FUTBOL I FUTBOLISTES A MUTXAMEL

Mutxamel Club de Futbol, 1933.

Podem assegurar que fins a les últimes dècades del segle XX els jocs i activitats d’oci al carrer eren patrimoni quasi prioritari dels homes. Les més freqüents eren beure a les tavernes i als hostals, recordem que a Mutxamel fins als anys seixanta sols anaven als bars o casino els homes a jugar a les cartes els diumenges o festius,  també era habitual muntar colles nocturnes per a donar serenates a les joves o vídues, i jugar a bitllots o a pilota valenciana, entre el que podíem considerar exercicis esportius.

Inauguració del camp de futbol situat als peus del Calvari. Anys cinquanta. Entre altres podem veure al senyor retor, Juan Cubí, a l’alcalde, senyor José Antón i al director de la banda de música, senyor José Mendez.

            Però al començar el segle XX s’escampa per Europa un esport practicat als col·legis anglesos des de feia ja algunes centúries, ens referim per suposat al futbol, que prompte pren cos al nostre país, on comença a jugar-se el campionat de Lliga a l’any 1928.

Els xiquets i fadrins mutxamelers tampoc es queden al darrera d’esta nova modalitat esportiva al aire lliure, ideal per al clima d’estes terres. Prompte, aprofitant l’existència de nombrosos bancals i eres, serà freqüent  veure al paisatge quotidià del nostre poble grups de gent jove jugant al futbol. Les primeres referències ens conten que als inicis dels anys trenta ja existia un lloc habitual per reunir-se i jugar, concretament al carrer la Sèquia. Més tard al obrir-se la nova avinguda de Carlos Soler “La Rambla”, aprofitant els espais existents, comencen a fer-se visibles els primers projectes de camps de futbol, encara que es més correcte afirmar les primeres porteries, senyalitzades amb pedres.

L’equip en mig del bancal, 1941. Entre ells, Juan Blasco, el porter Pablo Torregrosa, Pitaluga i Rafael Pastor El Parralo.

            De seguida es formen diversos equips, que responen a les amistats infantils o al lloc de residencia on vivien la majoria dels jugadors, que en alguns casos passen a denominar al seu equip amb el nom del lloc, com es el cas del “Rastoll de Benaut”. Al igual que a la nostra localitat també als pobles del voltant augmenta l’afició pel futbol així com el nombre de participants, el que propicia que prompte s’organitzen torneigs entre els equips de Mutxamel, Sant Joan o Sant Vicent. Els vestuaris utilitzats tant per als equips locals, com per als visitants eren les dependencies  del “Bar Conchita”, que desinteressadament acollia a jugadors, àrbitres i preparadors, per a que es pogueren canviar i deixar allí les seues pertinències. El material de primers auxilis es portava dins d’una maleteta i era allò imprescindible que s’havia pogut arreplegar per curar alguna ferida.

Jugadors i aficionats als bancals de la Rambla. Anys cinquanta.

Partit al camp del Calvari, 5 de maig de 1957.

            Els dies de festa locals era prou habitual trobar entre les activitats programades  un partit de futbol, tal com podem llegir a la premsa alacantina ja a l’any 1932, on apareixen les cròniques dels encontres jugats al nostre poble al mes de juliol o el dotze d’octubre, agrupant-se els joves mutxamelers  als equips anomenats “Muchamiel F.C” i “Alianza Local”,

            “Deportivas

            Carolinas F.C. y Muchamiel F.C.

            El encuentro jugado por los equipos arriba citados, fué en todo momento reñidisimo y emocionante, por el gran interés que en la lucha pusieron ambos onces, para obtener un buen resultado.

            Los alicantinos pusieron, en la segunda parte en la que fué más intenso el dominio local, una gran defensa, luciéndose el guardameta en paradas dificilisimas. Cabe también destacar de los visitantes a su delantero centro, Oscar, que en la primera parte estuvo acertadisimo en el pase no teniendo fortuna en el remate.

            De los locales, todo muy bien, Cardona en el centro de los medios, tuvo una feliz actuación, y Sánchez en la puerta seguro, valiente y muy voluntarioso, siendo muy digno de elogiar el enorme entusiasmo que en todo partido pone este muchacho.

            Alineación local: Sánchez, Bernabeu, López, Ripoll, Cardona, Domingo, Pastor, Picó, Más, A. Juan y Vidal[1].

El Mutxamel Club de Futbol a la final del Trofeo Chacón. Temporada 57-58.

            La festa del dotze d’octubre va contar també amb competició esportiva, on per cert els aficionats no varen quedar massa contents amb l’actuació del àrbitre ni dels jugadors, segons ens narra el periodista,

            “Ayer jueves festividad de la Raza, actuaron en el campo de esta, los equipos de esta C. Alianza Local y Club Gimnástico de Alicante, resultando el encuentro con un empate a cero.

            Debemos resaltar la parcialidad del arbitro a favor de los locales, tolerándoles todo juego sucio y anulando a los forasteros la mayor parte de los avances que realizaron unas veces por fuera de juego imaginario y otras por manos que no existieron.

            El encuentro transcurrió en completo dominio forastero, entendiéndose a maravilla la delantera, muy bien llevada por Tortosa, estando muy bien Roberto en la puerta las pocas veces que llegaron los de casa a esta.

            Por los locales muy bien Gracía en la defensa, su compañero Cabanes muy pesado y fallón, el guardamenta hizo un gran partido y la delantera no se entendió en ningún momento.

            Por último y para no perder la costumbre se armó la bronca, en la que los espectadores, partidistas del equipo local, se liaron a mamporros con los”equipiers” alicantinos[2].

Hem guanyat una copa, que porta Rafael Pastor El Parralo. Camp ubicat al Canyar de les Portelles, anys seixanta.

            Durant més de vint anys els “mini estadis” mutxamelers van anar canviant de lloc a la Rambla, segons avançava la construcció de vivendes. L’últim espai aprofitat com a camp esportiu seria part del carrer la Mar, on podem  apreciar el paisatge combinat d’arbres, bancals i edificis al reportatge fotogràfic. Encara que proliferen els equips amb els seus noms peculiars relacionats amb la meteorologia, “Rayo”, “Relampago”,” “Trueno”, “Tempestad” o “Huracán, entre altres, seria el Mutxamel C.F. el que va anar consolidant-se. Comptava ja amb directiva pròpia, grup de socis, i comencen també a perfilar-se els colors del club, que eren bàsicament dos, pantaló blau o blanc  acompanyat per camisa grana o la samarreta a ratlles.

            Pràcticament tots els integrats del primer equip eren de Mutxamel, i entre ells va destacar Rafael Pastor “El Parralo”, que jugaria en primera divisió al Hèrcules d’Alacant i al Màlaga. Algun jugador venia d’altres localitats properes sent els més recordats els anomenats “La leona” i “El comanche”.

La joventut preparada per a practicar un poc d’esport al camp d’el Canyar. Drets, entre altres, Jose Luis El Torrero, Marhuenda, Carlos Baeza, Vicente Pastor Rebolica, Tito, Sala. Sentats: Carlos Baeza, Pepe Lledó la Riera, Fernando Catalina, Paquito la Sacristana, Vicente la Cuca. Davant de tot, Joaquin Pastor, Ximo el cartero, Manolo Berenguer El Tigre i El Cato.

            La urbanització creixent de la avinguda de Carlos Soler, feia impossible el poder continuar jugant a futbol a esta zona. Es plantegen noves alternatives, sempre contant amb el voluntarisme  del treball dels aficionats  i la col·laboració de propietaris, que de manera altruista volgueren cedir temporalment noves parcel·les per transformar-les en un possible camp esportiu. En esta ocasió l’espai elegit va ser la part del Calvari ubicada entre la finca “la Costera” i “el de Soqui”, que era propietat dels senyors Laureano Sala i Paco Brotons, “Quito el de Soqui”.

            Amb molta il·lusió, voluntat i treballant tots units, aficionats i  junta directiva,  es va posar en marxa este nou projecte que s’iniciaria amb la  neteja manual d’estos terrenys pedregosos i, finalment gràcies a una derrama extraordinària, es va aconseguir portar una  de les primeres màquines de cadenes des de la partida del Altet, que definitivament aplanaria el paratge i permetria inaugurar el camp del Calvari a mitjans de la dècada dels cinquanta, sent alcalde el senyor José Antón  i el retor, Juan Cubí. A mes no va faltar la presencia de la nostra banda de música, al front de la qual estava com a director el senyor José Méndez. Com a curiositat comentar que la cantina la tenia adjudicada Rafael Aracil, “El Peixero”, i els diumenges que hi-havia partit portava l’aigua per a vendre, amb dos garrafes transportades amb un carretet.

Ja en el primer camp dels Oms. La plantilla amb Rafael Ferrándiz.

            Com que l’interès dels joves mutxamelers pel futbol anava en augment, es va crear un nou equip el “Muchamiel Atletic”. Les infraestructures esportives municipals eren inexistents, i els mateixos futbolistes ajudats econòmicament pels alguns veïns, van fer un nou “estadi” al est del casc urbà, conegut com “les Portelles”, prop del que hui es el parc municipal.

            Durant esta etapa el Mutxamel va continuar participant als campionats comarcals o provincials, on inclús va quedar finalista en alguna ocasió, sent els més habituals el torneig “Chacon”, o la copa de “San Pedro”, que es jugaven a la capital, Alacant, al antic estadi del Hèrcules, l’anomena’t “Bardin” o al camp de “La Viña”. Al parlar de jugadors, directives, socis, aficionats, tenim que oblidar-nos pràcticament del futbol tal com hui es relaciona amb una manera de viure i amb contractes mil.lionaris. Els integrants dels equips eren fadrins que tenien el seu treball al camp, tallers, magatzems, etc, i al acabar la seua jornada laboral practicaven l’esport que els agradava. Les instal·lacions, equipatges, material de primers auxilis i altres menesters, s’aconseguien a base de rifes o de fer “accions” que eren adquirides pels veïns que volien cooperar.

            El camp del Calvari, recordem que era terreny cedit per temporalment per particulars, va arribar el moment que es va tenir que abandonar. Davant esta situació, des de l’ajuntament es va prendre consciencia de la necessitat d’habilitar i tenir un espai públic, on la joventut mutxamelera poguera practicar esport. Així al mes de maig de l’any 1969 es va inaugurar el primer camp de futbol municipal dels Oms, precursor del magnífic poliesportiu actual, complex dotat hui entre altres instal·lacions, d’un excel·lent estadi per a jugar al futbol que reuneix les mesures reglamentaries i plantat de gespa. A un altre treball parlarem del procés d’adquisició d’estos terrenys i com es varen implicar molts veïns i l’Ajuntament.

            A l’acte d’inauguració a més de les autoritats locals i la banda de música, també varen estar pressents la Reina de les Festes de Moros i Cristians, que per cert va efectuar la jugada inaugural, acompanyada per les seues dames d’honor. En esta ocasió alguns mitjans de comunicació de la capital varen estar presents, deixant constància de l’obertura del recinte i del partit que varen jugar el Mutxamel i d’Hèrcules d’Alacant.

            Al realitzar esta narració de cent anys d’activitat futbolística al nostre poble,  hem intentat  deixar testimoni escrit i gràfic del treball en equip de jugadors, directives, aficionats, veïns, Ajuntament, etc. que amb el seu esforç altruista, ànim i entusiasme han fet possible que el joc espontani iniciat al mig dels carrers, eres i bancals mutxamelers, es practique hui en unes estupendes instal·lacions municipals edificades a més a un lloc preciós del nostre poble, i sobre tot, que generacions de joves mutxamelers a més de jugar al futbol durant moltes dècades, hagin establert vincles de camaraderia i amistat entre ells i amb persones d’altres localitats, contribuint també a donar a conèixer, el nostre poble Mutxamel, tant quan es juga a altres poblacions, o altres equips ens visiten.

Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial.

Estiu de 2007

[1] Diario El Luchador 11/07/1932

[2] Diario El Luchador  13/10/1932

Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional