PENYA EL FOLLÓ: AMISTAT I MÚSICA POPULAR A MUTXAMEL.
- Cronista de Mutxamel
- hace 13 horas
- 5 Min. de lectura
El 12 de març de 2019 al Casal de la Tercera Edat, vaig poder reunir-me amb un grup d’integrants d’El So, convocats per Alfonso Alberola, Alfonso la Figuera. La finalitat era arreplegar informació sobre la denominada penya El Folló, un grup d’amics i companys a qui els agradava la música i la diversió.
Esta penya va tenir el seu moment de vida activa de 1956 a 1960, ja que després alguns d’ells marxarien a fer el servei militar. Molts dels seus components acabarien formant part d’El So mutxameler.
Uns pocs supervivents, a causa del temps transcorregut, es reuniren amb mi la vesprada indicada més amunt, tocant els instruments i cantant les seues cançons emblemàtiques.
Evocant i recordant, em contaren que se solien reunir els caps de setmana al bar Chimenera. La beguda preferida era el conyac, Soberano o Fundador. Entre setmana solien treballar durament al bancal: a segar, a plantar tomateres, a llaurar… Aprofitaven els dissabtes a la nit per a reunir-se, prendre un aperitiu i planificar alguna serenata posterior, ja fora aquí a Mutxamel o a les finques de Sant Joan, Benimagrell, Santa Faç o la Condomina, on es desplaçaven amb els seus instruments: guitarres, bandúrries, mandolines,…
Els integrants de la penya El Folló (segons em van dir els allí presents i va portar escrit Manuel Alberola, Manolo Tarato) eren: Pepe el Rejol, Manuel Tarato, Pepe el Rompe, Paco el Moro, Daniel el Molí, Paco Marco el Roig de la Venta, Pepe l’alcalde la Carrilla, Antonio Alberola, Tonet Camisó, Pepe Catarro, Elias Forner, el Bayon, Adolfo la Benita, Alfredo el Miquelo, Arturo Valera, Perfecto el Tino.
Van pensar que seria convenient que esta penya mutxamelera tinguera una cançó que els representara. Un dels cantants del grup, Pepe Brotons Verdú, el Rejol, va ser l’encarregat de compondre-la, aprofitant la música de La Campanera, una popular melodia en aquells anys. La lletra contava on tenien el lloc de reunió, les ganes de passar uns bons moments en harmonia i algunes de les localitats veïnes on solien desplaçar-se, quasi sempre els caps de setmana, per a oferir al veïnat les seues cançons. Diu així:
En casa de Chimenera
tenim el nostre reservat,
si algú va a entrar i sent lio,
diuen: la Penya que s’ha ajuntat.
Perquè a l’entrar a mà esquerra,
allí la Penya es sol reunir,
a fer-se quatre copetes (o botelles)
de Fundaor o Soberano per les nits.
És la Penya d’El Folló,
Una reunió d’amics i companyers
que són tots molt divertits,
Quan cauen per Sant Joan,
allí de vi se’n fan almenys litro i mig.
Viva la juerga,
Viva la gente del trueno,
Por eso las chicas guapas dicen:
Viva los muchameleros!
No sols anaven a cantar, sinó que també van ser dels primers, segons ells, de la província d’Alacant, a adquirir un pick-up, per poder ballar a alguna casa o festa de carrer. A Sant Joan, a la placeta la Creu; a Alacant, al bar la Pequeña Goleta; inclús fins al Campello es desplaçaven a peu, per passejar amb les xicones i, si era possible, ballar i cantar. Asseguraven que malgrat les nombroses eixides, mai van tenir una baralla amb ningú.
L’any 1959 la comparsa Els Maseros estava necessitada de festers. Els integrants de la penya El Folló havien acordat eixir amb la comparsa que es trobara en pitjors condicions de membres. Per tant la majoria van optar per canviar de comparsa i desfilar amb ells. Continuant amb este acord l’any següent es vestirien de Gastadors , retornant definitivament als Maseros l’any 1961. El “nostre” compositor Pepe el Rejol, que també es va fer masero, i a més este setembre seria el capità cristià, els va compondre una cancó, per a cantar-la el dia de l’Entrà de les festes de setembre. El seu títol és Som els maseros. La música pertany a una coneguda tonada del folklore alemany, La polca de la cervesa. Algunes estrofes diuen així:
Som els maseros, la gran atracció d’enguany
pel salero que portem al desfilar,
Les cantineres, lo milloret de l’Entrà.
Viva la gràcia i salero, viva els maseros d’enguany
Des del mas venim ben carregats, perquè l’aigüeta no mos ha faltat
Portem tomates i melons. I un amficós polit I gros.
La carrosseta duem ben enramà, els saragüells molt blancs i almidonats…
Som els maseros…
Aprofitant esta tonadeta fàcil d’interpretar, la joventut d’aquell temps va modificar un poc el final de la cançó de la penya El Folló, que ha quedat en la memòria col·lectiva.
Viva la juerga, viva la divertició.
Les xiques guapes i l’anís volador,
El garvey i la ginebra
Viva la penya El Folló!
Va ser una vesprada molt profitosa, tant pels relats que vaig poder escoltar i recopilar, com per les gravacions sonores efectuades, encara que en algunes les veus ja no acompanyen, com ens agradaria, els records de feia més de mig segle. Però la presència viva, emocionada i sincera dels que encara es trobaven entre nosaltres eixe dia, amb altres components d’El So mutxameler, la seua voluntat de deixar testimoni d’una part inoblidable i feliç de la seua joventut, ho va impregnar tot. De tots els components de la Penya El Folló que vam tenir la deferència d’acompanyar-nos, unir les seues veus, música i records, hui sols queden entre nosaltre, dos: Paco el Moro i Pepe l’Alcalde. Amb la veu d’este últim acabem este xicotet homenatge, escoltant una descripció sonora dels llocs que visitaven. ¡A tots ells, allà on puguen escoltar-los, GRÀCIES!
En Sant Joan ja som ben coneguts, en Alacant causem admiració
En Sant Vicent i el Palamó, diuen “Ahí van els d’El Folló”.
En el Campello ens coneixen poc i lo mateix en Aigües de Busot.
Però tocant a Mutxamel, cantem per tot este reclot:
Viva la juerga, viva la divertició…
Suni Brotons Boix.
Mutxamel, novembre de 2025.
Comentarios