar a l’església del Salvador de Mutxamel, que este dia celebra la festivitat del titular de la parròquia mutxamelera. Així ens ho va deixar narrat el rector, senyor Jose Fenoll : “..la procesión iba por momentos tomando incremento, los pocos vecinos que habían quedado en el pueblo salieron gozosos a recibir a su Reina; desde la Torre de la iglesia empezáronse a disparar cohetes y echar a vuelo las campanas, y al entrar ya en el pueblo se dispararon piezas de fuegos artificiales, andanadas de morteretes, y al penetrar en su iglesia, la marcha real, los acordes del órgano, las aclamaciones, las lágrimas y el entusiasmo completaron este día de imperecedera memoria para nuestra Excelsa Patrona… Eran la una y media de la madrugada del 6 de agosto, en cuya hora se cantó una salve y quedó colocada en su altar.


El dia nou d’agost, al ple celebrat a l’ajuntament d’Alacant trobem el punt final a tots els esdeveniments que aquí s’han narrat : “a propuesta del Sr. Presidente se acordó dar las gracias a todos los que de alguna manera han proporcionado los medios para el mayor esplendor de las fiestas cívico-religiosas que acaban de celebrarse en honor de la Virgen del Remedio, patrona de esta ciudad”.

Assumpció Brotons i Boix

Cronista Oficial de Mutxamel. Estiu de 2023.





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional



185 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo
bottom of page