El 29 de juny és el dia que l’església catòlica celebra la festivitat de Sant Pere apòstol, una de les primeres de l’estiu. Segons la tradició, la majoria dels apòstols eren pescadors i estaven al servei de Sant Pere, que tenia una barca i era patró de pesca, i per este motiu els pescadors el consideren el seu patró.
Però com que a finals d’este mes és temps d’arreplegar el forment i començar a batre a les eres, la gent del camp també va invocar Sant Pere com a guardià protector de les garbes. Els caminants també invocaven este sant perquè els protegira en tota mena d’accidents i de robatoris que pogueren presentar-se al llarg del viatge.
A Mutxamel, encara que hui ens sembla curiós, tenim constància que al segle XVIII hi havia veïns que es guanyaven la vida pescant, és a dir, exercint l’ofici de pescadors; alguns d’ells amb barca pròpia. Així, al Llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto, a l’apartat de les anotacions de la recollida d’almoines trobem escrit:
“1730. Cargo:
…De Bautista Llorens limosna del mar, doce sueldos y un dinero
1731. Cargo:
…De Francisco Ortiz, limosna de la mar, 4 sueldos
…De Bautista Llorens, limosna de la mar, 6 sueldos, 4 dineros.
…Limosna de la barca de Francisco Ortiz, 10 sueldos
1732.Cargo:
…De Silvestre Asensi, limosna del mar, 10 sueldos.
…De Jaime Berenguer, limosna de la mar, 10 sueldos”[1]
La imatge de Sant Pere també tenia el seu lloc al nostre temple parroquial. Un altre lloc del terme dedicat a la advocació del sant, és l’ermita de Sant Peret, situada a l’est del nucli urbà, damunt d’un turonet des d’on es contemplen unes vistes magnifiques de la localitat i de l’horta, de Sant Joan i Alacant. És un edifici xicotet de planta rectangular, del qual es tenen notícies al segle XVIII, amb la porta d’entrada orientada cap al sud-oest. Pel general el dia 29 o el diumenge següent, se solia celebrar missa en este recinte i molts mutxamelers hi acudien per a passar el dia a les nombroses casetes de camp existents a esta partida i a les veïnes de Benetia i el Cantalar. Acompanyats per alguns músics, després de la missa, no podia faltar algun ball improvisat a l’esplanada que hi ha davant del recinte sagrat i després, com no podia ser d’altra manera, a prendre un nuvolet fresquet i a dinar.
Ocasió per a celebrar festa era també este dia per als veïns i veïnes del carrer Felipe Antón, que aprofitaven l’existència, en esta via urbana, d’un magnífic taulellet ceràmic que representa la imatge de Sant Pere, per a poder compartir uns bons moments de diversió. Com era habitual a esta època tan calorosa de l’any, la gent aprofitava qualsevol ocasió per a poder compartir les primeres nits d’estiu al carrer, amb festa, harmonia i, sobretot, a la fresqueta.
L’any 1962, el dia de Sant Pere va caure divendres. El veïnat va decidir fer festa des del dijous fins al diumenge, primer de juliol. Es va confeccionar i imprimir un programa que a més de recollir els diversos actes que es portarien a terme, també contenia propaganda de tots els comerços que aquí existien, així com dels professionals que ofertaven els seus oficis, a més de convidar el poble que participara a la festa. Durant tots estos dies no van faltar els diversos components que sempre es troben presents a la festa tradicional i popular al carrer: música, ball, pólvora, missa en honor al sant i agermanament entre les persones que aquí vivien, que aprofitaven per a sopar juntes a la fresqueta de la nit.
Per a fer un resum dels actes més destacats direm que la Societat Musical L’Aliança va oferir un concert el dia 28, després que s’inaugurara l’ornamentació floral al voltant de la imatge. El dia 29, divendres, va tindre lloc una missa a la parròquia del Salvador. A la nit, ball amb picú i com era habitual, per a tancar la jornada festiva, no va faltar una mascletà i carretilles. El dissabte, dia 30, “Cena del vecindario, con representación de todas las casas de la calle” i, a continuació, actuació de la rondalla mutxamelera “El Folló”, a la qual pròximament dedicarem un altre article.
Els quatre dies de festa, on no van faltar tampoc “Partidas de cucurucho”, van acabar el diumenge dia 30, amb ball i disparant un magnífic castell de focs artificials. Hui, ja no se celebra la festa a este lloc del nostre poble, però val la pena evocar-la ja que forma part del nostre univers festiu i social. I si alguns de vostés estos dies tenen curiositat i passen per este carrer, els recomane que alcen la mirada i podran admirar el taulell amb la imatge de Sant Pere, amb tots els atributs que són habituals a les seues representacions iconogràfiques: en este, la tiara pontifícia ha estat substituïda per un anell de llum com a símbol de santedat, però no falten, als peus, les claus del paradís i el llibre de la doctrina; també a la part superior, a la dreta de l’espectador, ens apareix la figura del gall que fa al·lusió a la triple negació feta pel sant, que descriu l’Evangeli.
Mutxamel, 29 de juny de 2021.
Festivitat de Sant Pere.
Mari Suni Brotons.
Cronista Oficial de Mutxamel.
[1] Brotons Boix, A. i Llorens Ortuño, S. Estudi del Llibre de la Confraria de Nostra Senyora de Loreto”. Alcoi, CAM, 2000, pp.161-166.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.