• Cronista de Mutxamel

AMBAIXADES I AMBAIXADORS: AMOR PER LA FESTA



Vicente Martinez Ripoll. Ambaixador Moro i Cristià, des de finals del segle XX.

Este setembre, tampoc tindrem desfilades, processons ni s’instal·larà el castell de festes, lloc on es fan les ambaixades. Però la Comissió de Festes i l’Ajuntament han organitzat una representació extraordinària d’estos actes el dia 11 al parc del Canyar de les Portelles. Vaja per endavant la meua més sincera enhorabona per esta iniciativa.


Fa ja un temps, concretament l’any 2005, arreplegant el sentir de la comissió i de la regidoria de festes, esta cronista va recollir, analitzar i estudiar les diverses composicions dramàtiques manuscrites originals, algunes centenàries, que són declamades anualment pels nostres ambaixadors. Es va procurar documentar, fins on va ser possible, sobre qui eren els ses redactors, en quines fonts es van inspirar; sense oblidar la figura gràcies a la qual estes redaccions cobren vida: els ambaixadors, i tots els seus acompanyants, apuntadors i estafetes.

Llibre de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians.

Coberta del llibre, “Mutxamel: llibre de les ambaixades de les festes de moros i cristians”. 2005.

El resultat final d’esta investigació es va traduir en un llibre que porta per títol Mutxamel: llibre de les ambaixades de les festes de moros i cristians, que, a més de donar informació puntual i concreta, va voler ser un reconeixement públic d’agraïment i estima pel treball desinteressat realitzat durant moltes dècades per tots aquells que any rere any no faltaven mai a la trobada anual setembrina en honor a la Mare de Déu de Loreto.


Arribada de l’estafeta moro, Rafael Ramos “el Peixero” al castell. Ambaixador Cristià, Francisco Martínez “Paco la Sagristana”. Acompanya a l’estafeta Manuel Pastor “el Lleig”. Anys setanta del passat segle.

Manuel Lledó “El Reiet” ambaixador Contrabandista. Setembre 1948.

Tenim cinc textos d’ambaixades, tres manuscrites, la primera de l’any 1905, una mecanoscrita i una impresa per primera volta l’any 1953 a l’impremta Botella d’Alacant, que és la que actualment és seguida pels nostres ambaixadors. Totes elles tenen semblances, sobretot les dos primeres. Els personatges principals que hi apareixen no s’han modificat des del seu inici. No podem acabar este punt sense mencionar l’Ambaixada dels Contrabandistes, escrita l’any 1908 pel senyor Tomàs Blasco Riera, “Tomàs el de l’Hostal”., encara que la que hui es declama té algunes noves aportacions.


Ambaixador Moro. Vicente Carrillo Campillo. 1967.

Ambaixador Cristià. Manuel Lledó Beltrí (Manolo el Rey). 1967

Les ambaixades, actes emblemàtics per a la festa i els festers, han fet possible que al nostre poble, com a molts altres, es generaren una sèrie de vivències culturals i humanes que són dignes de ressenyar.


Isidoro Santamaria Ivorra “Calça”. Ambaixador Cristià i Contrabandista. Últimes dècades del segle XX.

Javier Santamaria Tena “Calça”. Ambaixador Cristià. Finals segle XX.

Luis Rubio Martínez. Ambaixador Moro. Segle XX.

En primer lloc, la preocupació i responsabilitat d’alguns veïns per escriure i redactar aquells textos que havien escoltat i sabien de memòria, en una mostra inequívoca de fer perdurar en el temps este apartat de la festa, que d’altra manera s’haguera perdut.


Aparició de la Mare de Déu al castell de festes. Anys setanta.

En segon lloc, l’estima i el respecte pel treball dels ambaixadors i de les persones que els acompanyaven, com l’apuntador, figura necessària per si en algun moment de la declamació oblidaven el text. Així ens ho comentava Manuel Lledó Beltrí, “el Reiet”, un dels ambaixadors més veterans, en un dels seus escrits:

“En la parte cultural de nuestras fiestas están las embajadas Moras y Cristianas, así como la de los Contrabandistas, que según opinión de personas entendidas en la materia, son de una gran belleza y unas de las mejores que se realizan en la provincia […] la labor de los embajadores es muy aplaudida por todos los asistentes a las embajadas, tanto los locales como los visitantes.”


Ambaixada cristiana. Any 2007. Ambaixador: Francisco Alberola Vargas.

I és que la representació de les ambaixades agrupa molts festers i veïns. És per a ells un dels moments més emocionats i emotius de la festa. Per tant, podem considerar estes escenificacions també com a factors que aglutinen els allí reunits per contemplar les magnífiques actuacions que porten a terme tots els actors que hi intervenen.


Ambaixada Mora i aparició de la Verge de Loreto enmig de núvols de colors i disparada de coets. 2007.

Disparant els arcabussos.

Este acte, que en principi simbolitza confrontació, aprofitava i aprofita, en canvi, per a reunir veïns, festers i espectadors que, procedents d’altres poblacions, venien i venen a sentir les nostres ambaixades i els seus ambaixadors. Han servit i continuen fent-ho, a més, per a crear vincles d’amistat i germanor entre les persones que tenien i tenen al seu càrrec la immensa responsabilitat d’actuar com a bons ambaixadors a les festes de Mutxamel.


Ambaixador Moro, José Alberto Segura Sala, marxant cap al Castell.

Festa i pólvora.

Recordant tots els amants i ambaixadors de la nostra festa, entesa com a tradició, història i exemple de convivència de tots els pobles i cultures que han fet possible el Mutxamel actual, acabe este article amb l’escrit que li va dedicar un d’ells, Vicente Carrillo a Manuel Lledó Beltrí “el Reiet”, dos institucions per al món de la festa mutxamelera, que durant trenta anys s’enfrontaren dialècticament al peu del castell, encantant tots aquells que els escoltaven, quan es va assabentar de la mort del seu amic:

“Recuerdo..., en aquel momento, que todos los años antes de empezar las embajadas, en casa de Manuel Lledó Brotons (el Pilot), nos reuníamos con el señor Lledó Beltrí para repasar los pormenores de las embajadas y luego a la lucha...

Recuerdo... llegadas las vísperas, me preguntaba la gente: Carrillo, ¿viene Manolo a hacer la embajada?; a lo que yo les contestaba: ¡Claro que viene! Y Manolo no faltaba a la cita que teníamos con la Virgen de Loreto...

Recuerdo... al señor Lledó Beltrí que salía primero de contrabandista y luego conmigo de embajador cristiano...

Recuerdo... verle montado en brioso corcel, parecía un rey con la espada en la mano, una sonrisa en sus labios y en la mejilla una lágrima de amor, arengando a sus valientes, diciendo con su espada en alto:

‘¡Nada me arredra contigo y en tu protección fiado, pues nunca temió el soldado al más feroz enemigo con la Virgen a su lado!’”


Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel.

Setembre del 2021.








Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.

266 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo