top of page
  • Foto del escritorCronista de Mutxamel

CENTRE DE MUNTANYISME DE MUTXAMEL: MIG SEGLE ESTIMANT LES NOSTRES MUNTANYES

Actualizado: 15 may


Taulellet representatiu del Centre de Muntanyisme de Mutxamel. Carrer Cura Fenoll, 8.

Si vostè, amiga o amic, camina pels carrers del nostre poble i més concretamet per l’anomenat Cura Fenoll i alça la mirada a la façana de la casa retolada amb el número 8, observarà dos taulellets ceràmics ubicats als costats del balcó. El més antic, situat a la dreta, representa la Mare de Déu de la Flor de Lis; a l’altre a l’esquerra, més modern, concretament de finals dels anys vuitanta, es pot llegir Casal del Centre, Mutxamel, obra del ceramista local Carles Ripoll Aracil.


La Mare de Déu de la Flor de Lis, imatge antiga també ubicada a la façana del Casal.

Este local va ser inaugurat com a seu del Centre de Muntanyisme, l’any 1992. Però la vida d’esta entitat esportiva es remunta molt més enrere; segons les nostres vivències personals i consultades les dades escrites, podem afirmar que la gent del Centre comença a caminar l’any 1968 al si del Club d’Amics de la Unesco de Mutxamel. En este temps un grup de jóvens comença a prendre consciència de la importància que tenia, en primer lloc, practicar esport a l’aire lliure, sense descuidar l’apartat cultural, que els permet a més conéixer, estudiar, conservar i fotografiar tot el que els oferix de notable i bonic la naturalesa que els envolta, ja siga de les serres més properes o les de fora de les terres valencianes.


Moment de descans al Cabeçó. Any 1970. Entre els muntanyencs es troben, Pepe “El Majo”, Miguel Casas, Joan Manel Sala “El Xosso”, Vicente Verdú “Anel”, Pasqual Navarro, Domingo Parra, Pepe Asensi, Manolo “El Rubio”, Sebastián Pérez…

El nom escollit per este grup de jóvens va ser el de “Centre Excursionista Talp”, com van deixar gravat a algun arbre. L’any 1971, algun dels seus integrants ja estaven federats a la “ Federación Española de Montañismo”, com es el cas de l’amic Vicente Verdú Torregrosa, “Anel”.


Carnet de soci del Centre de Muntanyisme de Mutxamel de Vicente Verdú Torregrosa, “Anel”, 1971.


Comencen a fer excursions als paratges més emblemàtics, pròxims i coneguts, com podien ser el Cabeçó d’Or, el Maigmó, el Puig Campana…també feien ràpel a la paret de l’assut de Sant Joan, excursions en bicicleta… Prompte entren en contacte amb altres centres excursionistes de la província, entre ells, el Grup d’Espeleologia Ratot d’Alcoi, un dels millors organitzats en este temps amb les campanyes espeleològiques, i els nostres muntanyencs de manera incipient es disposen a fer alguna que altra activitat d’exploració de cavitats subterrànies, que ja precisava de certs coneixements tècnics i de materials especials per a dur-la a terme.


Marxa diürna al paratge de la Serrella, 1970.


Parem i aprofitem per a fer la foto per a la posterioritat, incloent el gosset de Domingo Parra, que també va anar d’excursió.

Com exemple de les variades i diverses activitats dutes a terme passem a enumerar algunes de les realitzades l’any 1974: marxes al Pantà de Tibi, al Puig Campana, al Montgó (Gata de Gorgos), al pic los Frailes (Petrer), exploracions al Forat de la Roca (Xixona), a la vall del Teix (Torre de les Maçanes), a la cara nord-oest del Cabeçó…

Encara que es van federar en esta dècada, amb els canvis legals posteriors, van haver de fer uns nous estatuts que s’aprovaren l’any 1988, i adaptant-se a la legalitat vigent l’any 2005, s’enquadren dins de la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana. 


Al voltant de la foguera a l’acampada nocturna al Maigmó, 1971. Pasqual Navarro a la guitarra, acompanyat de Pepe “El Majo”, Joaquín Pastor “Ximo” i “Anel”.

Volem agrair també a este grup de jóvens el seu ànim i perseverança per mantenir viva la seua afició, ja que dissolt el Club d’Amics de la Unesco a principis de la dècada dels setanta, els amants de la muntanya iniciaren un llarg peregrinatge per diversos locals del poble, generalment cases prestades, on poder reunir-se i programar les seues activitats. La casa de Remedios “la Placeta”, a la placeta de Sant Roc; la casa de Rafael Ripoll “l’Àngel”, al Cadavall; al Passeig, la casa de Toni “Pilili”; la casa del tio Manolo “el Lleig”, a la Rambla… van ser algunes de les seus provisionals i gratuïtes durant alguns anys. Encara que també es va donar el cas que ningú els deixarà local i havien de reunir-se al bar.


Imatge artística damunt de l’arbre. Al tronc podem llegir C.E. TALP. Escalada a la cara nord-est del Maigmó. 1972.

Així i tot, malgrat esta provisionalitat foren capaços de programar i dur a terme diverses activitats esportives i culturals: torneigs d’escacs, cursets per aprendre a llegir i escriure correctament en valencià, marxes de regularitat diürnes i nocturnes i d’orientació, excursions per a repoblar determinats paratges, travessies de barrancs, escalada i espeleologia, participació a fires alternatives on venien productes preparats per membres del Centre, com boix, melmelades de tomata i codony, saquets d’herbes on es podia sentir l’aroma d’eixes herbes tant nostres com són l’espígol, la sàlvia, el romer, la frigola o la pebrella, per mencionar-ne algunes.


Gràcies per ser capdavanters amb la pràctica del muntanyisme a Mutxamel i fomentar el respecte i el coneixement pel medi natural, per conservar testimonis gràfics que mostren les llargues caminades, però també eixos moments inoblidables de les nits d’acampada al costat de la foguera, on es parlava  i discutia de quasi tot, es feien bromes, i als sons d’alguna guitarra, que quasi mai faltava, es cantava allò de “Però nosaltres al vent, el cor al vent, les mans al vent,  al vent del món...”.


Assumpció Brotons i Boix

Maig de 2024



Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

128 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

コメント


bottom of page