ORQUESTRA HASWIT- MUTXAMEL 1961
- Cronista de Mutxamel
- hace 1 día
- 3 Min. de lectura
Corria l’any 1961 quan un grup d’amics i membres de la Societat Musical L’Aliança de Mutxamel van fundar l’orquestra Haswit. La seua edat oscil·lava entre els 16 i 20 anys. El seu nom originari va ser Lasguit, pel costum mutxameler de beure una goteta d’anís, un asguit i perqué al ser els més components mes jovenets de la banda, els majors els dien mig en broma si sou un asguit. Més tard van decidir que posant l’altra denominació semblaven mes moderns.
Els seus components inicials serien: El Roig a la bateria, Roberto Gosàlbez a la percussió i el contrabaix, Miguel a la flauta, Cardona al baix, Nuñez a la trompeta, José Maria Méndez al saxo i Pepe Forner (Colau) al trombó.
La primera actuació va ser a la festa del carreró de Sant Pasqual (tota una epopeia muntar el templet), això sí, el públic assistent ho va passar de meravella. Seguirien altres actuacions pels carrers del poble que celebraven festes d’estiu: El Passeo, Plaça Nova, Felipe Antón o les festes del Ravalet. Dos dels integrants fundadors, Cardona i Miguel, van deixar el grup, ja que consideraven que la seua presència no era necessària. I dos anys més tard per Pepe Forner, per motius professionals deixaria el grup, sent substituit pel també music mutxameler, Luis Giner.
En eixe moment la resta decidiren ampliar el seu àmbit d’actuació fora del nostre municipi. Un fet a destacar per a ells sería la participació en el Concurso de Cantantes y Orquestas que patrocinava Radio Alicante a la sala de festes Albany. Tot un repte per a estos jóvens poder actuar a l’establiment de moda a la ciutat d’Alacant, que comptava amb molt prestigi.
El concurs es denominava ¡¡AQUÍ ALBANY!!. Podien participar-hi artistes novells, ja foren cantants solistes, grups, balladores… de tota la província. Per cert un dels cantants guanyadors va ser l’alacantí Jaime Morey, que alcançaria fama nacional. Els van contractar en el Club Atlético Montemar per amenitzar els balls que se celebraven a l’estiu a les seues instal·lacions del Pla del Bon Repós.
Una altra actuació inoblidable va ser en una barraca de Fogueres d’Alacant, en el carrer Sevilla, per amenitzar la festa de Cap d’Any. A l’hora de les campanades, tenien un aparell de ràdio i mentres estes hi sonaven, ells les tocaven amb el bombo i els platillos, per a delícia dels assistents a la festa.
Com que el públic els demanava cançons melòdiques, ells les podien cantar, inclús en alguna ocassió els va acompanyava una amiga per les fogueres a la que poden veure damunt de l’escenari. No poden oblidar que en totes les actuacions els sol·licitaven sempre el pasdoble En el mundo, que el trompeta Núñez (el Matxo) brodava. Eren temps, on la il·lusió, la joventut i les ganes de fer coses sobrepassaven els seus mitjans i possibilitats. Com a mostra, els viatges en el tramvia, carregats amb els instruments i els trages penjats de les perxes camí d’Alacant i més tard a la sala de festes.
Gràcies a tots ells, i en especial a José Maria Méndez i Pepe Forner (els dos supervivents, junt a Luis Giner) per contar-me esta aventura musical d’uns jóvens mutxamelers. I com ells diuen: ¡Vist des d’ara va ser un gran triomf per a tots nosaltres, poder recordar-ho, és tornar a viure-ho!
No puc acabar este homenatge a tots ells, agraïnt de tot cor i amb molta emoció l’interpretació que ens ha fet l’amic i music José Mendez, per tenir un bon record musical i emotiu d’aquells anys. Estic segura que ho disfrutaràn tant o més que jo.!!
Suni Brotons Boix.
Març de 2026.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comentarios