Si vosté amic conciutadà o vosté curiós visitant que està recorrent els nostres carrers, passa per davant de l’església parroquial i alça els ulls, per saber en quina part es troba, podrà llegir a la placa blava que este espai de Mutxamel s’anomena carrer del mestre Sala Marco. I si tenen l’amabilitat de continuar llegint estes lletres, podran saber qui era este mutxameler, i per què el nostre Ajuntament va decidir posar-li el seu nom al lloc, on encara hui està la casa d’este mestre, que continua sent propietat dels seus descendents.
Fill de Francisco Sala y Ramon i Josefa Mª Marco y Lledó, va nàixer a la localitat el vint-i-cinc d’octubre de 1820. Poc sabem de la seua infància i joventut, a part que va estudiar la carrera de mestre, i que es va casar dues vegades. La primera, amb Teresa Garcia, que va morir prompte i de qui no va tenir descendència, i la segona, amb Francisca Pedraza y Savila. D’esta unió van nàixer set fills. Els dos majors, Francisca de Paula i Francisco Tomás, van ser també mestres com son pare.
Sabem que el mestre Sala Marco hi va exercir a la població d’Asp. Quan va tornar a Mutxamel, feia classes al domicili familiar, conegut com “la casa de Costura”. La família era la propietària de la vivenda de tres altures ubicada al carrer de l’Església, amb el número nou de policia, i ocupava la planta baixa, així com la part davantera del primer pis, deixant per a usos escolars el porxe o cambra, i la part posterior de la primera planta.
Al tornar al seu poble, no sols es va dedicar a exercir de manera digna la seua professió de magisteri, sinó que a més va participar i col·laborar amb altres activitats de manera desinteressada, destacant la seua dedicació desinteressada a favor de la música i de les festes religioses de la Setmana Santa.
Com que la figura del mestre ja ha estat estudiada en altres ocasions, hui vull ressaltar la figura de la seua filla, Francisca Sala y Pedraza, primera dona que va estudiar la carrera de magisteri al nostre poble, tal com ho van fer el seu pare i el seu germà, Paco, que exerciria com a mestre a la població d’Ondara.
Per les circumstàncies socials i culturals que imperaven al segle XIX, és important destacar el que suposava per a una dona estudiar i que a més la família, ho aprovara. Sabem que l’any 1878, segons Pascual Orozco, al seu “Manual Geografíco Estadístico de la provincia de Alicante” a Mutxamel existien “...dos escuelas dirigidas por los celosos professores D. Francisco Sala con 150 niños matriculados y Dª Francisca Álvarez con 96 niñas...”. La diferencia de matricula té la seua explicació en el fet que les xiquetes anaven poc temps a l’escola, ja que es considerava que no era necessari que tingueren massa instrucció, a més que des de molt xicotetes havien d’ajudar les mares amb les faenes de la casa i a cuidar dels majors.
A Francisca Sala y Pedraza, les dificultats no la van desanimar, en una situació d’inferioritat de la dona en el seu accés al món de la cultura i l’educació, en una centúria en què la població local tenia més d’un setanta per cent d’analfabetisme, i la major part corresponia a les xiques.
Dª Paquita, així la cridaven els xiquets, va nàixer el dos d’abril de 1854 i prompte va començar els seus estudis. Era una alumna brillant; però la mort inesperada d’una germana, que deixava quatre nens xicotets, li impediria temporalment continuar l’aprenentatge, ja que va haver d’ajudar en la criança dels nebots. Així que no va ser fins al trenta de setembre de 1893 que va obtenir el títol de “Maestra de Primera Enseñanza Superior”, a l’Escola Normal d’Alacant, quan tenia trenta-nou anys. I de seguida es va preocupar per exercir la seua professió “de mestra de costura”. La primera destinació va ser el lloc de Megina (Guadalajara). Acompanyada de la seua neboda Milagros, cap allà se’n va anar, i allí estaria el seu lloc de treball durant huit anys. A causa de les comunicacions de l’època i els mitjans de transports existents, sols podien retornar a Mutxamel una vegada o dos durant el curs escolar.
L’escola del Rebolledo, aquí a terres alacantines, constituiria per a la mestra Sala una altra oportunitat, per a poder ensenyar a nens i nenes a llegir i escriure. Finalment va aconseguir plaça a la seua localitat i va poder fer classes de costura a Mutxamel, i, és clar, al davant de la casa familiar és on la podem contemplar en una de les primeres referències fotogràfiques escolars que tenim a la població, rodejada per les seues alumnes mutxameleres. Dª Paquita va estar treballant fins que va poder, ja que va morir al 1935, quan tenia huitanta-un anys.
El nostre Ajuntament va saber apreciar la generositat de son pare el mestre Sala Marco, i, en el ple del dèsset de maig de 1935, li va posar el seu nom al carrer que aleshores s’anomenava Capitán Galán, encara que sempre havia estat denominat i conegut com carrer de l’Església, on durant molt de temps nombroses generacions de xics i xiques mutxamelers van començar a conéixer el plaer de la lectura i l’escriptura.
Quede constància per mitjà d’estes lletres el meu reconeixement als familiars d’estos veïns, que malgrat el centenar llarg d’anys transcorreguts han conservat les fotografies, els escrits i la transmissió oral de pares a fills del llegat d’estos mestres, en el significat més digne de la professió, i han facilitat així el seu coneixement i ens ajuden a recuperar part de la nostra memòria col·lectiva.
I com que estem celebrant el dia de la Dona Treballadora, valga este escrit com el meu modest homenatge a Paquita Sala y Pedraza, la mestra de costura. Sens dubte una de les primeres dones mutxameleres que, superant greus obstacles familiars, va tenir la possibilitat d’estudiar una carrera, i la va aprofitar, demostrant el coratge suficient per a recórrer centenars de quilòmetres, il·lusionada per desenvolupar la seua vocació, i poder transmetre els coneixements adquirits, encara que li costara, durant algun temps, estar lluny de la seua terra i de la seua gent. Gràcies per iniciar i mostrar el camí de l’educació, la cultura i l’aprenentatge a les xiques de Mutxamel.
Suni Brotons Boix.
Cronista de Mutxamel
Dia de la Dona Treballadora. Març de 2023.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional