SETEMBRE: TEMPS DE COMENÇAR A RECOLLIR LES TOMATES. TREBALL ALS MAGATZEMS DEL NOSTRE POBLE.
Un dels factors que va possibilitar el desenvolupament econòmic, social i humà de Mutxamel va ser la consolidació del cultiu de la tomata, que va provocar l’arribada d’exportadors canaris, valencians i catalans per a ampliar les zones de cultiu i començar la distribució en l’àmbit nacional i l’exportació a Europa, sobretot al mercat anglés a principis de la dècada del seixanta.
El nostre poble va ser un dels llocs triats per les primeres empreses dedicades al cultiu i l’exportació de la tomata a gran escala, pel bon clima, l’aigua provinent del pantà de Tibi o de Riegos de Levante i, sobretot, el coneixement de l’ofici per part de l’agricultor local. Si a això afegim la gran transformació urbana que estava produint-se al municipi amb l’obertura de la Rambla i la connexió amb la carretera nacional, trobem la conjunció perfecta perquè la localitat visquera unes dècades d’autèntic progrés en tots els sentits.
Les primeres companyies arriben a Mutxamel, a la dècada dels cinquanta, i lloguen algun magatzem ja construït o adquirixen parcel·les subhastades pel consistori (a l’avinguda de Carlos Soler, al carrer Felipe Antón o a l’avinguda d’Alacant) i comencen a alçar-se els grans edificis, que podem dir que són una nova forma d’arquitectura industrial a Mutxamel. Als anys seixanta, doncs, el poble va anar omplint-se d’edificis destinats a l’envasament de les tomates.
Les grans empreses encara que continuaven arrendant terrenys, perquè s’havia de canviar el lloc de plantació any rere any, també adquirien grans extensions de terrenys de secà, on prompte començaren les perforacions de pous, per a poder regar amb els seus propis recursos hídrics, i es va modificar el paisatge agrari amb les bases per a implantar el sistema de reg per degoteig, que suprimia el sistema tradicional.
Les primeres a establir-se van ser Casamitjana, Nicolás Montals, Adepa, Bonny, Arbona, Etasa, Antonio Bendala, etc. No podem oblidar els agricultors locals, alguns dels quals també exportaran a territori nacional o europeu, o vendran la seua producció a les grans companyes. Entre estos podem citar, entre d’altres, Tomás Verdú, José Marco Boix, Rafael Pastor, Paco Esplá, Rafael i Gaspar Sala, Pepe Miquel, Pepe Corbí, Pepe Miquel, Fernando Brotons...
A estos canvis econòmics i agraris caldrà afegir altres importants, com són els socials i humans, que marcaran la vida futura del municipi. La necessitat de molta mà d’obra suposa la primera arribada important d’emigració a partir de 1960. Alguns venien dels pobles limítrofes, però la zona que més emigrants va enviar cap a Mutxamel va ser Andalusia, i en menor escala Extremadura. Les províncies de Granada, Córdoba i Jaén arribaran a sumar el 41% de l’emigració total. Destaca Granada, amb un 25%, provinent bàsicament de Benamaurel, Baza i Zújar, i es fa notar la presència andalusa al municipi, sobretot per la seua joventut.
Al principi sols venia el cap de família, que arribava amb els camions de la mateixa empresa que l’havia contractat, acompanyat a voltes per algun fill. Solien ser temporers que solament en comptades ocasions s’hi quedaven, el que volien era treballar moltes hores durant els mesos de la temporada, des de mitjans d’agost fins a gener, com a molt tard, per a arreplegar la major quantitat possible de diners i tornar al seu poble amb certa tranquil·litat econòmica.
A poc a poc, comencen també a vindre amb les seues famílies, pel general nombroses, solien tenir més de tres fills, el que provocarà l’augment i rejoveniment de la població, que passa de 4.854 persones l’any 1965; a 5.450, en el cens de 1970. Els cognoms més habituals dels nouvinguts són Sánchez, Gallardo, Reche, Pozo, Mañas, Montoya o Sola, entre d’altres. Els noms propis tampoc eren habituals per estes terres: Bernardino, Rufino, Custodia, Adoración o Fulgencio. Una població nova que acabaria integrant-se plenament al nostre municipi.
L’auge del sector de la construcció a la platja de Sant Joan o a Benidorm va facilitar que s’assentaren definitivament a Mutxamel i que s’edificaren noves vivendes, fet que tindrà un resultat positiu per al creixement de la localitat.
Un altre aspecte a destacar, per la importància que va suposar dins del canvi social i laboral, respecte al paper de la dona en la societat local, és la faena important que les xiques van començar a tenir als magatzems envasant les tomates. Fet que va suposar la incorporació de la dona al treball remunerat fora de la casa. La faena en estos establiments, sobretot els primers anys, era fonamentalment manual i la mà d’obra requerida, bàsicament femenina. Joves mutxameleres i les dones i filles dels emigrants seran les que s’incorporaran en primera instancia i en gran nombre a realitzar este treball.
Durant els mesos de recollida i manipulació del producte per a enviar-lo als mercats nacionals i estrangers, era habitual veure gran quantitat de grups de dones transitant pels carrers del municipi fins i tot a altes hores de la nit (sobretot a octubre i novembre), segons els horaris d’entrada o eixida dels magatzems.
Així, doncs, la incorporació de la dona al món laboral, fora del domicili familiar a Mutxamel es veu afavorida i ampliada, amb l’al·licient que, a més, es guanyava un jornal, gràcies a este fenomen agrícola, econòmic i humà. Una minirevolució en molts sentits, que va canviar la vida del municipi i de les famílies, gràcies al cultiu ja centenari de la tomata.
Dedicat a totes les persones que van fer possible que la tomata de Mutxamel fora un producte reconegut per la seua qualitat i sabor inigualable i peculiar.
Assumpció Brotons i Boix
Tardor de 2026
Comentarios