Esta setmana passada de segur que molts i moltes heu eixit al camp, a la caseta, o heu anat de viatge, tot intentant disfrutar de la festa de Pasqua. Com feien nosaltres quan anàvem a menjar-nos la mona als llocs tradicionals del nostre municipi. A les Fontetes el diumenge, el dilluns al pont de Busot, i el tercer dia, si encara quedaven forces, al Calvari.
Però vullguera fer un poc de memòria, i recordar que allà pels anys 1976 i 1977, alguns dels veïns i veïnes vam anar a menjar-nos la “mona” a un lloc diferent, i nou, com va ser l’anomenat camp de golf. Estava ubicat entre les partides de l’Almaina i el Pla del Rocar, al nord-oest del nostre terme municipal. Un camp de golf a Mutxamel? I es podia anar allí lliurement? Com va començar este projecte urbanístic i què pretenia?
Comencem. L’any 1973, concretament al mes de juliol, al nostre Ajuntament, era alcalde José Manuel Alberola Garcia, i es va aprovar l’anomenat pla parcial Río Park, que ocupava una part del territori municipal enclavat entre el riu Montnegre, el Portell de la Moleta, la Foia del Boter, la casa de Giner i el Pla del Rocar. L’extensió de terreny afectat era de 260 hectàrees, és a dir 2.600.000 metres quadrats. Aquí la mercantil Río Park pensava dur endavant un camp de golf, dels primers de la província alacantina, que s’anomenaria Almaina Park.
El projecte, molt ambiciós i nou per a este temps, contava amb un total de 27 forats repartits en dos grans camps, club social, hotels, residències turístiques… La idea era bona ja que alguns dels promotors eren de nacionalitat britànica i comptaven amb captar un gran nombre de conciutadans perquè es feren socis del club i, a més, oferien com a valor afegit la proximitat de les instal·lacions a la capital, Alacant i a l’aeroport de l’Altet. Per a ser soci del club i poder accedir al camp a jugar al golf, s’havia d’adquirir almenys alguna de les 3.500 accions que es van emetre a un preu d’eixida de 10.000 pessetes cadascuna.
Segons els promotors, “Almaina Park”, s’ esperava que les obres pogueren començar a fer-se una realitat el mateix any de 1973, ja que havien contractat el disseny a una de les empreses més prestigioses i professionals, amb àmplia experiència en la realització de camps de golf a Anglaterra. Amb tots els permisos atorgats, inclòs el del subministrament de l’aigua potable, els treballs van començar, transformant una zona del secà mutxameler plantada de garrofers i ametlers, en un paisatge de gespa i arbres, més propi de terrenys del nord d’Europa. La veritat és que era tot un canvi radical sobre mils de metres quadrats, tal com es pot apreciar a les fotografies.
Per desgràcia este mateix any, la majoria dels països àrabs productors de petroli van entrar en guerra contra Israel, l’anomenada guerra del Yom Kippur. Encara que curta, va durar tres setmanes, els seus efectes van resultar devastadors per a les economies occidentals, dependents del petroli, ja que els països exportadors de petroli, van encarir els preus de manera desorbitada, i van provocar una crisi energètica i econòmica a l’àmbit mundial, que va portar inflació, recessió econòmica, atur i retalls importants en l’anomenat estat del benestar.
El nostre país no va escapar a esta crisi. I per descomptat les obres del camp de golf, tampoc. La mercantil observa com els pressupostos inicials previstos es disparen, la demanda de socis, decau i comencen el greus problemes financers, ja que s’havia fet un treball tècnic molt costós per a portar aigua als llacs construïts, el reg per degoteig, l’arbrat plantat,… Tot havia muntat de preu. L’any 1976 les notícies que trobem al diari “Información” (10 de juliol) ens mostren clarament com havien canviat les tornes, des dels brillants inicis fins a la situació d’atur forçós sense cap tipus d’ajuda per als treballadors, les costoses instal·lacions destrossades i tots els arbres, plantats, secs, com també la gespa: una imatge més que dolenta dels camps i de la situació dels empleats :
“Club de golf al traste y 19 obreros al garete. Un año de espera, cuatro sentencias a favor y 1.170.455 pts que nadie paga… Hace poco más de tres años se lanzaron las campanas al vuelo por la grata nueva de un campo de golf de 27 hoyos en las proximidades de nuestra capital-cercanías de Monnegre-, en un paraje que comparten los términos municipales de Muchamiel y Alicante. Era una empresa bien concebida y llamada a cubrir una exigencia turística de la zona. Dos millones de metros cuadrados “se peinaron”. Uno de ellos se cubrió de césped y en varios lagos artificiales hasta los patos pusieron su nota de color y de esperanza. Perfectamente reconvertido, el paraje de Almaina se alfombró al aire de un perfecto sistema de aspersión.
Pero en el verano de 1975, el inicial repiqueteo a gloria dio paso a un doblar de campanas a duelo. “Almaina Park”, el club de golf de Alicante, se había ido al traste. Una plantilla de 19 trabajadores-algunos con más de tres años de servicio-recibieron su último salario el 7 de julio… No se puede decir que ayer pisamos el césped del pretendido campo de golf, porque todo está seco y gris…las gentes, en auténticos actos de vandalismo, ni han respetado los precintos del juzgado, ni las instalaciones, bocas de riego, aparatos de aspersión, lonas protectoras de los lagos artificiales, costosísimos mecanismos electrónicos…”.
Però esta situació penosa va tenir per al veïnat una part positiva, i és que durant uns anys moltes famílies de Mutxamel, i de la capital, van poder menjar-se “la mona”, en este espai ampli, i amb molta comoditat perquè els menuts i els jóvens pogueren jugar, córrer, caminar i, per descomptat, berenar. I a més es podia aparcar còmodament. La premsa alacantina torna a plasmar la noticia d’este “gran parc” on poder gaudir d’estes festes tradicionals a l’aire lliure, segons ens narrava el corresponsal mutxameler, Rafael Pastor, al diari “Información”:
“A la vista de las fiestas tradicionales de mona, la gente en la localidad y mucho más, la de la capital, se están preguntando sobre ese lugar donde el año pasado recogió una gran multitud para festejar la merienda de la mona, en el llamado campo de golf, que en realidad es el Pla del Rocar, del término de este municipio. Los carteles de prohibido el paso han desaparecido, como lugar privado que era, y por el contrario se ha habilitado una zona para el aparcamiento de vehículos y puesto unos bidones para los desperdicios.
Así que estas fiestas el paraje volverá a ser el lugar de esparcimiento para los días de mona, para todos los que buscan un lugar tranquilo donde reunirse, con lo que la gente de Muchamiel pierde el lugar tradicional del “primer dia, a les Fontetes.”.
Serà ja al mes de març de l’any 1978, quan es pose el punt final a este projecte frustrat que havia començat a caminar, cinc anys abans. La mercantil anomenada Pla del Rocar, SA, ara propietària dels terrenys, va començar a posar cartells de prohibit el pas, i a buscar altres alternatives per donar un ús a tants milers de metres quadrats. Segons el periodista G. Pomata, al diari Información (8 de març de 1978), s’havia acabat un somni i començava una nova etapa, que desembocaria en el que hui és la urbanització residencial “Río Park”. Val la pena llegir el que ens contava:
“El campo de golf de las inmediaciones de Monnegre ya tiene dueño, pues lo que hace pocos días era pradera abierta a todos los públicos, es hoy un paraje donde el prohibido el paso campea, pregonando la propiedad de Río Park, SA, la sociedad que por lo visto se ha hecho cargo de lo que en manos de Almaina Park pretendió ser-y a punto estuvo de conseguirlo-uno de los mejores complejos deportivos-residenciales de la Costa Blanca. Se desconoce cuál es el destino que se va a dar a los dos millones de metros cuadrados que abarca la finca, estimándose en algunos círculos de la localidad, que quizás en un principio, esta pradera se pondrá en cultivo, o cabe la posibilidad de que sea parcelada con fines residenciales. De todas maneras, lo que está claro es que no se llevará adelante el campo de golf…”
Això sí, el grup de treballadors que des de l’estiu de 1975 s’havien quedat al carrer encara tenien pendent el cobrament dels diners que se’ls devia i que la Magistratura de Treball havia dit que els corresponien.
És deixava arrere un projecte inacabat, que hui hem volgut recordar, on moltes persones van passar bons moments ,no sols els dies de pasqua, on alguna que altra vegada el Hercules, CF, s’acostava a entrenar, i on els diumenges els més jóvens podien gaudir d’un immens parc a l’aire lliure. En definitiva, una part del territori mutxameler amb història que contar, ja que haguera pogut ser un dels millors i més bonics camps de golf de la província d’Alacant.
Assumpció Brotons i Boix.
Abril de 2023. Festes de Pasqua.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional