• Cronista de Mutxamel

MUTXAMEL I EL DESASTRE D’ANNUAL


Entrada a Mutxamel des de Sant Joan. Any 1913. Foto: Geografía General del Reino de Valencia. Figueras Pacheco.

El dia 21 de juliol de 1921 es va produir al Marroc l’anomenat “desastre d’Annual”. Quasi vint mil espanyols van morir en aquell enfrontament entre el líder marroquí, Abd del Krim i el general Fernández Silvestre. Este succés, una de les majors catàstrofes bèl·liques de la nostra història recent, va fer que la llarga guerra amb el Marroc es contemplara amb tota la seua dura i cruel realitat.


El malestar existent entre les classes socials més pobres, per la mala situació econòmica, les penúries agrícoles, i l’embarcament dels jóvens a la guerra d’este país africà, va esclatar desprès de conéixer esta enorme derrota militar. Encara que la premsa afecta a la monarquia d’Alfons XIII va voler transformar este desastre de pèrdua de vides humanes en una gesta gloriosa.


Fadrí mutxameler fent la mili a Alacant. 1918

I així, a la nostra província, alguns Ajuntaments van llançar la idea d’una subscripció popular per a comprar un avió per a les forces espanyoles. Al final la subscripció es va quedar en arreplegar fons per a comprar un altre vehicle més modest, un camió aljub per al regiment de la Princesa Mercedes que també tenia un batalló expedicionari lluitant a Melilla.


El regiment de la Princesa estava ubicat a la caserna de Benalúa d’Alacant. Encara hui hi ha un carrer a la ciutat d’Alacant dedicat a la Princesa Mercedes. Algunes vegades fent la instrucció els membres del regiment arribaven fins a Mutxamel, i en comptades ocasions s’estacionaven a la Plaça Nova o a la Placeta de Sant Roc, i organitzaven el dinar acompanyats de la banda de música del regiment. Era tot un espectacle per al nostre veïnat.

Tornem, però, a l’any vint-i-u, l’Ajuntament de Mutxamel, com tots els de la província d’Alacant, va rebre la petició del senyor governador civil, - que era també president de la Junta Magna Protectora del Batalló Expedicionari de la Princesa, que es trobava lluitant a Melilla- per a contribuir a la compra d’un camió aljub destinat al mencionat batalló.


A Mutxamel, pel seu nombre d’habitants, li corresponia pagar tres-centes trenta-cinc pessetes. En un ple ordinari celebrat per la corporació municipal, presidida per. Baldomero Antón el dia set de setembre de 1921, es va acordar obrir una subscripció popular, i donar com a primera quantitat cent pessetes. També es va creure convenient fer una reunió amb les forces vives del poble perquè col·laboraren en la compra del camió aljub. Camió que es demanava, i copiem textualment,

“para facilitar las aguadas y ahorrar con ello muchas penalidades y cruentas operaciones al heroico batallón de la Princesa. Que para ello la Junta había hecho el presupuesto y el reparto entre todos los pueblos de la provincia en proporción al número de sus habitantes, habiendo correspondido a este la cantidad de trescientas treinta y cinco pesetas”.


Baldomero Antón Doménech. Alcalde de Mutxamel. 1921

El poble respongué solidàriament a esta petició d’ajuda. Un grup de senyoretes, acompanyades per la Banda de Música de la població, van eixir pels carrers de Mutxamel i van arreplegar entre els veïns quatre-centes vint-i-sis pessetes i vint cèntims. A esta suma se li va afegir les cinc-centes noranta-quatre pessetes que es van recaptar entre les forces vives del poble, i el muntant total va pujar a mil vint pessetes. Així ho podem llegir a l’acta plenaria de 5 d’octubre de 1921, on es detalla com es va repartir la quantitat recollida:

...Que a esta cantidad se le había dado la aplicación siguiente:

Entregado a la Cámara de Comercio en Alicante para la adquisición de un camión algibe, 350 ptas.

Remitido por giro postal a 20 soldados de esta población que se encuentran en la guerra de Africa, a razón de 32’75 ptas a cada uno....655 ptas...enviados por giro postal”

Antonio Sala Ferrándiz i la seua iaia, fotografiats a Orà. Any 1907

Hem de tenir en compte que al nord d’Àfrica hi havia vint mutxamelers lluitant, segons consta a la documentació oficial. Podem dir que l’any vint-i-u havia sigut mobilitzat i enviat a l’Àfrica el rector del nostre poble Isidro Albert Berenguer, destinat al batalló també de la Princesa. Allí es trobaria amb Vicente Pérez Lledó, director de Banda de Música, que portava ja algun temps destinat a les ciutats de Ceuta i Tetuán, on a mes de realitzar el seu treball, va copiar i transcriure algunes de les melodies que als seus aquarteraments interpretava la guàrdia Jalifiana per a sortir en formació Este ambient és el que inspiraria la creació de la comparsa d’Els Pacos i la seua famosa marxa musical.


El grup de Teatre d’Aficionats Mutxamelers tampoc va oblidar als seus fadrins, i segons ú dels seus components, Manolo Lledó, “el Rei”, “...Durante estos cinco años de actuacíon sacaron un beneficio neto de 35.000 pesetas, despúes de haver enviando la recaudación de tres actuaciones a los heridos del ejército de África....”

Com podem apreciar, el poble, pensant també en els fadrins de Mutxamel que hi havia al nord d’Àfrica, va col·laborar extraordinàriament i es va sobrepassar la quantitat que el governador civil havia demanat.


Familia mutxamelera de principis del segle XX

Es van enviar els diners per a la compra del camió aljub del segon Batalló Expedicionari del Regiment de la Princesa, i el nostre Ajuntament va acordar enviar la resta dels diners, sis-centes cinquanta-cinc pessetes als vint soldats de Mutxamel que van haver d’anar a la guerra del nord de l’Àfrica.


Assumpció Brotons i Boix

Cronista Oficial de Mutxamel

Juliol-2020




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
503 vistas

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)