Al llegir el seu nom i cognoms pot ser que moltes persones no sàpiguen a qui ens estem referint, però si afegim al costat del seu nom de pila, el de la seua professió, Emilio “el fotografo”, de seguida molts mutxamelers i mutxameleres relacionaran la seua professió amb les ocasions singulars viscudes al llarg de la seua vida.
Personalment, com la majoria del veïnat, coneixia a Emilio Gomis dins de la seua faceta laboral. Però vaig tindre la sort de poder palar amb ell, una vesprada del mes d’abril de l’any 1998 a sa casa. Encara que al carrer feia un poc de geloreta, dins del domicili vaig trobar de seguida una calorosa acollida humana i afectiva tant per part del nostre protagonista, com de la seua esposa, Hortènsia, que ens va acompanyar amb la seua amabilitat característica.
A poc a poc, Emilio va anar evocant la seua vivència personal, no sempre fàcil , però sense fugir de les qüestions que li provocaven pesar, malgrat el temps transcorregut. Emilio va néixer a Mutxamel, l’any 1922. La seua joventut es va veure marcada per l’arribada de la segona República, i pocs anys més tard pels durs successos de la guerra civil i posterior dictadura. Emilio, fidel a les seues idees, va apostar per la tasca de resistència, constituint un testimoni d’excepció del compromís i dur treball dels militants d’esquerra, fidels al règim constitucional enderrocat per les armes, en una època on repartir propaganda política estava castigat amb molts anys de presó.
Però allò per què hui li dediquem estes línies és per l’exercici de la seua professió, com a primer fotògraf comercial del nostre poble. Fins que ell no va començar a exercir la seua activitat professional, l’any 1956, els reportatges que de tant en tant es realitzaven a Mutxamel, ja foren institucionals o privats eren efectuats per fotògrafs que venien de fora; els veïns que volien tenir algun record fotogràfic de les celebracions familiars assenyalades havien de desplaçar-se fins als estudis dels retratistes professionals de la capital, Alacant.
De manera precària al principi, ja que comptava amb pocs mitjans, Emilio va començar a treballar al seu domicili del carrer Sant Vicent, com es pot llegir a les seues primeres fotografies sobre la nostra població, i que hui són un magnífic document gràfic del Mutxamel dels anys seixanta i setanta en tots els aspectes, paisatgístic, social, familiar i com no del món de les festes de Moros i Cristians.
Poc a poc, es va convertir en una costum habitual que les famílies mutxameleres el buscaren perquè anés als domicilis a retratar els aniversaris dels xiquets i xiquetes, a l’església per a fotografiar les bodes, les comunions i batejos que allí tenien lloc. Emilio comptava amb laboratori propi, modest, i com anècdota ens comentava els records de les hores de feina suplementàries que calia fer els dies de Pasqua. A la vesprada carregat de la seua màquina muntava fins a les “Fontetes”, per deixar constància dels jocs i cançons de xicotets i grans, agrupats al voltant dels cabassos carregats del típic berenar de “mona”, amb el que culminaria la jornada festiva. De segur que molts tenim a casa la fotografia jugant i cantant “El patio de mi casa, o Estaba la pajara pinta...”, o ja amb les quadrilles d’amics i amigues a l’eixida del Ravalet o al costat d’altre lloc emblemàtic d’estos dies de “mona”, “El Pantanet”. Abans que es fera de nit, Emilio se’n tornava cap a casa seua per poder efectuar el treball de revelatge i poder oferir l'endemà les fotografies a les persones que anaven a menjar-se “la Mona”, al pont de Busot.
No oblidava la part comercial de la seua professió i ell mateix dissenyava la seua publicitat. Amb les tècniques que coneixia i amb molt d’interès, retocava aquelles instantànies més atractives per fer-se propaganda a les pantalles dels cines mutxamelers durant el descans de les projeccions de les pel·lícules els diumenges. Més tard va instal·lar el seu estudi a la “Rambla”, i aquí combinava el treball de carrer, fotografiant les vistes urbanes, alguna inauguració, festes, amb els reportatges privats i familiars, que de segur omplin molts àlbums de fotos que aprofiten per a recordar i mantenir vius a la memòria dels veïns els moments més singulars i feliços de la seua existència. No podem deixar de mencionar que també amb la seua càmera captaria moments tràgics viscuts al municipi mutxameler, deixant testimonis visuals impressionant i que formen ja part de la història recent.
Els “Llibrets de Festes” de Moros i Cristians, constitueixen hui un testimoni privilegiat de la feina realitzada per Emilio Gomis, durant la dècada dels seixanta i setanta, que ens permet conèixer, i contemplar, com era el món de la festa d’aquells anys i com la vivien els festers, i quines eren les comparses que desfilaven. Constitueixen una magnífica crònica visual dels carrers i places de la localitat, ja fora aprofitant el pas dels “Abencerrajes” pel Poble Nou, o dels “Maseros” pel “Paseo”, “Els Gastadors” i “Els Pirates” desfilant per la Placeta del metge Ruzafa, o per mig de l’entramat àrab de fusta que conformava la peculiar barraca que “Els Xodios” ficaven al davant de la casa de “les casineres”. Són escenes festeres, que este primer fotògraf professional mutxameler va deixar impreses com a valuosa herència per a la memòria visual col·lectiva.
El nostre fotògraf ens va deixar l’any 2009, a l’edat de vuitanta-set anys. Però el seu llegat fotogràfic, exclusiu e irrepetible, permet a les noves generacions recórrer la població visualment i conèixer les vivències personals i col·lectives d’homes, dones, grans i menuts i als interessats pel món de la festa saber i entendre més i millor l’evolució d’este apartat lúdic tan arrelat i participatiu a Mutxamel. Segur que allà on es trobe, Emilio Gomis, continuarà mirant-nos per eixes finestres que són les seues fotografies gràcies a les quals podem observar i comprendre el nostre passat recent, evocar-lo, i compartir-lo amb familiars, amics i sobretot, amb els més joves.
Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial de Mutxamel.
Mutxamel. Juny de 2022.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional