top of page

FESTIVITAT DE SANT ANTONI ABAT O DEL PORQUET A MUTXAMEL

Foto del escritor: Cronista de MutxamelCronista de Mutxamel

Actualizado: 17 ene


Veïnat del carrer arreglant a Sant Antoni per a eixir a la processó. Anys seixanta.
Veïnat del carrer arreglant a Sant Antoni per a eixir a la processó. Anys seixanta.

Sant Antoni Abat és un dels sants més populars del món rural valencià. Als llauradors els protegeix contra llamps, sequeres i calamitats; pel que fa als animals és invocat per a lliurar-los de malalties, caigudes i alguna que altra desgràcia. La iconografia del sant sol representar-lo vestit amb hàbit i una Tau gravada en el mantell, du un bastó del qual penja una campaneta i al seu costat trobarem una xicoteta foguera. I és que una de les característiques de la festa de Sant Antoni és l’encesa de fogueres de la vigília, (la nit anterior a la festa), costum molt general a les terres valencianes, i que hui encara es conserva a alguns llocs, entre ells, Mutxamel. L’organització de tots els actes solia estar en mans d’alguns clavaris o majordoms, els quals s’encarregaven de recollir les ajudes, de preparar els actes, si hi havia foguera, d’arreplegar la llenya, de concertar amb el retor les diverses celebracions: misses, benedicció, processó, … També era normal que les seues dones s’encarregaren de l’elaboració de les coques, els rotllos i els pastissets que s’havien de repartir, així com de tenir l’altar net i cuidat.


Benedicció d’animals I repartiment del pà beneit després de la misa.
Benedicció d’animals I repartiment del pà beneit després de la misa.

Components de la festa. Origen i vigència a l’actualitat.


A Mutxamel, podem dir que la festa de sant Antoni,  més coneguda com el porraet, és centenària, si bé serà des de fa mig segle, que ha anat adquirint més importància i participació, concretament des de la inauguració de l’ermita l’any 1956. Un dels elements inicials que conformen el ritual d’esta festivitat i sense el qual no s’entén la festa és la rifa del porc. És interessant la pervivència d’este fet que té una explicació econòmica als seus orígens. La rifa va ser instituïda a l’Edat  Mitjana per tal d’ajudar a la manutenció dels hospitals que tenien al seu càrrec l’orde hospitalària dels antonians, dedicada fonamentalment a recollir i tenir cura dels malalts de llebrosia o lepra. Estos frares van introduir el costum  de tenir a estos animals solts i vagabundejant pels carrers i camins, amb la intenció que foren mantinguts per la caritat pública. 


Ermita de Sant Antoni envoltada de vegetació.
Ermita de Sant Antoni envoltada de vegetació.

Als  pobles eren coneguts com “cerdets de sant Antoni”, i pel general eren alimentats per tots els veïns, ja que a la porta on arribaven els donaven a menjar. D’ahí l’expressió de “fer la vida de porc solt”, per a les persones que no els agrada molt estar a  sa casa, o bé la cançoneta coneguda i que ens indica ben a les clares de quina manera va criant-se el porc: Sant Antoni Abat tiene un cerdito, que ni come ni bebe y está gordito.


La rifa del porc ha quedat com una de les característiques pròpies de la festa de gener i, com als seus inicis, al llarg del dia els majordoms van oferint als veïns que s’acosten al carrer tires de números per a la rifa de l'animal, acte que s’efectua una volta que ha finalitzat la processó. Era i és una manera col·lectiva d’arreplegar diners, no ja per a les obres de caritat dels frares antonians, que van deixar d’existir, però sí per a sufragar les despeses que sempre ocasionen estes activitats festives.


Xiquets i xiquetes del carrer Carnisseria davant la porta d’entrada al recinte. Anys  seixanta.
Xiquets i xiquetes del carrer Carnisseria davant la porta d’entrada al recinte. Anys  seixanta.

Un altre element, més generalitzat que les fogueres, era i és “la benedicció d’animals”. Continuarem amb l’ordre cronològic que segueixen les activitats mutxameleres, i aquí este acte hui té lloc després de la missa major, acompanyada pel repartiment del pa beneït. Als anys cinquanta del passat segle a Mutxamel, era  habitual que el dissabte a la vesprada, els majordoms acompanyats per la dolçaina i el tabal recorregueren les cases de camp més properes a la població, per repartir el pa beneït als que allí vivien. Inclús en alguns domicilis era conservat en la seua major part per si els animals queien malalts, i aleshores se’ls subministrava com a remei i medicina protectora. Hui es reparteix a tots aquells veïns que s’acosten a la missa acompanyats per tot tipus d’animals, sobretot de companyia. El primer forner del nostre poble que va començar a elaborar estos productes per a repartir entre els participants que ajudaven a preparar els actes, va ser Paco Carrillo, que durant moltes dècades va formar part de la majordomia, i a més col·laborava regalant el pa beneït que preparava al seu forn.


Pablo Torregrosa i Pepe Blasco El Carrero, tabalet i dolçaina per al dia de Sant Antoni. Anys cinquanta.
Pablo Torregrosa i Pepe Blasco El Carrero, tabalet i dolçaina per al dia de Sant Antoni. Anys cinquanta.

Finalitzada la missa i la benedicció, als anys cinquanta i seixanta, era habitual que els menuts participaren a les carreres de sacs i els més jóvens passejaren pel carrer, ja que a més era una bona ocasió per a poder relacionar-se fadrins i fadrines. Mentre als domicilis les dones preparaven el dinar, amb una cura especial, ja que a més com a dia de festa es reunia la família i els amics, al voltant d’una bona paella o el magnífic putxero amb tarongetes.



Alguns integrants de la Societat Musical l’Aliança l’any de la inauguració de l’ermita, 1956.
Alguns integrants de la Societat Musical l’Aliança l’any de la inauguració de l’ermita, 1956.

Però ja que estem parlant de menjar i cuina, no podem deixar d’anomenar altres components alimentaris  típics d’este dia de Sant Antoni, i que s’adquirien a les famoses paraetes que sobretot alguns torroners de Xixona muntaven al carrer. Era l’anomenat pròpiament “Porrat”. A Mutxamel durant molts anys venia Maruja la Torratera, acompanyada per sa mare i la germana. De Xixona venien els torroners, “Pepe i Mercedes” i el matrimoni format per “Julian i Palmira”. Al llarg del dia la gent s’acostava a la fireta instal·lada a l’aire lliure,  on es podia trobar, torrons, figuretes de massapà, purets de caramel, peladilles i, com no, el cor primordial del porraet, format bàsicament per les panses, figues seques, torrats, avellanes, ametles i alguna que altra castanya.


Cursa de cavalls al Calvari per celebrar la festa. Anys setanta.
Cursa de cavalls al Calvari per celebrar la festa. Anys setanta.


A més, tot este xicotet món de sabors donava peu al fet que els jóvens mutxamelers pogueren obsequiar la seua nóvia amb un típic regal valencià, “la mocadorà” coneguda al nostre poble com  “la pesà”. Els fadrins provistos d’un mocador, dels anomenats d’herbes, procuraven omplir-lo per portar a la seua promesa una variada selecció de tots aquells productes que es venien a les paraetes, segons les seues possibilitats econòmiques, però on mai podia faltar l’anomenat “torró de nóvia”, i com que els artesans volien acabar la mercaderia, solien oferir bons preus, o inclús cobrar més barat tot allò que estava a disposició dels clients, el que contribuïa al fet que la “pesà” fora diversa i dolça. En algunes cases procuraven conservar estes confitures fins a la festa gran de l’u de març, i era habitual servir-los a taula després del dinar.


Per cert, acabat el dinar el diumenge de Sant Antoni, ben prompte, els veïns se         n’anaven cap al Calvari, on tenia lloc una altra de les activitats pròpies d’esta festa, les carreres de cavalls. De sempre en les poblacions importants en el costumari de Sant Antoni, les curses ocupaven un capítol important. Les quatre de la vesprada solia ser l’hora indicada per a començar la carrera, que tenia l’inici a prop del de “Soqui”  i acabava a la casa de “la Costera”. El públic solia amuntegar-se a les voreres de l’estret camí, portant molt de compte de no ficar-se a prop d’on passarien els concursants. Anys després i amb l'obertura de carrers en este paratge, l’itinerari va canviar d’orientació i el trajecte de la competició solia fer-se serra del Calvari cap amunt i cap avall. El premi per al guanyador solia ser un pollastre, a més dels aplaudiments dels assistents.


Correfocs del dissabte.
Correfocs del dissabte.

Un altre element imprescindible per a portar endavant totes i cadascuna de les activitats a celebrar era la mùsica, ja fora per acompanyar el sant en la processó que tancaria la jornada festiva, o les diverses carreres i concursos. Els més majors se’n recorden de la presència del xaramiter de la població d’Agost per a amenitzar la festa allà pels anys vint. Reconstruït el recinte l’any 1956, van ser dos veïns de Mutxamel els encarregats dels acompanyaments musicals. Pablo Torregrosa el Carnisser i Pepe Blasco el Carrero, durant molts anys, van ser els encarregats de passar el dia al carrer Carnisseria, amb la dolçaina i el tabalet, interprentant les diverses melodies, segons ho requeriren les activitats programades.

Amb Sant Antoni ja dins de la capella i el castell disparat, quedaven encara dos treballs a fer, i que eren molt esperats pels allí presents. El primer era, hui encara continua, la rifa del porc. Amb una bossa plena de les tires que s’havien venut, es procedia a traure’n una que donava la sort al propietari del número agraciat. 

El segon costum, ja en desús, era traure els majordoms encarregats d’organitzar la festa l’any següent. També amb un saquet xicotet es ficaven tots els noms dels membres de la majordomia, i a continuació es procedia a traure els paperets on apareixia el nom dels responsables de preparar tot allò que fora necessari per al Sant Antoni de l’any vinent.

No es pot acabar este costumari sense fer menció al costum que tenien les fadrines mutxameleres de pegar vàries voltes al recinte de l’ermita, perquè es pensava que així trobarien nóvio al llarg de l’any. A este respecte hem d'aclarir que esta potestat correspon a un altre sant Antoni, la festivitat del qual també es festejava a Mutxamel el dia tretze de juny, ens estem referit a sant Antoni de Pàdua, també conegut com el sant Antoni de l’estiu i del qual trobem representacions a algunes façanes de cases del nostre poble.

I ja per a finalitzar ho farem amb aquells refranys que solen proporcionar-nos informació referida al mes de gener, la climatologia i la festa que ens ocupa, i també aquelles cançonetes que li recriminaven al sant la seua falta de solucions a les demandes presentades. Solen ser els més coneguts aquells que diuen:


Por san Antón, a las cinco con sol y los huevos al montón”


“El día veinte de enero, 

San Sebastián, el primero, 

detente  santo varón,

que primero es San Antón”


“Sant Antoni el del porquet

ha fet un milacre en Sella,

un xiquet va caure al riu,

i si no el trauen s’ofega”



Assumpció Brotons Boix.

Gener 2025.





Article d'accés obert distribuït baix es condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

369 visualizaciones0 comentarios

Entradas recientes

Ver todo

Comments


bottom of page