L’any 1982, amb la primera corporació municipal elegida democràticament, el nostre municipi pren consciència que hi havia moltes necessitats al camp de la cultura, sanitat, educació… que feia falta que es cobriren i, sobretot, moltes inquietuds i ganes de treballar per a crear associacions que facilitaren noves formes de relacionar-se entre el veïnat.
Un dels primers col·lectius a posar-se a treballar van ser els pensionistes i jubilats mutxamelers, que l’any 1982 comencen a caminar. El primer que demanen serà un local on poder fer reunions. La Corporació Municipal, presidida per José Verdú Forner, comença a fer les gestions pertinents i, al plenari del 2 de març de 1983, s’acorda per unanimitat condicionar el local de 207 metres quadrats situat al carrer Mare de Déu del Pilar, per un import de 2.834.000 pessetes, per a destinar-lo a seu de la Tercera Edat.
Un mes abans, el dia 18 de febrer ja s’havien reunit al saló de sessions de la Casa Consistorial un grup de dones i hòmens, per a formar una:
“Junta Provisional encargada de llevar a cabo los trámites necesarios para constituir la Asociación de Personas de la 3ª edad, bajo la presidencia del Sr. Alcalde D. José Forner Verdú...y presentes gran número de personas de la tercera edad que habían sido citadas para este acto. Actuó como secretario, dando fe del acto, el secretario de la Junta Directiva Provisional, D. Vicente Mora Mora.
Puestos a deliberación los citados Estatutos por unanimidad de todos los asistentes se acuerda:
1º Declarar en este acto constituida la Asociación de Personas incluidas en la 3ª Edad, que tendrá su local habilitado al efecto por el Ayuntamiento en Gran Vía Valencia esquina a Virgen del Pilar, 2.
2ºAprobar los estatutos por los que se ha de regir dicha Asociación y copia de los mismos sea remitida, para su aprobación al Excmo. Sr. Gobernador Civil de la Provincia.
3ºQue la Junta Directiva de esta Asociación a nombrar de conformidad con dichos estatutos está constituida por las mismas personas que han integrado la Junta provisional.
Presidente: D. José Antón Bernabeu.
Vicepresidente; Rafael Ramos Aracil.
Secretario: Vicente Mora Mora.
Tesorero: José Forner Pastor.
Vocales (12): Manuel Lloret Sala, Juan Torres Collado, Crescencia Herce Varó, Antonio Llopis Quereda, María Miralles Ripoll, Isabel Segui Marco, Elvira Sala Ferrándiz, Francisco Quereda Aracil, Modesto Pérez Alonso, Francisco García Ferrándiz, Manuel Gomis Lledó y Consuelo Escrivá.”
El nom escollit va ser el de Asociación de Jubilados y Pensionistas “El Salvador”. La Junta Directiva es renovaria cada dos anys i el seu pressupost anual inicial no podria superar les cent mil pessetes. Segons els estatuts aprovats pel Govern Civil, el 22 de setembre de 1983, la finalitat d’esta primera Associació de la tercera edat mutxamelera era: “Fomentar el bienestar de los Pensionistas en su local social mediante el empleo de cuantos medios dispongan, tales como los siguientes, sala de televisión, prensa diversa, juegos recreativos y culturales en general, disfrute del bar con precios asequibles a nuestra condición de pensionistas, organización de excursiones y viajes que se programen y todo cuanto sea moral y cultural”.
Prompte els nostres majors van començar a fer-se els carnets que els acreditaven com a socis de l’associació. Es prepara el local amb molt d’entusiasme i bona camaraderia, i el dia 17 de març de 1984 es va procedir a la seua inauguració, sent alcalde, Fernando Ripoll Aracil. Va beneir el local el rector en este temps, Juan Cubí Zambrana. Tota la Junta Directiva va assistir a este acte deixant testimoni gràfic de la seua alegria i satisfacció per este projecte fet realitat.
De seguida es van posar a treballar. Ja l’any 1983 s’havien integrat a la Federación Regional de Pensionistas y Jubilados i van assistir al tercer congrés d’esta entitat celebrat a Castelló. Un dels primers viatges que van fer va ser de caire institucional a Madrid. L’alcalde, Fernando Ripoll, va fer les gestions perquè a l’hivern de 1984, l’Associació de Pensionistes mutxamelera poguera visitar el Senat, on els van explicar el funcionament d’esta institució, deixant també amplia constància gràfica d’este esdeveniment.
El bar del local va entrar en funcionament i va tindre, com a primers adjudicataris, el matrimoni format per José Aracil Caravaca i Fina Ruiz Garcia. Els tallers de manualitats, pintura, conferències, comencen a caminar amb molta participació, sobretot, femenina. La presència d’este col·lectiu també es va veure reflectida al món de la festa, tant a la de de Moros i Cristians, on durant alguns setembres era visible la carrossa amb les representants femenines de la tercera edat; com als carnestoltes que organitza l’Ajuntament als anys vuitanta, on participen amb molt bon humor i vestits amb tot luxe de detalls.
El local, sobretot, a les vesprades, sempre estava ple d’hòmens i de dones, ja fora jugant a les cartes, llegint els diaris, escoltant alguna que altra xarrada o participant als concursos que s’organitzaven el dia del pensionista, on a més d’anar a dinar, sempre havia algun que altre regal oferit per la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.
En este local del carrer Mare de Déu del Pilar van estar vint-i-dos anys, fins que al mes de març de 2002 es va inaugurar l’actual Casal de la Tercera Edat, enfront del Parc Municipal. Però deixarem esta inauguració per a un altre moment. Encara que cal agrair el treball de tots i totes les persones que van conformar les Juntes Directives al llarg d’estos quaranta anys (José Antón Bernabeu, Rafael Ramos Aracil, Mariano Verdú Baixauli i, ara una dona, Mercedes Verdú Blasco), cal destacar la gran tasca portada endavant per Rafael Ramos Aracil, que va estar al front de l’entitat durant més de vint anys llargs. He de dir que al llarg de la seua vida, Rafael, ja fora amb els seus escrits o treballs desinteressats, va col·laborar amb el món de la festa, la música o als diaris locals.
Gràcies a totes les persones i institucions que van fer possible, amb el seu treball i esforç, que l’aspiració d’un col·lectiu de gent major fora una realitat a Mutxamel, l’any 1984, i els permetera poder disfrutar, una volta jubilats, de la vida laboral, de bons moments d’oci, viatges i, sobretot, sentir-se recoltzats, útils i acompanyats. Crec que les imatges així ho mostren i estic convençuda que als fills i nets de tots ells i elles, els agradarà poder contemplar-los. Feliç aniversari!
Assumpció Brotons Boix
Cronista Oficial de Mutxamel
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional