Des del segle XII és una preocupació constant per a l’home medieval la idea d’una bona mort. La presència d’abundants disposicions piadoses en els testaments medievals era una prova de la importància que tenien estos documents, ja que el ser humà aspirava a arreglar les coses amb Déu per mig de les clàusules piadoses del seu testament.
Esta inquietud va perdurar fins als segles XVII i XVIII, encara que l’home modern no pensa tant en l’infern, com a acurtar el seu pas pel purgatori. En esta societat era habitual que l’alt clero i les famílies més importats d’una població tingueren capelles familiars per als seus soterraments, la qual cosa ens permet afirmar que les diferències socials pervivien després de la mort. La conservació d’estos recintes corria a càrrec de la família.
Al Llibre de la Confraria de la Verge de Loreto, trobem material abundant en este sentit, ja que al establir-se la Confraria a l’any 1613, un dels punts aprovats diu : “Volem, statuim y ordenam que en la capella de Nostra Senyora del Oreto, hon estarà dita loable Confraria, se fasa un Vas de dos boques, la una de les quals serveixca per als confrares pobres i l’altra per als confrares que pagaràn la caritat...” “Que tots los confrares que soterraràn en la boca del Vas, hajen de pagar quascún cuatre lliures de moneda, per ajuda y aument de dita Confraria. Y si el tal confrare se soterrara en sa Capella o en altra part, haja de pagar a dita Confraria vint sous per caritat...”.
Eren moltes les persones que no podien ser soterrades a l’església per falta de recursos econòmics. El més habitual era ser soterrat als fossars que era molt més barat. Uns dels veïns que al nostre poble, Mutxamel devien tenir el privilegi de ser soterrats a l’església, devien ser els Berenguer. Els cronistes alacantins ens parlen d’ells com a militars insignes, i com a persones que ocupaven llocs de rellevància a l’administració civil i religiosa. Serà de nou el llibre de la Confraria el que ens done notícies.
Al 1613 apareix el capità Baltassar Berenguer i Lledó, nascut a Mutxamel el dia 21 de desembre de 1573, com a síndic i procurador de la Universitat de Mutxamel i com un dels impulsors i fundadors de la Confraria. També apareixen el Doctor Pere Berenguer, Rector de Xixona, propietari d’una torre en la partida de Beneitia ; Bernat Berenguer, Justícia del Lloc de Mutxamel ; la dona de Jaume Berenguer, que estant per a tallar-li un peu va obtenir la curació per mediació de la Mare de Déu.
Els Berenguer eren veïns que destacaven al segle XVII a la població. Prova d’esta importància és que també tenien capella dins de l’església parroquial. També està consignat al llibre de la Confraria : “ Item. En lo mateix any de 1627 fou traslladada la Image Santíssima... a la Capella Nova, que està entre la capella dels Sedrelles i dels Berenguer...”.
Referim a continuació part del testament d’Elena Berenguer i Bernabeu, natural de Mutxamel, on va nàixer l’any 1619, filla de Joan-Baptiste Berenguer i Riera i de Beatriu-Anna Bernabeu. Seguint els seus fulls trobarem totes les característiques habituals utilitzades en estos documents, i que expliquen el sentit davant la mort. El notari en redactar el document utilitzava unes fórmules habituals on s’indicava el temor a la mort, preocupacions teològiques, el que l’ànima no arribara al cel, etc. Per a fer front a totes estes circumstàncies es redactaven unes disposicions: Es deia clarament on volia i on desitjava ser soterrat, les misses que s’havien de dir, els religiosos que havien d’anar al soterrament, que es reparen els seus errors, que es paguen els deutes, que es donen almoines als pobres... Tot encaminat a conquerir la salvació eterna.
La lectura de les clàusules piadoses del testament d’Elena Berenguer signades el 28 d’agost de 1692 són interessants per diversos motius: ens donen a conèixer la religiositat que impregnava la vida quotidiana ; no sols és un document privat destinat al repartiment de béns entre els hereus, sinó que és un acte religiós, dels compliments del qual depenia la salvació de l’ànima. Finalment és una mostra dels costums, rituals i creences religioses al Mutxamel del segle XVII.
Entrem als seus fulls : “ En nom del nostre señor Jesuchrist i la Verge Maria Santísima y tots los Sants y Santes de la Cort Celestial -Com no hagia cosa mes certa-que la mort ni mes incerta que la vida-y que devem donar conte a nostre Señor dels bens que en este mon ham administrat y adquirit- ara que per la divina gràcia- em trobe bona de bó y tot enteniment ab salut corporal- yo Elena Berenguer viuda de Frances Rico Considerant lo dia de la mia fí y el paxagie de la mia Ànima perque vech mirar principalment per a que gogie etern descans quant nostre Señor em quidre y per a que ixca d’este mon de llàgrimes i treballs y deste desters aon ben poc ha servit al nostre Señor a qui yo espere tinga de mi gran misericòrdia y me allumine per a dispondre y per a sa magior glòria y de la mia Ànima- les coses que després de mos dies vull que se executen segons ordenaré en este meu ultim y darrer testament.
Ultima y darrera voluntat.
Primerament vull y es ma voluntat que tots mos deutes sien pagats segons constarà per cantelles. Item vull que lo meu cos sia vestit amb Abit del pare Sant Frances de Asis y portat per religiosos de Sant Frances de Paula, donatlos setze reals d’almoina per durme a la iglesia de Sant Salvador on vull ser soterrada y si no vol que senportarlo que no ses dona dita almoina y als que el portaràn piadosament vull sels done dos reals de almoina a cascú de aquells. Ittem, Vull ser soterrada en la sepultura y Vas dels Berenguer en la Iglesia Parrochial de Sant Salvador de la vila de Muchamel i si no cabís en dit Vas per ser gran lo.........o altre inconvinient vull que en sotarren en lo Vas de la Capella de la Mare de Deu del Orito de dita Iglesia donant la almoina ordinaria que es sol donar per a netegiar dit Vas o per a qualsevol altre fí.
Ittem. Vull assistixca a la procesó de mon enterro lo clero de Muchamel y tots los Residents y qualsevol altres capellans que haurà en dita vila encara que no Residixquen en dia Iglesia y lo convent del Pare Sant Francesc de Paula de dita vila pagant la caritat acostumada y disposta per sínodos del Senyor Bisbat.
Ittem. Vull si lo meu soterrar fos de matí se me diguin y selebren tres mises cantades de cos present de Requiem ab asistencia de dit clero, solament ab los Responsos ordinaris, y si fos de vesprada que es selebren així mateix lo dia següent.
Ittem. Vull que des de el dia de la mia fí se me acomensen a selebrar en la iglesia de Sant Salvador y en lo Convent de Sant Frances de Paula les mises que dexaré ordenades de tal manera que en dits dies es diguen les que es podran.
Ittem. Vull que es diguen per la mia ànima y demes fels difunts mil misses Resades de Requiem comprenint les que de cos present se me diran en Sant Salvador y la Comunitat de Sant Frances de Paula en esta forma repartides : en la Parroquia de Sant Salvador quatre sentes i cincuanta mises a quatre sous de caritat, en lo Convent de Sant Frances de Paula de dita Vila dosentes y cincuanta mises a tres sous d’almoina- en lo monestir y convent de la Santa Verònica a on està la Santísima Fas sent mises a tres sous y per a que a ma germana y nebodes Religioses que me encomanen a Deu si entonses viuràn, en lo Convent de Nostra Señora del Carme de la Ciutat de Alacant sent mises a tres sous que totes les repartides sumen nou centes mises y les restants sent mises segons dispondré de paraula per als Religiosos que me asistiràn a ben morir y si no al arbitre del curat de Muchamel o que me les selebre dit curat si jo no haguera disposat d’elles.
Ittem. Vull y nomene per marmesors y executors testamentaris de totes les obres pies a Joan-Baptiste Bernabeu curat de la iglesia de Sant Salvador que ara és y al que per temps fora, a Thomàs Perez mon nebot y els pregue accepten dita misericordia y que dels bens mobles de plata y or venen y paguen dita obra pia per a lo qual els done tot lo poder bastant y que es sol y acostuma a donar.
... En los sobredits dies... Matheu Verdú Notari publich per a tot lo Regne de Valencia, de ordre de Thomàs Perez ciutadà vaig anar a la casa y heretat de Frances Rico de la partida de Montserrat, terme y horta de la dita vila de Muchamel y que sent en dita casa lo dit Thomàs Perez en dix a mí dit Notari, que obrís lo Testament que a mí em fou entregat clos y tancat per el que Elena Berenguer Viuda de Frances Rico en lo dia de cuatre dels corrents mes en presencia de Frances Boronat, Felip Brotons y Pere Ranga, el cual testament explica de que fosi obert y en Requerí lo dit Thomas Perez publicat aquell de la primera linea fins la ultima de cuya lectura en la dita casa y heretat de la dita partida de Montserrat terme y orta de la expresada Vila de Muchamel.
Testimonis foren presents Alexandre Bernabeu, Llorens Iborra i Pere Ranga de dita vila habitadors atrobats en dita casa y heretat.
La lectura del testament tingué lloc el dia dotze de febrer de 1696. Elena Berenguer en redactar les últimes voluntats, ens va deixar també un magnífic testimoni escrit per a comprendre el sentit front a la mort i tots els rituals religiosos i funeraris de la societat mutxamelera al segle XVII.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista Oficial de la Vila de Mutxamel.
Mutxamel, Llibre de Festes de Moros i Cristians-1998.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional