• Cronista de Mutxamel

DIJOUS DE CORPUS A MUTXAMEL



Capelleta del Corpus, ubicada a l'entrada del carrer Manuel Antón. Foto: Inmaculada Pastor

“Tres jueves hay en el año que relucen más que el sol,

Jueves Santo, Corpus Christi y el dia de la Ascensión”


Hui 11 de juny, l’Església catòlica celebra la festivitat del Corpus Christi. Esta celebració ha sigut durant molts segles una de les més importants per als catòlics. La festa fou instituïda per l’Església allà pel segle XIII sent papa Urbà IV, i prompte es va escampar per gran part d’Europa.


Als seus orígens medievals la festa del Corpus naix com un fet essencialment urbà, amb participació dels diferents gremis, la noblesa, congregacions religioses, etc. Trobem dos elements principals a la seua essència, la devoció i l’amor de les persones per Deu i representacions de tipus folkloristes existents a la tradició popular de les cultures des de l’antiguitat. Estes últimes encara es conserven a moltes ciutats, on la festivitat del Corpus adquireix unes dimensions especials, estant alguna d’estes representacions catalogades com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat o festa d’Interés Turístic Internacional, com seria el cas de Berga, Toledo, Puenteareas, València…


Estos components constitueixen elements importants de les nostres festes, nans, gegants, la Moma, balls de diables, partitures musicals antiquíssimes, i sobretot destaca la gran quantitat de gent que participa en estos actes, que en ocasions comencen a preparar-se a les mateixes escoles.


Capelleta situada a la plaçeta del metge Russafa. Foto: Reme Climent

Ara anem a centrar-nos al nostre poble, Mutxamel. Aquí complint amb el calendari establert, la processó tenia lloc el dijous quan es complien seixanta dies després del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, “la Mona”. Al nostre país, des de l’any 1989, esta festivitat va ser transl.lada al diumenge següent per adaptar-la al calendari laboral. I com no, era també un dia esperat per xicotets i grans. Donat el bon temps climatològic en què es celebra, era una bona jornada per estar al carrer. Havia molta feina per fer.


Als domicilis que per tradició familiar es guardava any rere any, l'altaret, prèviament s’havia repassat perquè estiguera en condicions, ja fora a la part de la fusta com a la dels ornaments de tela. Després de dinar començaria el muntatge. Els xiquets i xiquetes que hi havien pres la primera comunió eixe any, tornarien a ser protagonistes per eixir a la processó amb una safata plena de flors per anar tirant-les al Altíssim, cada vegada que es fera estació a les diferents capelletes, ubicades al llarg del casc antic.


Capelleta situada a la Rambla de Mutxamel. Foto: Pedro Miguel Planelles

A l'eixir de la parròquia el Santíssim es trobava amb l'altaret preparat a la Plaça Nova, on es feia la primera parada, hui ja no és col·loca. Seguint pel carrer Felipe Antón, al final d’este, les veïnes i veïns del Cadavall i Sant Isidre, també oferien, i encara ho fan, la seua particular estació per a descans de la Sagrada Custodia. A l'obrir la Rambla als anys cinquanta del passat segle, a mitjans d’esta avinguda la família Baeza (coneguts al poble com "Faenes") custodiava i té actualment a sa casa, una altra de les capelletes que hui podem contemplar. Fins als anys setanta del passat segle, més o menys, la processó muntava al Convent. Allí els veïns del carrer Sol i Sant Francesc, exhibien bellament ornada la seua aportació al Corpus. Espectacle que es repetia al final d’esta via i a l’entrada de la placeta de la Soledat, on la família de “Quito Tuta”, tenia preparada una altra capelleta envoltada amb roba blanca i daurada, i ornada amb clavellines que el tio Quito havia plantat i cuidat per a este dia.


Capelleta preparada pel veinat del Cadavall i Sant Isidre. Foto: Arxiu Mari Suni Brotons

Ja a la placeta del metge Russafa, també podíem admirar i encara hui ho podem fer, una de les capelletes més antigues que es conserven, pel que fa a la seua col·locació al carrer. Una de les capelletes que s’han incorporat estos últims anys, el 2005, gràcies a la bona voluntat i estima per la tradició d’un grup de veïns i veïnes, és la ubicada a l’eixida del carrer Ramón i Cajal, a l’entrada del carrer Felipe Antón, i que també és molt bonica. D'ençà que es va celebrar el centenari de la Parròquia, esta també fica a la façana de l'edifici la seua particular aportació a la processó del Corpus.


Festa del Corpus. Carrer Sant Francesc. Anys 40. Foto: Arxiu personal Mari Suni Brotons

Hem de ressenyar que prop de les capelletes, inclús alguns carrers sencers, fins fa uns anys, estaven ricament ornats de vegetació que majors i grans havíem anat a recollir als nostres camps. El verd per al sol de terra, “gandul”, o les enramades de murta i timó, les clavellines i roses que ornaran les casetes o es desfullaran perquè els xiquets i xiquetes les tiren al Santíssim cada vegada que toca la música, constituint un núvol de colors i olors. Tot un espectacle religiós, emotiu, tradicional, visual, olfactiu i per suposat també musical. Val la pena recordar-lo i conèixer-lo, ja que no cal dubte que era i és, una de les festes més populars.


Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel, 11 de juny de 2020. Dijous de Corpus Christi


Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)