9 DE SETEMBRE DE 1942 : UNA PROCESSÓ PER A RECORDAR

Molts veïns i veïnes de segur que han escoltat la narració oral del succés  ocorregut durant una processó en honor a la Verge de Loreto, en què molts dels penitents, que formaven part de l’acompanyament, van acabar amagats als bancals darrere dels arbres  que hi havia entre el Ravalet i el Poble Nou.

Cada versió anava afegint o llevant informació, inclús alguns afirmaven que va ser l’u de març i tampoc sabien dir amb exactitud quin any va ocórrer. A més, què feia la processó de la Mare de Déu de Loreto pel Ravalet, quan sols muntava el dia primer de març si este coincidia amb el Carnestoltes? 

Per aclarir estes qüestions em sembla interessant recuperar l’article publicat per la senyora Maria Corbí i Blasco, Maruja Corbí, com era coneguda, al Llibret de Festes de l’any 2005. Maruja va ser un testimoni d’excepció d’esta processó, ja que era una de les xiquetes que vestida d’angelet, acompanyava la Verge damunt del carro triomfal

.

A més de confirmar-nos la data exacta en què estos fets tingueren lloc,  el dia 9 de setembre de 1942, ens proporciona més informació d’aquella jornada i la del dia anterior, el 8. Ja que segons ens comenta, conservava el programeta de festes d’eixe any. Amb la qual cosa, posa data exacta i escrita a una sèrie d’inauguracions i activitats interessants per a la festa de setembre, i a llocs i devocions molt sentides per als mutxamelers.

D’esta manera ens fa saber que al setembre de 1942 ja es tenia acabada la nova carrossa processional de la Mare de Déu de Loreto, pintada en gran part per l’actor alacantí Paco Hernández, mutxameler d’adopció, que a més va tenir la magnífica idea de fotografiar el treball una volta finalitzat, deixant-nos d’esta manera un testimoni gràfic únic i excepcional. Amb la nova carrossa disponible es va decidir fer una processó extraordinària que recorreguera tot el poble, arribant fins al Ravalet i al Poble Nou, el dia 9 de setembre de 1942.

Mitjançant les seues paraules ens assabentem que se li va rompre l’eix de les rodes a la carrossa quan va entrar al carreró estret del Ravalet, i la Mare de Déu va haver de continuar el seu recorregut portada pels sacerdots. Els angelets que anaven dalt de la carrossa hagueren de baixar i acompanyar la Verge a peu. Gràcies a la seua bona memòria evoca algunes de les altres xiquetes que també anaven vestides d’angelets.

A causa d’este incident la processó va estar un temps parada, i un dels qui hi acompanyaven la Mare de Déu, al girar-se per vore què havia passat, li va pegar foc amb el ciri a les ales de cotó-en-pèl d’un angelet, Consuelo el Casino. Els que anaven davant, ja a l’eixida del Ravalet cap al Poble Nou, a l’escoltar: “la bata, la bata”, van pensar que era la vaca que s’havia escapat un dia abans del festeig organitzat pels veïns del Cadavall i espantats van córrer a buscar protecció darrere dels arbres o dins de la séquia.

A més a més, Maruja també ens narra que segons el programa de festes, el dia 8 de setembre de 1942 es va beneir l’ermita de la Mare de Déu de Montserrat i la nova imatge de la Moreneta, que va ser regalada per la Colònia Catalana d’Alacant. Tal com ens van contar, ja fa uns anys, persones presents a l’acte, va ser la família de l’empresari català Francisco Serra Bonet, amic del retor del nostre poble en eixe temps, José Marco, els que van adquirir la talla de la Verge de Montserrat per donar-la a l’ermita mutxamelera.

El nou de setembre es va efectuar el trasllat al temple de la nova imatge del Salvador, obsequi de la família Bonells-Mallol, que vivien a la finca el de Coronel. Els actes programats van acabar el dia 11 a mitjan matí , amb la celebració d’una gran cavalcada amb les banderes anunciadores de les Festes de Moros i Cristians que van tindre lloc al setembre de 1943.

Maruja ja fa uns anys que ens va deixar. Però amb el seu testimoni personal escrit, ens  evoca les seues vivències i records, fent possible recuperar, amb fidelitat i emotivitat, fets i situacions que figuraven desdibuixats en la memòria col·lectiva de molta gent. Gràcies, i acabaré amb les teues paraules: “Volguera amb estes lletres, i amb total humilitat, honorar amb la meua més sentida devoció a la nostra estimada i benvolguda Verge de Loreto, Celestial Patrona de Mutxamel, el nostre poble”.

Assumpció Brotons Boix. Cronista de Mutxamel.

Setembre de 2026.

Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional