El dia 5 d’agost de 2002, dissabte, a les 21’30 hores es va inaugurar la Casa de la Cultura de Mutxamel, ubicada enfront del Parc Municipal, amb la presència del vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Joaquín Ripoll; el secretari dels socialistes valencians, Joan Ignasi Pla, i la Corporació Municipal, presidida per l’alcaldessa Asunción Llorens Ayela. Era regidor de cultura Ferran Gosàlbez. Segons el diari Información, més de mil persones van assistir a l’acte, que va tenir lloc a l’interior del nou auditori i, al mateix temps, es podia veure pel públic que no havia pogut entrar-hi a la carpa instal·lada al Parc municipal.
Estes instal·lacions eren el resultat de molts anys de treball i col·laboració entre institucions: Ajuntament de Mutxamel, Conselleria de Cultura i Diputació Provincial. No podem deixar de mencionar l’aportació excepcional i desinteressada d’un gran benefactor mutxameler, el músic Vicente Pérez Lledó. De segur que molts relacionaran este nom amb la persona que va recollir i plasmar la melodia original amb què desfila la comparsa Els Pacos, des de l’any 1923.
Vicente Pérez Lledó va retornar a Mutxamel l’any 1978. Les seues intencions de beneficiar el món de la cultura mutxamelera, es van plasmar a través de la creació, davant notari, de la Fundació Benèfica Particular que portava el seu nom. Esta entitat estava dotada dels estatuts reglamentaris i es regia per un patronat amb la junta directiva corresponent. Entre ells cal destacar el director de la nostra Societat Musical en eixos anys, José Sotorres, que mantenia unes bones relacions professionals i d’amistat amb Pérez Lledó. La idea bàsica inicial era la creació a Mutxamel d’un centre cultural “con actividades propias de museo, archivo histórico, biblioteca, sala de exposición de obras de arte y colecciones, sala de conciertos, conferencias y otras actividades análogas”.
El músic mutxameler va ser encara molt més generós i, quan va morir, al mes de febrer de 1981, va fer hereua del seu patrimoni la Fundació. Després d’uns anys de gestions, amb organismes públics i privats, sense resultats satisfactoris per a poder reunir els fons suficients per alçar l’edifici i dotar-lo dels equipaments necessaris, la Junta General, amb Francisco Bernabéu Alberola al capdavant, reunida a la Sala de Plens municipal i amb l’assistència de l’alcalde Fernando Ripoll Aracil i del regidor de Cultura, Rafael Sala Pastor, adoptà, entre d’altres acords, dissoldre la Fundació (1988) i de repartir els bens de la manera següent:
-Cedir a l’Ajuntament de Mutxamel el solar que estava destinat a l’espai cultural, i que apareixia com a domicili social de la Fundació. Actualment hi ha el centre de salut del municipi.
-Repartir els recursos econòmics per meitats iguals entre les dos entitats que s’entenia que podien gestionar-los d’acord amb la voluntat del fundador, l’Ajuntament i la Societat Musical L’Aliança. A la qual Pérez Lledó tant havia estimat. La Corporació destinà este fons a sufragar part de l’actual Casa de Cultura. La generositat i la bona voluntat de Vicente Pérez Lledó amb el poble de Mutxamel és digna de recordar i, sobretot, d’agrair, ja que no són freqüents, en la nostra història local, exemples personals altruistes i desinteressats com el d’este músic mutxameler.
L’edifici que hui es pot contemplar va ser dissenyat per l’empresa de serveis tècnics d’arquitectura Laboratorio de Proyectos, i els arquitectes redactors van ser Jesús Quesada Polo i Mario Valero Moya, que també van ser els dissenyadors del Casal de la Tercera Edat, ubicat al costat mateix de la Casa de Cultura. Destaca en la nova construcció l’orientació cap al sud, el que permet l’entrada quasi tot el dia de llum natural que ompli el gran vestíbul, així com les vistes espectaculars que es poden contemplar des de les diferents plantes, que inclouen l’horta i la mar Mediterrània.
La seua posada en marxa va suposar tota una revolució al món de la cultura i l’oci mutxameler. Començant pel seu auditori impressionant (dedicat a l’actor i director teatral Paco Hernández) amb capacitat per a 570 persones, cabina central amb tots els elements de so i llums perfectament digitalitzats, i pel que fa a l’escenari, dotat amb tramoies i aparells que el fan més que apte per a realitzar-hi qualsevol tipus d’espectacle: teatrals, musicals o cinema. Per descomptat que no falten altres dependències auxiliars, com són els camerinos, on els artistes poden vestir-se o canviar-se amb total comoditat.
Una nota digna de ressaltar es la retolació dels diferents espais que conformaven l’edifici. Tots ells, en principi, portaven el nom de persones que havien tingut relació amb el món de la cultura local i les belles arts. Així, a l’esquerra de l’entrada principal es va ubicar en principi la Sala d’Exposicions que s’anomenava “Heliodoro Guillén Piedemonti”, en honor al gran pintor alacantí que va pintar de manera magistral, l’any 1915, la cúpula de la capella de la Mare de Déu de Loreto, pintures hui desaparegudes. La primera exposició que es va muntar a esta sala va ser la titulada “Collita Pròpia”, dedicada a artistes de la localitat.
Al primer pis, amb una superfície de 180 metres, es va instal·lar la Biblioteca Municipal d’Adults, que deixava les antigues instal·lacions del carrer Felipe Antón; l’Agència de Lectura Infantil Juvenil es va incorporar a la Casa de Cultura en març de 2011, i va ocupar el lloc de la sala d’exposicions. La segona i última planta estava dividida en tres espais, una aula dedicada a les noves tecnologies, que es denominava “Universitat d’Alacant”, agraint d’esta manera a esta institució la seua contribució de materials perquè este modern servei entrara en funcionament. Les altres dos sales portaven per nom, una, “Manuel Ruzafa”, recordant l’advocat i escriptor mutxameler nascut l’any 1880; i l’altra es va retolar amb el nom de la locutora de Radio París “Adelita del Campo”, com a agraïment a la seua tasca altruista de divulgació teatral a les escoles del nostre poble. El programa d’actes inaugurals es completava amb projecció d’audiovisuals, música, teatre amb la companyia Albena Teatre i l’obra Spot, a més d’un espectacle piromusical.
Vint anys és un bon moment per a girar la vista arrere i veure tot el que de positiu ha suposat esta Casa de la Cultura per a millorar el món de la cultura i l’educació local, a més de permetre poder contemplar espectacles teatrals i musicals que, fins a eixe any 2002, no era possible que es pogueren muntar al municipi. Amb el pas del temps els espais interiors han anat canviant, alguns d’estos han desaparegut per a donar cabuda a altres serveis.
Gràcies a totes les persones, institucions i treballadors i treballadores que durant dos dècades han estat, i continuem aquí, oferint els recursos educatius, de llibres i d’oci als usuaris que ens visiten. Per molts anys més. Feliç Aniversari!!!
Assumpció Brotons Boix.
Cronista de Mutxamel. Octubre de 2022.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional