Mes de maig, època primaveral per excel·lència, l’Horta es cobria de magnífics tapissos que passaven del verd al daurat. Verd de les branquetes dels ametlers que anaven creixent, mentre els fruits quallaven per estar a punt al mes d’agost. El verd a poc a poc anava transformant-se en el color or, segons anaren prenent cos els bancals de cereals, forment i civada, plantats pels llauradors, que alimentarien a les famílies, temps de fruita nova i dolça, els primers albercocs, el daurats nyespros, les primeres cireretes de la muntanya...
Una de les festivitats religioses més importants era i és el dia de l’Ascensió, en el qual l’Església celebra l’ascensió corporal de Jesús als cels, quaranta dies després de la seua Resurrecció. Esta commemoració està unida a la natura, sobretot a les oliveres, i als pardalets, que en este mes ja sobrevolen per damunt dels nostres arbres i sembrats.
Hi havien tres costums que encara que han experimentat una forta decadència, no es podien deixar de complir en este dijous especial, que enguany l’any 2022, podrem celebrar el dia 26 d’este mes. Segons les Sagrades Escriptures a les dotze en punt del migdia era quan el Nostre Senyor ascendia al cel, aprofitant este moment màgic i en senyal de veneració i respecte, les fulles platejades de les oliveres, o bé es giraven del revés o nosaltres pensàvem que es creuaven fent el símbol de la creu. A eixa hora xiquets, xiquetes i majors solien anar als bancals propers per veure este singular espectacle.
També s’aprofitava esta eixida als camps al nostre poble per a fer l’anomenat “ramell de la providència” que s’havia que recollir si era possible a les dotze del matí. Es procurava que estiguera conformat per aquells elements que componien la majoria dels cultius agrícoles, unes branquetes d’olivera, d’ametler, de llorer, de magraners, unes espigues de forment, civada... Una volta confeccionat es cremava el de l’any anterior i el nou es penjava darrere de la porta d’entrada a la casa, convençuts que era un element protector de les collites i a més faria que estes foren més abundants i copioses.
I passem a l’últim dels costums d’este dijous sagrat que té a veure amb uns animalets que ens ajuden a viure millor donant color i sonoritats harmonioses a les nostres vides. Segur que molts recordaran tenir a casa seua una gabieta amb una cadernera, canari, rossinyol, gafarró... pardalets que ens alegraven els queviures diaris que estan lligats a la festa de l’Ascensió. Com que eren varietats molt estimades pel seu cant, els veïns procuraven creuar-los entre ells, ja que les cries resultants cantaven encara millor, i resultaven ideals per a portar-les als concursos de cant, que fins als anys seixanta de la passada centúria es celebraven a diferents localitats, sent els més coneguts els d’Alcoi i Altea.
A la missa d’onze, era tota una experiència per als menuts que feia dies que cuidaven amb cura els seus pardalets amb la finalitat de portar-los a l’església amb la seua gabieta, neta com una patena, i deixar-los als escalons de l’altar al costat dels altres exemplars que omplien este espai sagrat. Durant la cerimònia religiosa estàvem tots pendents de quin era el que cantava millor, inclús els amistats prenien partit per l’exemplar del seu amic. Quina celebració més viva, participativa, peculiar i per descomptat, emocionant pels trins dels animalets que arribaven fins a la cúpula del temple i no deixaven indiferent a ningú dels allí presents. Al final el guanyador s’emportava el premi moral de tenir el millor animalet cantor i la recompensa econòmica d’algun kilogram “d’alpiste”.
Suni Brotons Boix.
Cronista de Mutxamel. Dia de l’Ascensió 2022.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional