• Cronista de Mutxamel

PALMERES VIATGERES: DEL MOLI GOSALBEZ AL PARC MUNICIPAL. JULIOL DE 1998


Les Palmeres, testimoni viu d'un treball ben fet.

Este mes de juliol, més estiuenc per excel·lència, està resultant enguany més calorós que altres estius. Una bona manera de refrescar-se les persones, és anar a la platja, banyar-se a la piscina... i com no, prendre la fresca a la nit al carrer. Fa ja uns quants anys, veïnes i veïns, xicotets i grans treien les cadires a la porta de les cases i aprofitàvem per a fer la xerradeta amb nocturna, o bé els dissabtes i diumenges solíem anar al cine d’estiu, a qualsevol dels dos que teníem a la localitat, i dels que parlarem en una altra ocasió.


Pi del molí, testimoni centenari del nostre patrimoni mediambiental

Hui en dia, un bon lloc on passar una estoneta agradable a la nit, escoltar música, veure espectacles de teatre o cinema, això si a la fresca, és al magnífic parc municipal del nostre municipi, inaugurat l’agost de l’any 2000, que s’anomena “El canyar de les Portelles”, en record d’aquest tros de terra cultivable dels millors de l’horta mutxamelera, ubicat a l'est del nucli urbà. Diversa i variada és la vegetació que aquí podem trobar, ficus, mimoses, moreres... però en esta ocasió ens fixarem en les esveltes palmeres datileres, i concretament en un conjunt que va arribar procedent d’un espai hidràulic de primer ordre, el molí de gra, anomenat de Gosalbez, hui desaparegut.


Conjunt de palmeres al seu lloc primitiu. Al fons la casa del molí.


Per la seua ubicació era un edifici privilegiat, ja que es trobava quasi a l’eixida de la Sèquia Mare des del Pantanet. La seua façana mirava cap al sud i tenia sols una mola. Com molt dels antics molins tenia al seu costat molta i variada vegetació, destacant entre tot ell unes palmeres vistoses i antigues, arbres que se solien plantar per indicar on existia un molí, i un pi més que centenari, que si vosté amic lector passa per la partida dels Plans, encara podrà admirar.


L’any 1998, s’arriba a un acord entre l’empresa propietària dels terrenys i l’Ajuntament de Mutxamel per veure d’intentar salvar estos exemplars datilers, que havien de ser arrancats del seu lloc privilegiat al costat de la sèquia i es va decidir trasplantar los als terrenys de les Portelles, on estava treballant-se ja a les obres del futur parc municipal. El grup principal estava compost per cinc exemplars, destacant per la seua gran altura u d’ells, situades al costat dret de la casa. Les obres d’extracció varen resultar costoses, havien de ser persones enteses en la matèria, i qui millor per a efectuar este treball, que palmerers provinents d’Elx. Una altra agrupació, que formava quasi una palmera imperial, es podia contemplar davant mateix del molí, però encara que es va intentar salvar-les, acabarien secant se.


Altra perspectiva, on podem apreciar la singularitat del conjunt.

Imatge per al record. No és pogueren salvar, s'assecaren.

Al mes de juliol de 1998, foren tretes amb unes grues especials del que havia estat el seu hàbitat natural durant moltes dècades i transportades amb un vehicle preparat per a estos menesters fins a la que seria la seua segona casa, la terra de les Portelles. Les imatges que poden veure a este article parlen per elles mateixes. Va ser una gran tasca de salvaguarda d’una part del nostre patrimoni natural i arbori. El seu recorregut va ser seguit per molts veïns i veïnes que eixien de les seues cases per contemplar la peculiar comitiva.


Operaris i màquines intentant treure amb molta cura els arbres.

Acomiadant-se de la seua terra dels Plans.

Preparades per a iniciar el viatge a la seua nova destinació.

El camió amb la càrrega valuosa per la placeta de la Soledat.


Arribades al seu destí i plantades amb molta cura, foren degudament envoltades perquè no partiren pel seu pes i continuaren creixent unides. Malgrat tots els esforços realitzats no es va poder evitar que una d’elles s’assecarà, i es va incorporar al conjunt altre exemplar antic provinent dels bancals del carrer la Mar, propietat de Manolo “Rebolica”. Esta última, al costat de les seues germanes adoptives, continuen fent honor al seu nom de palmeres datileres, produint uns dàtils dolços i saborosos, exceptuant l’última en arribar, que ens ofereix uns fruits d’un color més aviat rogenc però igual de bons.


Trasplantades a la terra de les Portelles. Al fons la casa de la Fàbrica.

Envoltades, protegides i aclimatades a la nova casa del Parc del Canyar de les Portelles.

Els convide que quan s’acosten pel nostre parc, de seguida que giren cap a la dreta, que alcen la seua mirada cap al cel, i així podran observar les magnífiques palmeres, que encara continuen encerclades, excepte la benjamina que va néixer a este espai, que ara és ja la seua segona i esperem que definitiva residència des de quasi un quart de segle. Seria recomanable que per part dels responsables mediambientals es fera una xicoteta indicació explicant l’excepcionalitat d’aquest monument natural als visitants. Gràcies a tots els que van fer possible esta recuperació d’un tros de l’antiga horta mutxamelera i les han cuidat al llarg d’este nou temps. Que la bellesa serena i elegant dels seus troncs i palmes ens done ombra i alegre la vista i l’esperit durant moltes dècades més.



Assumpció Brotons Boix

Juliol del 2022







Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional





89 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo