Al nostre poble, igual que a altres poblacions, abans que arribara l’energia elèctrica s’utilitzaven variades formes per a poder tindre claredat a les hores nocturnes.
A les cases hi havia ciris, cresols, quinquers, “carburos”, “mariposes”, etc. Als carrers estaven instal·lats els fanals d’oli o petroli, normalment situats als cantons, i que els “serenos” o vigilants s’encarregaven d’encendre a la vesprada, amb una canya llarga que tenia a la punta un ciriet. Al voltant de 1896, va arribar a la ciutat d’Alacant l’electricitat, de mans de la companyia anomenada “Electra Alicantina”.
Mutxamel encara tardaria un temps, no massa, a afegir-se a les poblacions que disfrutaven ja d’aquesta nova energia. I ho faria a més d’una manera significativa, ja que aquí es va construir la primera fàbrica d’electricitat que va permetre donar llum a Mutxamel i Sant Joan.
Però anem a poc a poc. A la sessió plenària del nostre Ajuntament del dia 8 de desembre de 1907, podem llegir: “…Acto continuo por el Presidente se manifestó que, por D. Vicente Lledó Ballestero, vecino de Alicante, se habia presentado una instancia solicitando autorización para establecer una fábrica de energía eléctrica en terrenos del peticionario, enclavados en este término, con objeto, entre otros, de suministrar alumbrado a esta Villa y a la inmediata de San Juan…Se acuerda autorizar a D. Vicente Lledó Ballestero para establecer la fábrica de energía eléctrica que solicita en terrenos de su propiedad…Que tanto para la instalación de la fábrica, como para el tendido de cables, colocación de postes, y acometidas a las casas, habrá de sujetarse a las prevenciones legales vigentes…”
La fàbrica, estava projectada construir-la a la casa i terrenys que el senyor Lledó tenia a la partida dels Plans, al nord del municipi. El 25 d’abril de l’any 1908, es publica al Butlletí Oficial de la Provincia d’Alacant l’anunci de la “Jefatura de Obras Públicas”, referent a la instància presentada pel senyor Vicente Lledó, “…solicitando autorización para establecer una Central eléctrica en el término municipal de Muchamiel y cruzar las carreteras de segundo orden de Játiva a Alicante y de Silla a Alicante, con una línea de transporte de energía eléctrica con destino al alumbrado de los pueblos de Muchamiel y San Juan y que se decrete al propio tiempo la servidumbre de paso de corriente eléctrica sobre los caminos y fincas de los propietarios que se indican a continuación…”.
S’incorpora la relació detallada dels camins i paratges municipals per on passaran les instal·lacions, a l’oest del poble, a més dels propietaris afectats per la servitud de pas del corrent elèctric. Comença la instal·lació dels pals i cables al camí del de Bellón i continua baixant pels anomenats, “Camino del Covento a Peñacerrada, Camino de la Rugla, del Cementerio de Muchamiel, Camino de Barragán, fins a entrar al terme de Sant Joan pel camí “de Argolfa a cementerio de San Juan”.
La corporació municipal de Mutxamel va donar la seua conformitat definitiva el dia 10 de maig de 1908 i la fàbrica d’electricitat es va instal·lar a l’edifici anomenat “Moli Foc”, ja que aquestes paraules estaven pintades a la façana principal. Tenia la peculiaritat arquitectònica d’una gran i altíssima ximenera, destinada a expulsar els fums derivats de la combustió del carbó que es cremava per a produir electricitat i que es podia contemplar des de la llunyania, i constituïa un referent al paisatge mutxameler. Sens dubte el Moli Foc va ser la primera fàbrica moderna de la localitat.
Però sembla que les condicions de l’energia subministrada no van ser les esperades pels clients. Tenim referències de la seua mala qualitat. Així al “Diario de Alicante”, el dia 20 de desembre de 1909, se’ns informava que la llum que ens proporcionava el molí dels Srs. Lledó era tan dolenta que els veïns estaven a fosques durant moltes hores. Serà el geògraf alacantí Figueras Pacheco, en la seua obra “Geografía del Reino de Valencia”, referint-se a Mutxamel l’any 1913, el que ens proporciona informació del canvi d’empresa subministradora de fluid elèctric. Ens diu: “...las calles son todas llanas y su alumbrado es eléctrico suministrado por la fábrica Rumelia, de Santa Faz...”. Esta llum era també molt fluixa, els veïns es queixaven sobretot perquè contínuament estava fallant. Era coneguda com “llum de pera”, perquè les bombetes que hi havia a les cases tenien la forma d’esta fruita.
La corporació municipal, intentant solucionar esta situació, va mantindre converses amb la nova empresa que subministrava la llum al poble de Sant Joan i, a la sessió ordinària del dia 25 de juliol de 1917, va acordar el següent:
“Ante las quejas del vecindario por las malas condiciones de la energía eléctrica, ya que con demasiada frecuencia ocurre tener que estar a oscuras la población por no poder suministrar la empresa el fluido eléctrico y otras veces, si lo suministra, desaparece a los pocos momentos.
Por todo ello la Corporación ha de tomar medidas y la presidencia (era alcalde Baldomero Antón) se había entrevistado con la sociedad Joucarde y Provot encargada de suministrar el fluido eléctrico público en el vecino pueblo de San Juan, habiendo convenido en un principio de que caso de contratar este Ayuntamiento, las condiciones que se habían de imponer serían las mismas que rigen en dicha Villa”.
“Se acuerda en este pleno contratar con la empresa de los señores Joucarde y Provot, y autorizar al Sr. Alcalde Presidente para que se entreviste y contrate con los indicados señores con las mejores condiciones para el erario municipal el suministro de alumbrado eléctrico público”.
Jocarde y Provot era amb Deutch y Cia de les primeres refineries de petroli, amb capital estranger, que es van establir a Alacant a finals del segle XIX. Comptava també la primera de les empreses esmentades amb una fàbrica de gel i va ser de les pioneres a sol·licitar autorització per a instal·lar una central elèctrica.
Va ser el dia 24 d’abril de 1918, quan es va firmar el contracte amb l’empresa ja citada, “Por la presidencia se manifiesta: que en cumplimiento de lo acordado por la Corporación el dia 25 de Julio de 1917, había contratado, con los Sres. Joucarde y Provot, el suministro del alumbrado público para esta población por medio de la electricidad y por unanimidad fue aprobado en la forma en que está redactado el contrato”.
Segons fonts orals consultades la següent empresa subministradora d’energia elèctrica va ser la mercantil Compañía de RIEGOS DE LEVANTE SA, que era una societat mixta de regs i electricitat, constituïda als anys vint, i que va començar a regar l’horta d’Alacant el 1925. Més tard esta empresa, concretament l’any 1952, va passar a formar part de la que era Hidroelèctrica Espanyola, SA, que hui ens apareix com a Iberdrola. que es va fer càrrec d’aquest servei.
Com a curiositat ressenyarem que al mes de gener de 1935 l’Ajuntament decideix entre altres canvis: “Instalación de nuevas luces en la via pública, por considerarlo de absoluta necesidad…una en la casa que existe entre la fábrica de harinas y el barrio del Arrabal; otra en el cruce de los caminos del cementerio viejo; y otra en la mitad del trayecto entre el barrio de Peñacerrada y el Arrabal”.
A la dècada dels setanta la corporació mutxamelera va decidir modernitzar l’enllumenat dels carrers, i va substituir les tradicionals bombetes que hi havia a la via pública, per les modernes “faroles”, amb la qual cosa es va modificar el paisatge luminescent de les nits al nucli urbà i als voltants de Mutxamel.
Assumpció Brotons i Boix
Cronista Oficial de la Vila de Mutxamel.
Desembre de 2020.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional