top of page
  • Foto del escritorCronista de Mutxamel

BAR CHIMENERA: FELIÇOS NORANTA ANYS!


Vista del bar Chimenera a la placeta de Manuel Ruzafa.


Abans que acabe este any 2023 cal recordar que el conegut Bar Chimenera fa noranta anys, quasi un segle de vida. Va ser en  1933 quan el matrimoni format per José Monllor Baeza, Chimenera, i la seua dona, Dolores Llorca Sala, van adquirir a Manuel Tortajada el local de l’antic Casino (del que parlarem en un altre article),  situat a la placeta del metge Manuel Ruzafa Mallol, al cor del nucli antic mutxameler.



Els quatre germans amb una imatge d’infància.

La família i els treballadors abans de començar la faena de la vesprada.


Aquí es va traslladar el matrimoni amb la xiqueta que tenien, Lola, i van nàixer ja al nou establiment  els altres tres fills que va tenir el matrimoni, Pepe, Leocadia i Maruja.  L’edifici tenia a la planta baixa el bar i al primer pis la vivenda de la família. La seua situació privilegiada, les ganes de treballar i unes bones mans per a la cuina feren que prompte l’establiment es consolidara com un referent per a reunir-se part de la societat masculina mutxamelera, ja que les dones no entraven als bars fins als anys seixanta del passat segle.


Servint els gelats . A la paret trobem la coneguda màquina de fabricar aigua shells.


Pepe amb les seues germanes Lola i Leocadia.

El primitiu establiment comptava amb molts elements de l’antic casino, com eren els vetladors, unes tauletes redones de marbre amb un trípode de ferro, o la taula de billar, de la qual conservaven fins als anys cinquanta les boles de marfil utilitzades per a este esport de taula. Fins a l’any 1959 que van fer obres de millora, el sòl era de fusta i al bar, tal com podem apreciar a les imatges, tenien una cafetera i la típica màquina per a fer el que es coneixia com aigua shells.


La cuina corria a càrrec de la mare, Dolores Llorca, on més tard es va afegir la  filla major, Lola. Pepe, Leocadia i Maru, preferien estar fora, al mostrador o atenent les taules. Els plats típics preparats eren els polpets i el fetge en salsa, als quals anirien afegint-se, a poc a poc, les mandonguilles (albòndigues) i la gustosa ensaladilla. Estos aperitius solien consumir-se els diumenges a la nit que era quan la gent, sobretot els nóvios,  eixien a passejar. Entre setmana, el més habitual era que al matí els hòmens es feren un cafè, acompanyat d’algun cantueso, i era a la vesprada, quan tornaven del camp, quan solien apropar-se a jugar a les cartes els més majors o a tocar la guitarra els més jóvens, alguns d’ells integrants de  la Penya El Folló.


Anuncis de l’establiment en el Llibret de Festes. Es va reformar en 1959.



Les begudes més habituals solien ser els conyacs  Fundador o Soberano, el Licor 43, Calisay i  l’anís Candela.  A poc a poc es va introduir el consum de la cervesa, com no recordar les primeres marques elaborades a Alacant: El Águila, el Nebli i més tard la Mahou. Les dones solien acompanyar l’aperitiu amb un vermut. No podem deixar de mencionar un altre apartat gustós i refrescant, destinat a mitigar el calor de l’estiu,  ens referim a l’elaboració artesanal de gelats, destacant, al costat del café i el mantecado, l’orxata d’ametla, unida a este establiment, per a degustar-la durant les nits estivals. Era molt delicada de preparar, perquè s’havia de torrar l’ametla i després passar molt de temps picant-la amb un morter de pedra-que encara conserva la família-, i més tard passar el líquid resultant a la garapinyera, on a base se de voltes i voltes, però s’aconseguia un gelat més que deliciós i dolç, amb un sabor excepcional i, a més a més, ecològic.


La placeta amb els vetladors per a rebre els clients, que de segur vindran, són festes de Moros i Cristians.

Cal arreplegar i fer neteja abans de tancar, això sí, amb bon humor.


Van ser Salvador Blasco El Bombet i Manolo Alberola Tarato els primers encarregats de preparar per primera volta esta orxata típica del Chimenera. De la qualitat i èxit obtingut ens donen fe les imatges fotogràfiques i els testimonis de la família, que conten com era un producte que no sols es consumia al mateix establiment, sinó que a més de molts domicilis se’ls demanava este gelat per a celebrar algun sant, aniversari o festa excepcional. En alguna ocasió, Pepe transportava la comanda amb una safata plena de gots i conduint amb una mà la bicicleta. La temporada de l’estiu s’iniciava el dia de la processó del Corpus, a la vesprada ja es treien les tauletes a la placeta, i finalitzava acabades les festes de setembre.


Cal trobar temps per a treballar, estar amb la família i sortir a la festa.

No estaria completa la crònica d’estes dècades, si no contàrem l’ús social que feien els jóvens d’este establiment, com a punt de trobada i reunió per a xarrar i divertir-se i prendre alguna beguda, sobretot els caps de setmana. Alguns xicons solien portar les guitarres, com és el cas de la denominada Penya el Folló, a la que dedicarem més endavant un bloc escrit i sonor. La seua cançó de presentació, composta per un dels components, Pepe Brotons El Rejol, diu així: 


“En casa de Chimenera, tenim nostre reservat, si algú va a entrar i sent lio, diuen: és la penya que s’ha ajuntat, perquè a l’entrar a mà esquerra allí la penya es sol reunir, a fer-se quatre botelles de Fundaor o Soberano per les nit...”


Prenent el café i el licor. Any 1960.

Components de la Penya Fundaor prenent l’aperitiu. Observem que ja han arribat els quintets de cervesa El Nebli.

A la part de dins del bar es col·locaven els més majors, anomenats la Penya Fundador, ja que bevien esta marca de conyac, i entre ells recordem el Roig de la Venta, Paco Berenguer Colomina, Benito el de Sant Peret, Eduardo Flores o Casto del Campo.


El local va ser ampliat i modernitzat a la dècada dels seixanta amb l’adquisició de l’edifici mitjaner del costat dret. Però el temps no s’atura, han anat passant les temporades d’hivern i d’estiu, el nucli familiar va anar creixent, els seus components  casant-se, però tots d’alguna manera van continuar col·laborant i ajudant amb el negoci familiar, al que es va incorporar ja fa moltes dècades Pilar, la dona de Pepe, una cuinera excel·lent. Pepe i la seua germana Lola ja no estan físicament entre nosaltres. Però el bar Chimenera continua endavant conduit per Pepa Monllor, que ja representa la tercera generació.  


Complint anys i celebrant-ho, Pepe Chimenera i la seua dona, Dolores.


Les supervivents de la segona, Leocadia i Maruja, em van fer un repàs generós i sentit del seus records familiars, destacant que encara que van treballar molt durament a la joventut (ja que havien de passar moltes hores dretes atenent els clients i servint taules, o muntant els cànters i garrafes de setze litres d’aigua per a omplir el dipòsit, ubicat a la primera planta), sempre es van sentir molt estimades i respectades per tots els clients que anaven al seu establiment a passar uns moments d’esplai, degustar bones tapetes o sufocar la calor amb l’inigualable gelat artesanal.


Celebrant l’aniversari dels setanta-cinc anys del bar, 2008. Les dones que han format part de la vida del bar Chimenera: Lola, Leocadia, Pilar i Maruja.


Ha estat un plaer escoltar la narració dels noranta anys de vida, laboral, social i humana d’esta família i d’este establiment, el Chimenera, que malgrat les dècades es manté en peu, adaptant-se als nous gustos gastronòmics, però intentant oferir part de la seua cuina i gelats tradicionals a les persones que els visiten. ¡Feliços 90! Per molts anys més.


Treball, família i bon humor; tots estos ingredients trobem en esta imatge entranyable.


Suni Brotons Boix.

Desembre de 2023







Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

268 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page