top of page
Foto del escritorCronista de Mutxamel

LA TERRASSA CENTENARIA DE L’ANTIC BAR CONXITA


Vista actual de la vivenda, on podem apreciar la bona conservació de l’espai. Foto: Francesc Ortiz i Alemany.

Passejant pel nucli antic del nostre poble, passarem per un lloc peculiar que hui en dia està retolat com a carrer cura José Fenoll, antigament denominat, carrer de los Árboles. Aquí l’espai públic, encara que travessat per la séquia major, es fa més ample. També hi havia una conducció que canalitzava l’aigua cap al molí de la Carnisseria , i hi havia a la mateixa vorera uns portons que permetien accedir a l’interior de la séquia i inclús traure’n aigua amb poals.

Vista del Carrer Cura Fenoll als anys vuitanta del passat segle. Destaca la terrassa centenària i el cartell anunciador de l'establiment, Bar Conchita.

Les famílies mutxameleres havien edificat a esta via urbana, vivendes familiars que denotaven la seua situació de benestar econòmic, donades les dimensions i composició dels edificis construïts. Pel general de tres altures, exemples dels quals, entre d’altres, eren la casa de Llorenç de la Pedraza (hui cantó a Martínez Ots), a continuació del desaparegut “Teatre Pedraza” o l’edifici que hui ens ocupa: la vivenda distribuïda en tres plantes coneguda popularment com el “Bar Conchita”, a la planta baixa es trobava este establiment, propietat de la familia Riera-Aracil, que durant moltes dècades va oferir el seu servei a mutxamelers i mutxameleres.


Amigues passejant pel carrer Cura Fenoll, any 1954.

En el temps a què fem referència, fa cent anys, pertanyia la propietat ja al senyor Francisco Aracil Planelles, que va demanar al nostre Ajuntament l’ampliació de l’edifici, per a construir una terrassa d’unes dimensions més que considerables al primer pis, que s’ubicaria sobre la vorera, així ho podem llegir en l’acta plenària del 29 de juny de 1921:

“Bajo la presidència del Señor Alcalde Don Baldomero Antón Domenech...

“Los Señores visto el informe favorable emitido por la Jefatura de Obras Públicas de la provincia en instancia de Francisco Aracil Planelles que solicita construir una terraza en la casa que habita, calle del Cura Fenoll, nº 16, al nivel de la que existe en la fachada del Teatro Pedraza, lindante con la carretera de Játiva a Alicante, por unanimidad y en votación ordinaria acuerdan: Conceder el permiso que solicita Francisco Aracil Planelles para construir la terraza siguiendo la alineación de la misma, paralela a la carretera y distarà de ella, lo mismo que dista la terraza ya construïda en la fachada de dicho teatro y atemperandose en todo a las demàs condiciones impuestas por la jefatura de Obras Públicas...”


Imatge on podem apreciar les columnes de ferro, suport de la gran terrassa. Foto: Francesc Ortiz i Alemany.
Detall de les columnes de ferro, suport de la gran terrassa. Foto: Francesc Ortiz i Alemany.

La terrassa, que hui afortunadament encara podem contemplar, té la peculiaritat constructiva de trobar-se sostinguda per quatre estilitzades columnes de ferro fos, que li donen un aire lleuger i no agressiu respecte la visibilitat del carrer. A este espai es pot accedir per quatre portes ubicades al primer pis. El mur original estava realitzat amb una gelosia ceràmica de tonalitats roges, típiques dels materials constructius d’aquell temps. En l’actualitat, este mur ha desaparegut i al seu lloc trobem una estructura d’alumini de color negre. Al segon pis, també contemplem quatre balcons, amb reixes de ferro forjat i el remat de la teulada és de teula àrab, completada per voladissos d’obra. Cal suposar que la façana lateral es modificaria quan es va enderrocar el teatre Pedraza i es va obrir el carrer Martínez Ots, als anys trenta, per poder accedir els carros carregats amb materials a les obres del nou grup escolar El Salvador.

Grup d’amics prenent l’aperitiu al magnífic terrat, a mitjans de la passada centúria.

Com a curiositat narrarem que esta gran terrassa, a més de constituir un espectacular mirador a la via pública, va tenir com a un dels seus primers usos ser l’espai on es va ubicar una cabina de cine a l’ aire lliure. Al primer terç del passat segle comença a adquirir força l’activitat cinematogràfica . El més normal era que es feren les projeccions en llocs provisionals, sense cap infraestructura, en molts casos a l’ aire lliure, projectant la pel·lícula sobre un gran llençol.

L’esquadra Harem de la comparsa Abencerrajes desfilant l’any 1965. Al fons l’edifici de l’antiga “Hermandad” i el Bar "Conchita".

A Mutxamel sabem que les primeres projeccions les organitzava l’Ajuntament, col·locant una tela blanca grandíssima, a mena de teló, davant de la casa consistorial al carrer Sala Marco. Com que a les primeres pel·lícules els protagonistes no parlaven, era el denominat cine mut, la gent deia que anaven a “vore quadros”. Donat l’augment de l’afluència de públic es va decidir traslladar el lloc de projecció un poc més amunt, concretament davant de la nostra terrassa, ja que aquí el carrer s’eixampla d’una manera considerable. Les mutxameleres i mutxamelers carregats de les seues cadires omplien el tram de la carretera i vorera i a vore la pel·lícula que era projectada sobre el teló col·locat a la façana del primer pis, de l’antiga acadèmia de la música, on hui es troba el bar “Chimenera”, fent cantó a la placeta del metge Ruzafa.

Interior de l'establiment. Darrere de la barra, Salvador Riera. Davant del taulell, entre altres, José A. Pastor “Miñana” i la seua núvia, Gloria, Concha Aracil, propietària de l’edifici, Rafael Bernabeu “El Figuero” i la seua núvia, Milagros.

En 1934, obert el primer tram de la Rambla, els propietaris de la casa i terrassa que ens ocupa, edifiquen a la part de darrere un nou negoci d’oci mutxameler (al que dedicarem un bloc apart per la seua importància), el “Cinema Royalty”. Doncs bé, als baixos de la terrassa, on hi havia tauletes amb cadires per a prendre alguna cosa del bar, també es podien contemplar els cartells anunciadors de la pel·lícula que el diumenge es projectava a este cinema, amb algunes reproduccions fotogràfiques de les escenes més importants del film, així com els horaris de les diferents sessions i els preus.

Imatge per al record un diumenge al matí. Entre altres, Fernando Brotons, “El Moli”, Pepe Ferrandiz “El Mosso”, Paco Planelles “Pinocho”. Al fons el cartell anunciador de la pel·lícula “San Francisco” i els preus, 2 o 1 pesseta, segons el lloc.

Amb el pas dels anys els dos negocis van tancar. El local del cinema hui és la seu de la Societat Musical L’Aliança. L’antic bar va ser substituït per una oficina bancària, que per cert va pintar les columnes de ferro amb la varietat cromàtica peculiar del seu logotip. Actualment la planta baixa ha tornat a canviar la seua funció i hui alberga una acadèmia destinada a l’aprenentatge d’anglés.


Pel que fa a la vivenda i preciosa terrassa, continua sent propietat de la família, que afortunadament ha procurat mantenir-la i restaurar-la amb unes delicades tonalitats blaves i blanques on ressalta la fusteria dels antics balcons, i han tornat a recuperar el color fosc negre que tenien les columnes de ferro originals, que a més compten amb una delicada ornamentació floral tallada a mitja alçària. Enhorabona als propietaris per esta conservació patrimonial, no és el més habitual, ja centenària.


Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel. Juny de 2021.




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.

613 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comentários


bottom of page