• Cronista de Mutxamel

EL CAMPANAR DE MUTXAMEL : “UNA GRANDIOSA, FORTISSIMA Y HERMOSSISIMA TORRE”


Inscripcions aparegudes al mur sud de la torre campanar.

El nostre campanar ha estat, des del seu naixement, lligat a la supervivència física dels habitants de la localitat, un espai unit als veïns que amb les seues contribucions econòmiques van fer possible que s’alçara l’emblemàtic edifici, com ens ho relata el cronista Bendicho “…Mandola fabricar el excelentisimo duque de Maqueda, siendo vissorey en este reyno, quando también mandó fabricar las de la costa ; ésta hizo en el pueblo a sus expensas, otra havia de edificar la Ciudad, porque la Yglesia, con entrambas torres, fuese la fortaleza del pueblo, y , como Muchamiel trató de desembarazarse de la Ciudad, no se prosiguió el intento…”.Recordem que al 1580 el nostre poble va aconseguir per primera vegada la seua independència administrativa.

Vista de l'esglèsia i cara nord de la torre.

Podem afirmar, doncs, que en 1557 el temple parroquial està en ús i probablement la torre campanar estava edificant-se amb una funció eminentment defensiva i de guarda de la població civil, sobretot dones i xiquets, que fins a este moment es refugiaven al temple parroquial, quan les circumstàncies ho requerien. La torre és un exemple singular de l’arquitectura militar del segle XVI a la província d’Alacant, sobretot per les seues dimensions que no es tornen a repetir en cap altra torre de l’horta. Tornant al memorial de Jerónimo de Arrufat, trobem que el dia 11 de novembre de 1557 s’ordena als lloctinents de jurats de Mutxamel, Thomas Pasqual i Berthomeu Guerau que, en cas de necessitat o de revolta de moros, tinguen càrrec de recollir la gent i donar-li refugi a les torres de l’horta, però fonamentalment a la de la Santa Verònica i a l’església del nostre poble:


“En […] del dit mes de novembre, any de la nativitat del nostre Senyor Déu Jesucrist, mil cinc sents cinquanta set. Lo dit molt magnific comissari, executant la dita sita real conforme havent manat convocar al magnific Jaume Domenech, jurat, Jaume Miquel Pasqual, sindic de la dita ciutat de Alacant, acompanyats del magnific Joan Plà, alguatzir extraordinari de sa Magestat, e dels nostres […] de la dita ciutat, accedí personalment per anar al lloch de Muchamel, de la orta de la dita ciutat, e desde alli confirmant convocar als magnifics Melchior Domenech e Bernat Domenech, lloctinets de Sa Magestat i Jurats de la dita Ciutat en lo dit lloch, e Thomas Pasqual, e Berthomeu Guerau […] a daquells de (linia seguent ilegible) (linia seguent ilegible), tinguen carrech en cas de necessitat o rebolta de moros, vesitar la orta per fer que la gent, en especial les dones e chiquets se remaguen en lo monestir de la Santa Veronica i en les torres de la dita orta y en la esglesia de Sant Salvador del dit lloc de Muchamel, e que facen recollir demes gent en dits llochs, atorgantlos en quant menester sia, poder per a poder fer y esfermoles, dites rodes i sengles de aquelles […][1].


Alçat exterior i interior.

Donada l’època en què s’inicien les obres, la proximitat de la torre campanar i les indicacions que apareixen al memorial de Jerónimo de Arrufat, “[…] conforme a la providencia feta en el present mes de Novembre proxim, apromulgada a la deffensa i reparo de dita Yglesia per a seguretat dels habitadors del dit lloch […]”[2], podem assegurar que la primitiva parròquia de Sant Salvador forma part de la sèrie d’esglésies valencianes fortificades properes a la costa. Estos edificis reunien a la vegada dos premisses bàsiques: eren, per una part, el centre espiritual de la vila o lloc i també, en ocasions, l’únic refugi de la població davant dels atacs dels corsaris. Al llarg de la costa valenciana apareixen nombroses esglésies fortaleses, com podria ser el cas de Xàbia, Benissa, Calp, o el convent de la Santa Faç, tan lligat a la vida espiritual de la gent de l’horta alacantina.

Les característiques comunes d’estes construccions són, a banda de les seues dimensions, que canvien segons els casos:


“[…] la sencillez y considerable grosor de sus muros, construidos generalmente de mampostería, y la ausencia casi total de vanos salvo las clásicas aspilleras. Algunas contaban con torres adosadas, otras contaban con un ábside de mayor altura…en realidad todas ellas obedecían a un mismo planteamiento, en el que se sacrificaba el decoro y la vistosidad que solía presidir todos los edificios de carácter religioso, en beneficio de una mayor robustez y seguridad” (REQUENA, 1997, 265-266).


Cuberta de la segona planta rematada per una doble volta d'arcs transversals.

L’anàlisi de l’estructura de la nostra torre campanar ens confirmarà esta hipòtesi, ja que afortunadament s’ha mantingut en peu, des del segle XVI.


Esta construcció és de planta rectangular i forma prismàtica. Té cinc altures diferenciades a l’exterior per unes xicotetes moltures rectilínies. Les mides de la base són 8’60 metres, als murs est i oest, i 6’60 metres als corresponents a la part nord i sud. L’altura és de 24’5 metres. Les parets presenten un parament doble de fàbrica de carreus de bona qualitat i ben treballats, disposats en files horitzontals. Es poden observar a l’eix central dels murs nord i oest troneres de bústia de doble deriva, destinades a l’ús d’armes de foc de no massa potència. En canvi les troneres de la paret del sud apareixen cap a un costat, i al centre trobem unes obertures quadrangulars per damunt de les troneres que aprofitaven com a bustieres destinades a deixar entrar la llum, i també sortir el fum i els gasos produïts per la combustió de la pólvora.


CaraSud de la Torre Campanar.

Cada una de les plantes té una solució constructiva diferent. Així, la planta baixa, on va estar ubicada la primitiva capella de la Verge de Loreto, és de volta rebaixada al damunt de petxines. No presenta cap obertura, a excepció d’una finestra que mira cap al nord i que és posterior a la construcció de l’edifici. L’entrada a esta sala es realitzava des de l’interior de l’església per un accés ubicat als angles est-nord, que va ser tapiat i que hui afortunadament està de nou recuperat. A la primera planta s’accedeix per una escala exterior, hui reconstruïda de metall. Presenta una volta de creuer amb una creu decorativa de malta al centre.


Carreus del frontal sud de la torre campanar, amb les marques pròpies dels canters que hi van treballar

Les plantes següents ja estan comunicades interiorment per una escala d’obra. Les plantes segona i tercera estan cobertes per una doble volta d’arcs transversals. A la tercera, s’ha fet desaparèixer l’antiga tronera per una cavitat circular, on trobem instal·lat el rellotge municipal. L’última planta presenta doble volta de creuer, adossat al pis superior, separada per un arc ogival de tendència gòtica. Aquí ja tenim grans obertures, on estan instal·lades les campanes. Podem afirmar que sols la planta baixa i l’última estan acabades, i les altres ens mostren les voltes sense cap ornamentació ni carreus, inclús amb algunes restes de fusta.


Últim pis de la torre campanar, coberta per una doble volta de creuer.

La torre es troba rematada per uns pinacles, procedents de l’última restauració al segle passat, i des d’aquí dalt es pot observar perfectament la costa, les torres vigia i costanera. Tant l’església com la torre campanar, estan declarats Bens d’Interès Culturals, amb la categoria de monuments. Va ser restaurada al començar l’actual centúria, concretament les obres començaren al 2001, constituint una gran satisfacció per al poble de Mutxamel en general, i per als amants de l’art gòtic en particular. L’esforç conjunt de tots (arquitectes, obrers, polítics i veïns que varen contribuir amb els seus impostos) es va plasmar en una esplèndida rehabilitació, que possibilita la recuperació d’un patrimoni cultural de tots els mutxamelers, símbol de la seua història. Que les generacions futures puguen contemplar i afirmar que el campanar de l’església de Sant Salvador de Mutxamel va ser i serà - com podem llegir a les cròniques- “Una grandiosa, fortissima y hermossisima Torre”.




Assumpció Brotons i Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel.

El present article forma part del llibre que porta per títol, Església El Salvador de Mutxamel: 500 anys d’historia, publicat l’any 2015.


[1] AMA. Libro de visita de Jerónimo Arrufat, oidor de la Real Audiencia y Real Comisario. Contiene: procesos; condenas; obras de reparación de la fortificación de la ciudad y castillo, construcción de las torres de las heredades para la protección de la invasión mora; administración y recaudación de los caudales de las rentas públicas. Any 1552, l. 2-99999-53/0, f. 188. [2] AMA. Libro de visita de Jerónimo Arrufat, oidor de la Real Audiencia y Real Comisario. Contiene: procesos; condenas; obras de reparación de la fortificación de la ciudad y castillo, construcción de las torres de las heredades para la protección de la invasión mora; administración y recaudación de los caudales de las rentas públicas. Any 1552, l. 2-99999-53/0, f. 175.




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
563 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo