SARDANES A L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT: 27 D’ABRIL DE 2014

Les sardanes varen retornar a l’Alamera.

Enguany estem commemorant el vint-i-cinc aniversari de la Comissió de Festes del Ravalet, que celebra la seua festa gran el dia 8 de setembre en honor a la Verge de Montserrat.  Tot i que al llarg de l’any tenen lloc a l’ermita altres festivitats, com són la Vera Creu, al mes de maig, i el 27 d’abril, en què l’església catòlica celebra la festivitat de la Mare de Déu sota l’advocació de Montserrat.

Comissió Infantil desfilant cap a l’ermita.

Amb este motiu, la comissió de festes va voler recuperar una pàgina d’història, emotiva i tradicional, lligada a esta jornada festiva, com era el ball de sardanes davant l’ermita. Enguany a més, el dia 27 va caure diumenge, el que va facilitar una major presència de veïns. Abans de començar la missa, s’havia realitzat la desfilada habitual des de la plaça del Ravalet fins a la preciosa Alamera. La comissió de joves, nascuda enguany, va tenir un paper destacat al llarg de l’ofici religiós, que també va ser extraordinari, acompanyat per  la música interpretada per Jezabel i Hèctor Giner, i les veus de les sopranos, que ens van emocionar a tots amb la interpretació al final del Virolai.

La música sacra va ser interpretada pels músics Jezabel i Hèctor Giner.

Les veus de Cristina Ayela Llorca i de la mezzosoprano , Concha Marcos de León, ens varen emocionar amb els seus cants.

Finalitzada l’eucaristia, els fidels que estaven a l’interior del recinte sagrat eixiren fora, on esperava molta gent que s’havia acostat a este lloc per veure el ball i escoltar la música del grup Dansaires del Penedès.  En començar la primera sardana i veure els balladors, joves i majors, vestits amb els colors blanc i roig, moltes eren les preguntes que es feien els allí presents: Quan s’havien ballat en esta esplanada sardanes? Quins van ser els iniciadors i perquè? De manera breu intentarem aclarir estos interrogants i així podrem saber un poc més de la nostra història local. 

A mitjans dels anys quaranta del passat segle existia a la ciutat d’Alacant, com a altres llocs, un grup d’empresaris i les seues famílies provinents de Catalunya, agrupades al voltant del Centre Cultural Català. Este organisme en principi tenia la seu a l’edifici Carbonell i més tard es va traslladar a un pis del carrer Balmis.

D’entre tots estos empresaris destaquen dos, Francisco Serra Bonet i Josep Farell, per la quantitat de negocis que van crear i el primer d’ells, per la seua relació especial amb Mutxamel i l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat. El senyor Serra tenia fàbrica d’articles de pell i va arribar a tenir cinc comerços oberts a la ciutat alacantina, Montserrat, La Pilarica, La Macarena, Núria i Perfumeria Azul, les tres últimes dedicades a la venda d’articles de pell i perfums de primeres marques. 

El senyor J. Farell va aconseguir muntar una xarxa important de tendes dedicades a la venda de subministres industrials, sobretot ferreteria,  alguna d’estes a gran escala, i que hui encara estan en funcionament.

Imatge de la Verge de Montserrat amb la decoració floral preparada per al dia de la seua onomàstica, el 27 d’abril de 2014.

Com començar la història? Molt fàcil, tal com ens l’han contada aquelles persones que la van viure. A principis dels anys quaranta l’ermita del Ravalet, com moltes altres, no tenia imatge per al culte. El senyor Serra, que era amic del cura del nostre poble, en aquell temps el senyor José Marco,  es va assabentar de la situació i la família Serra-Bellsolà va decidir adquirir la figura de la Mare de Déu de Montserrat, que van donar a l’ermita mutxamelera i es va realitzar un acte de benedicció.

De seguida, molts dels catalans establerts a la ciutat d’Alacant van sentir que havien retrobat un lloc comú on poder retre culte a la seua patrona estimada,  la Moreneta, i el dia 27 d’abril, jornada en què l’església catòlica celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat,  s’apropaven a l’Alamera per escoltar la missa i, per descomptat, ballar la sardana en honor a la Verge.

Comissió de Festes del Ravalet, càrrecs festers de les Festes de Moros i Cristians i Corporació Municipal.

Durant uns anys, este dia festiu, com que no existia una  comissió de festes, tal com hui la coneixem, el senyor Enrique Aracil Juan, veí de Mutxamel que treballava amb el senyor Serra, posava unes banderetes als xiprers per donar color al passeig. 

Una volta acabada la cerimònia religiosa del matí, molt nombrosa, ja que els veïns del barri es trobaven doblement acompanyats per la gent del poble que muntava i per les famílies catalanes d’Alacant, molts dels seus integrants participaven activament    i venien preparats a ballar i fer de dansaires, seguint la tradició ancestral d’honrar la Verge amb les seues danses peculiars. 

Al compàs d’una sardana, que s’escoltava amb els primers aparells de cassets, començava la funció que era molt participativa i, a més, era contemplada per un nombrós públic que omplia l’esplanada de davant l’ermita i el camí. Durant pràcticament tota la dècada dels cinquanta esta tradició va anar en augment, inclús en algun moment es va traslladar a l’antiga era que existia a l’inici del camí, enfront de la casa de l’Allusser. Finalitzat l’acte els integrants del Centre Català tornaven cap a Alacant per dinar al local.

El veïnat també va participar ballant sardanes.

En 2014, per a celebrar el 25 aniversari de la Comissió de Festes del Ravalet, s’ha volgut recuperar esta activitat festiva, que crec que a més de la seua simbologia particular, en este cas té moltes més connotacions. En primer lloc amor a la Mare de Déu, en este cas sota la invocació de Montserrat. També podem considerar este acte una mostra de respecte per les tradicions que els majors ens han transmés perquè les conservem, així com l’esperit generós, de regalar una imatge i fer la festa, per tal de tenir un punt que agermane les persones.

A més a més trobem sentit de comunió festiva vinculada a un magnífic espai natural, que sobretot durant aquells anys era un referent agrari, de patrimoni hidràulic, i d’esforç del mutxameler per guanyar-se el pa, treballant la terra.

En definitiva una jornada i uns actes per a recordar,  per a donar les gràcies, a totes aquelles persones, algunes encara viuen i recorden estes jornades de germanor, com són les germanes Montserrat, Mercè i Roser Serra, que van saber mantenir les seues conviccions i tradicions, col·laborant amb els veïns del Ravalet, per continuar i donar sentit a una festa i devoció més que centenària, que gira al voltant de la Moreneta,  costums familiars i emotius de tota una comunitat. I, per descomptat, gràcies a la Comissió de Festes del Ravalet per haver recordat i recuperat un passatge tan singular del seu devenir fester.

Vull donar les gràcies al taller d’imatge, Pep i Priscila per les magnifiques imatges.

Assumpció Brotons Boix.

Cronista oficial de Mutxamel. Estiu de 2014.