• Cronista de Mutxamel

EL TAULELLET DE LA MARE DE DÉU DE LORETO QUE VA ARRIBAR DE SEVILLA


Taulellet de la Verge ubicat a la façana principal de l’edifici de Casa El de Loreto, també coneguda com l’Allusser.

Els retaules ceràmics que representen les diverses advocacions religioses a les façanes de les cases, Mare de Déus, sants, patronatges locals, etc., són, en molts casos, exposicions d’art, obertes i permanents als carrers, a la vegada que exponent de les devocions populars més estimades pels habitants d’un lloc, d’una plaça o de la pròpia població. A Mutxamel no falten estes imatges confeccionades amb els típics taulellets, ubicades, sobretot, als carrers més antics de la nostra localitat, que, en molts casos, hi donen nom, com és el cas de Sant Francesc, Sant Vicent, Sant Pasqual, Sant Roc, entre d’altres. Alguns dels símbols religiosos, fins i tot, es troben repetits, encara que no són idèntics plàsticament.


La Mare de Déu de Loreto, imatge venerada durant segles pels mutxamelers i patrona de la localitat, és una de les figures més representades, tant a l’interior dels domicilis familiars com a la part externa de la casa. Fins i tot alguna finca és coneguda oficialment com El de Loreto, encara que els veïns popularment l’anomenen l’Allusser, per trobar-se enclavada en este paratge. D’esta finca i de la representació de la Mare de Déu de Loreto que contemplem a la façana principal, en parlarem tot seguit.


Casa El de Loreto, també coneguda com l’Allusser.

La casa El de Loreto es troba ubicada en un lloc privilegiat de la nostra vila. Al seu costat naix un encreuament de camins, ja que ací s’inicien el de Montserrat, Benessiu i el de la Canaleta. L’època probable d’edificació de l’immoble és el segle XVIII, però va patir reformes importants a començaments i finals del segle XIX, que van modificar la façana sud. A finals de la centúria constituïa el domicili familiar del matrimoni format pel metge mutxameler, senyor don Manuel Ruzafa Mallol, casat amb la també filla del poble, senyora Loreto Antón Torregrosa. El matrimoni tenia quatre fills, Manuel, advocat i escriptor, Luis, metge, Ängel i Adrián, este últim va arribar a ser canonge de Sant Nicolau d’Alacant i durant els anys quaranta, president de la Comissió encarregada d’organitzar les festes de Moros i Cristians del nostre poble, a més de tenir el títol de fill predilecte de Mutxamel, atorgat l’any 1945.


Detall del frontal de la vivenda amb les típiques teulades a dos aigues.

La família Ruzafa-Antón també era propietària del molí fariner nomenat Molí d’Enmig i d’una casa dins del nucli urbà, que fa cantonada amb la placeta que, des de l’any 1934, porta el nom del metge mutxameler i del carrer, Manuel Antón. Tornant a la casa El de Loreto, trobem que a la façana principal, que mira cap a llevant, existeix una representació de la Mare de Déu de Loreto, feta a base de taulellets, cercada per un marc de fusta d’estil neogòtic. Les mesures aproximades del retaule són de 0’95 metres d’amplària per 1’20 de llargària.


Però si ens aproximem i contemplem la figura de la Mare de Déu, veurem que pràcticament al remat del peu que la sustenta, porta escrita una dedicatòria que diu així: “A su buen amigo Manuel Ruzafa - Vicente Pitaluga - Sevilla, 1910”. És a dir, estem davant d’un treball confeccionat des de la gran capital andalusa expressament per al metge mutxameler, pel seu amic, altre mutxameler, el senyor don Vicente Pitaluga i Garcia, que va nàixer al carrer Manuel Antón. Per tant, els dos magnífics professionals, fills del poble, eren amics i també veïns.


Vista detallada del retaule ceràmic confeccionat a Sevilla.

El senyor Pitaluga va cursar els estudis primaris a la població, i després es traslladà a Alacant, on va realitzar el Batxillerat amb excel·lents qualificacions. Va començar els seus estudis de Ciències Exactes a la universitat de València, i els acabaria a la de Madrid, on també es va doctorar de manera brillant. Va treballar com a catedràtic a la Escuela de Artes Industriales y de Bellas Artes de Sevilla, on el professor Pitaluga va arribar a ocupar el càrrec de director durant els anys de 1904-1915 i el curs de 1917-18. Requerit per a formar part de diversos tribunals de caire acadèmic, el professor mutxameler també va tindre temps per escriure algun manual sobre Matemàtiques i Agrimensura, a més de fer tot el possible per a millorar i dignificar l’escola d’Arts i Oficis sevillana. En reconeixement a la seua tasca l’any 1914 se li fa entrega d’un distintiu de què es fa ressò la premsa de la capital andalusa: “En 1914 pergaminos a Adolfo Rodríguez-Jurado y a Vicente Pitaluga García, por sus desvelos en la mejora de la Escuela de Artes, Oficios, Bellas Artes e Industrias de Sevilla, nombrándoles Presidentes Honorarios de la Asociación de Peritos Industriales de Sevilla”.


Dedicatoria gravada al peu del taulellet on es pot llegir ”A su buen amigo Manuel Ruzafa-Vicente Pitaluga-Sevilla, 1910”.

L’any que es realitza el retaule ceràmic, 1910, coincideix amb l’època en què el senyor Pitaluga ocupava la direcció de l’escola sevillana. Possiblement dirigiria el treball dels alumnes perquè prepararen el treball que pensava regalar al seu amic d’infantesa, el metge Ruzafa.


La tècnica emprada en este cas és doble, per un costat la coneguda com a corda seca i l’altra el taulellet pla pintat. Els elements que composen el mural reflecteixen perfectament allò que identifica el reliquiari i la translació de la Mare de Déu de Loreto, els caps dels querubins entremig dels núvols i els àngels que acompanyen sempre la Mare de Déu, que en este cas va arribar a Mutxamel des de terres andaluses, gràcies a un mutxameler que mai va oblidar la devoció del poble on va nàixer i l’estima pel seu amic.

Com anècdota que no desmereix en absolut el valor artístic i sentimental de la tasca realitzada, comentar que els taulellets dels costats del reliquiari de la Patrona estan intercanviats, error de muntatge que s’aprecia quan s’hi observa de prop i detingudament, un motiu més pel qual mereix la pena alçar la mirada i contemplar-lo.



Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel.

Dia 10 de Desembre de 2021. Festivitat de la Mare de Déu de Loreto.





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.


228 visualizaciones0 comentarios