• Cronista de Mutxamel

CINEMA I CINES A MUTXAMEL



Representació de “La Monteria” al cine España el 8 de març de 1949. A l’escenari entre altres, Rosa Santacreu, Maruja Climent, Trini Torregrosa, Mari Carmen Bernabeu, Concha Sabater.

Al primer terç del segle passat una nova forma d’espectacle trastocaria per complet el món de l’oci, serà l’art cinematogràfic. Descobert i patentat l’any 1895 pels germans Lumiere, prompte va ser conegut pel gran públic, encara que la seua manera d’exhibició era molt rudimentària.


Al nostre poble sabem que les primeres projeccions les organitzava l’Ajuntament allà pels anys vint, posant una tela blanca grandíssima, que aprofitava com a teló, davant de l’antiga casa consistorial al carrer Sala Marco. Des de l’edifici municipal es projectava el cine mut, que els veïns anomenaven “veure quadros”. El veïnat carregat amb les seues cadires omplia la carretera per veure esta novetat i passar una nit a la fresca. Al poc temps, a causa de l’afluència de públic es va traslladar el lloc de projecció molt a prop del teatre Pedraza (hui entrada al carrer Martínez Ots). Des de la terrassa de l’antic bar “Conchita” es projectava la pel·lícula sobre el teló col·locat a la façana d’enfront que estava ocupada per l’Acadèmia de la Música, que era de propietat municipal.


La vida es así -Salón Royalty, 2 de gener de 1949.


Confirmació que el cinema anava calant en la gent la trobem en un programa de festes de la nostra localitat, on per al dia 9 de setembre entre d’altres actes hi havia programats : “A las diez de la noche GRAN CONCIERTO por la renombrada y famosísima Banda Municipal de Alicante, a la misma hora, y alternando con la banda, CINEMATÓGRAFO PÚBLICO” .


El primer empresari que obri un cine a Mutxamel va ser el senyor José Gomis Poveda, conegut com “Pepe Rollo”; ho va fer a l’edifici de la seua propietat ubicat a la Plaça Nova, i que al principi sols tenia el negoci de bar a la planta baixa. Com que la construcció era de grans dimensions, projectava les pel·lícules a la façana de l’edifici i el públic s’assentava a les tauletes situades a la plaça per contemplar les projeccions i prendre algun refrec o beguda. Com que l’interès del públic anava en augment, va efectuar les reformes i dins del gran casalot, que ocupava la primera planta i dos pisos, va construir el que podem considerar el primer cine-teatre mutxameler, oficialment amb el rètol “Cinema España”, però anomenat pels veïns “Cine de Rollo”. A l’exterior la casa pràcticament mantindria l’estructura tradicional i per dins es va transformar per a donar cabuda al cine, bar i vivenda familiar.


Cine d’estiu al Jardín Royalty, amb la pel·lícula Himno de batalla protagonitzada per Rock Hudson. No faltava el noticiari polític oficial, l’anomenat NO-DO. I la projecció podia començar a partir de les huit i mitja.


Segons em van contar els més majors, la decoració de l’escenari i del teló era peculiar i molt vistosa. Tot el conjunt estava pintat a mà i el pintor va ser un personatge que de manera esporàdica acudia al nostre poble, conegut com “Batiste Rata”. Era una mena de bohemi, possiblement nascut a la veïna localitat del Campello, que es guanyava la vida donant classes per les cases als xiquets, però sobretot era un bon pintor que, assegut a la porta del bar “Rollo”, dibuixava, als clients que li ho demanaren, caricatures o reproduïa algun paisatge a canvi d’un plat de calent. Signava les seues obres d’una manera singular, posant el seu nom, Batiste, acompanyat d’una rata. Algunes persones majors recordaven encara amb admiració la seua representació de l’al·legoria de la segona República Espanyola, plasmada de manera exquisida en un gran mural situat al damunt de l’escenari.


L’any 1934 es va inaugurar a la “Rambla”, l’altre cinema local, l’anomenat “Salón Royalty”, propietat del senyor Francisco Aracil Planelles. L’obertura d’este nou recinte, on també es va representar teatre, és senyal que la gent cada vegada acudia més a veure este nou tipus d’espectacle. Els dos cines constaven de planta baixa i pis, conegut este últim popularment com “el galliner”.


Grup líric de teatre de Mutxamel representant, al Cine España, La Alsaciana. Any 1949. Entre altres, Trini Torregrosa Gómez, Amelia Ramos Aracil, Conxa i Maruja Sabater Vidal, Mari Carmen Bernabeu Alberola.


Les primeres dècades que van estar en funcionament les dos sales, com ja hem dit, eren de propietat diferent, cosa que provocava una forta competència entre els dos empresaris. El “Royalty” projectava les pel·lícules que eren distribuïdes per la “Metro”, les quals tenien molt sovint com a protagonista principal “Carlos Gardel”. El cinema “España” oferia als seus espectadors els films que distribuïa “Cifesa”, sent la seua estrella important l’actor ”José Mogica”.


Fiebre de venganza projectada al cine España, a la Plaça Nova.


Per a fer la propaganda de la cartellera imprimien uns preciosos paperets de colors, on la portada era tot un espill que reflectia el tema de la pel·lícula, a més dels protagonistes i director, així com els horaris de projecció i, per descomptat, la classificació moral, que les feia recomanables, o no, a partir d’una certa edat. També penjaven els cartells a la porta de l’edifici, amb les reproduccions de les escenes més destacades, que en moltes ocasions era l’únic del film que moltes persones podien contemplar, a causa de la penúria econòmica dels anys quaranta.


Tony Leblanc i Conchita Velasco foren els protagonistes principals de la pel·lícula El día de los enamorados, estrenada l’any 1959. El seu director va ser Fernando Palacios amb guió de Pedro Masó. Cine Royalty.


Com a anècdota cal ressenyar que, a la dècada dels cinquanta, per a efectuar la publicitat, compartien un vehicle que recorria el nostre poble carregat d’un gran cartell a cada costat, on s’anunciaven les pel·lícules que s’estrenarien el cap de setmana, que era quan es canviava la cartellera.


Mutxamel va arribar a tenir dos locals més destinats a terrasses d’estiu. El primer espai a l’aire lliure estava a la “Rambla” (hui està ocupat per un bloc de pisos i un supermercat), i va ser edificat pel senyor José Pastor, “Pepe l’Almàssera”. El primer teló on es projectaven les imatges era una vela de grans dimensions que es baixava amb una maroma. Anys després s’inaugurà l’altre situat a l’entrada sud de la població, al carrer Felipe Antón, propietat de Salvador Riera.


Magnífica vista de la Plaça Nova amb el fons de l’edifici del cine. Dècada dels seixanta.

Als cines “España” i “Royalty” a més de projectar pel·lícules també es van celebrar altre tipus d’espectacles: teatre, sarsuela, revistes musicals, concerts de la banda de música, recitals de cantautors, actes polítics, etc.; tenint en compte que a la localitat feia alguns anys que s’havia enderrocat l’únic teatre existent. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta van viure els seus millors moments, ja que el públic acudia de manera massiva i omplia totes les sessions. Sempre quedarà a la nostra memòria el record dels diumenges d’hivern associats a anar al cine, generalment amb la família o els amics, i veure passar davant dels nostres ulls mil històries mentre menjàvem pipes, tramussos, torrats o les delicades i dolces “Milhojes”, que havíem adquirit al quiosc de la plaça Nova.


Terrassa del bar “Conchita” amb la propaganda, a la pissarra i als taulers, de l’estrena del film del diumenge anomenat San Francisco. Podem llegir els preus, que van de 2 a 1 pts, segons fora la localitat ocupada.

A l’estiu, en canvi, evoquem imatges i sensacions completament diferents. Com que la pel·lícula s’iniciava a partir de les huit i mitja, portàvem l’entrepà preparat a casa, aprofitant per a sopar a la fresca, mentre miràvem la projecció, i agraíem eixa frescoreta, després d’una dura jornada de calor. Completaven este panorama inoblidable i sensual, les fragàncies que es desprenien dels gessamins, alfàbegues i galants de nit plantats als voltants de la pantalla i acabats de regar, fet que incrementava més la màgia inoblidable que ens transmetia el cine.



Paulette Goddard i Fred MacMurray a la comèdia titulada Amor sin refugio. Segons la publicitat impresa era “...una historia graciosa de un matrimonio que errante busca piso...y otra cosa”. Cinema España, conegut pels veïns com el “Cine de Rollo”.






Assumpció Brotons Boix.

Cronista de Mutxamel-tardor de 2022.








Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional



163 visualizaciones0 comentarios