• Cronista de Mutxamel

DIVENDRES SANT A MUTXAMEL


Imatge: Crist de la Salut. Foto: Lorenzo

La seua celebració, originaria de Jerusalem des de temps molt antics, va passar a Roma i a tot l’Occident cristià. La majoria de les tradicions pròpies del Divendres Sant tenen hui continuïtat. És un dia de molt de treball, ja que s’ha d’acabar d’arreglar “els passos” per a la processó de l’enterrament. Este acte se celebra a Mutxamel a la vesprada.


Des d’anys enrera les imatges tenien la seua confraria, una família o bé un grup de persones que eren les encarregades de conservar o d’arreglar les vestimentes, posar la cera, les flors, etc., en definitiva de treballar durant tot l’any perquè les diverses representacions bíbliques pogueren eixir a la processó del Divendres Sant.


Per a intentar conéixer millor la nostra Setmana Santa, anem a descriure quines eren les talles de fusta o de pedra, que segons els testimonis arreplegats recorrien els nostres carrers fins a l’any 1936, amb els noms populars com eren conegudes pels veïns.


Començarem per “El Senyor de la Columna”. Era una de les figures més xicotetes i grossetes que desfilaven. La família encarregada d’ella era els Pambuenes que viuen encara hui en la Plaça Nova en el número tres. Allí estava tot l’any, inclús tenia a la paret una mena de capelleta per a colocar-la. La imatge de “La Dolorosa”, una altra que no pot faltar en estos actes, era arreglada tradicionalment al domicili de Doloretes la Molinera ubicat al Carrer Felipe Antón. Loreto Planes, que vivia al número 14 de la Plaça Nova, vestia i custodiava al seu domicili el pas de “Sant Joan de la Palma” que era portat per quatre persones que anaven vestides igual que el Sant; Maria Loreto Lledó era l’encarregada d’una altra imatge important, “La Soledat”.


La Dolorosa al domicili de Doloretes la Molinera.


Dos passos més que hui encara desfilen, evidentment són noves representacions, ja tenien al segle passat presència en la processó de hui. Eren “El Natzareno”, que tenia la particularitat de tenir un braç articulat per a poder abraçar “La Dolorosa” en la processó del Via Crucis, i l’anomenat popularment “El Senyor Mort” que anava dins d’una urna de cristall.


Tres representacions més conformaven la Setmana Santa mutxamelera, dignes de mencionar pel seu tamany i composició. En primer lloc “La Sentència”, era un grup que representava la condemna a mort de Jesucrist, el qual era la figura central del pas, rodejat de soldats romans, Pilatos, i una donzella per a llavar-li les mans, que era una xiqueta vestida per a representar esta figura.


La segona gran composició era “El Crist de la Pau” que també tenia la peculiaritat d’estar a un domicili particular. Visitación Alberola va voler fer este conjunt que va costejar amb els seus diners i que estava a sa casa al carrer del Carme. Comptava este grup escultòric d’una muntanya xicoteta on estava el Senyor, a un costat La Dolorosa , a l’altre Sant Joan i davant de Jesucrist, Maria Magdalena. Rematant els cantons trobaven un pollastre, un pitxer, un romà i una columna.


L’últim pas era l’anomenat “La Samaritana” format per les següents imatges: el Nostre Senyor, La Samaritana i un pouet. El conjunt era vestit i arreglat per la família de Pepe el Lleig que vivien en el “Paseo”.


La grandària d’algunes d’estes composicions com La Samaritana o la Sentència feia impossible que pogueren ser introduïdes dins de l’Església. Per tant una volta arreglades als domicilis o al mateix carrer, eren dipositades a la porta del temple a l’espera de l’hora de la processó.


Element importantíssim que calia preparar amb molta atenció abans de traure els passos al carrer era la il·luminació, ja que no hi havia bateries elèctriques. Cada confraria havia de preveure la quantitat de ciris que necessitarien per a procurar que la llum no s’apagara abans de finalitzar el recorregut i de tornar a l’església. Quasi la totalitat de la cera es comprava als germans Erda que eren cerers a la població d’Albaida.


La processó del Divendres Sant, a diferència de hui, recorria tot el poble, és a dir anava també al Ravalet i al Poble Nou. Sols eixien hòmens vestits amb vestes negres i que a més portaven el “passos”, exceptuant el de La Samaritana i La Sentència que donades les seues dimensions i el pes eren arrossegades per mules.


La banda de música local interpretant la marxa fúnebre acompanyava la comitiva durant tot el seu recorregut. A l’arribada a l’església, després de l’ofici religiós, cada confraria desmuntava les imatges de les plataformes que unides a la roba utilitzada, eren guardades per a la Setmana Santa següent.

Mutxamel, Setmana Santa 2000.

Assumpció Brotons i Boix

Cronista Oficial de Mutxamel.





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

77 vistas3 comentarios

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)