top of page
  • Foto del escritorCronista de Mutxamel

POBLE NOU I PALAU DE PEÑACERRADA (PART 2)


Decoració d'alguns dels salons interiors del Palau.

3. FUNDACIÓ DEL POBLE NOU


L’etapa que s’inicia rere la reposició del Fur Alfonsí, té una finalitat clarament orientada a augmentar la població i la producció agrícola, per mig del cultiu i la millora de les propietats que no estaven cultivades o no s’arribaven a poder treballar de manera satisfactòria. Des del primer moment s’implanta l’arrendament curt en el temps, com a forma de treballar els camps i compartir els beneficis amb els arrendadors.


No hem trobat cap carta de població del Poble Nou, però sí que tenim documentació que ens confirma que l’any 1788, el marqués de Peñacerrada comença a atorgar davant notari escriptures d’arrendament, dinou, de cases i terres, encara que assegura que en total són vint-i-cinc. Pel seu interès transcrivim part d’una d’elles, i és molt interessant destacar que així com és el senyor Antonio Pasqual y Molina el que demana al rei la restitució del fur alfonsí, observem quins són, al següent protocol notarial, els cognoms del arrendatari de les cases i terres del Poble Nou:

Yo el Ilustrisimo Don Antonio Villafuertes Zapata y Castañeda[1]antes Pasqual y Molina, Marques de Peñacerrada vecino de la ciudad de Alicante, hallado al presente en mi heredad llamada la Grande, cita en el termino de la Villa de Muchamiel, y partida de Bonany, la misma que me ha pertenecido, como posehidor del vinculo fundado por mi segundo abuelo Don Vicente Pasqual, en la que tengo construidas por mi veinte y tres casas arrematadas o concluidas, que con la principal y accesoria hacen veinte y cinco, todas habitadas con sus respectivas familias casadas; Y otras empezadas, todas en forma de Población, que desde aora la nombro y quiero que en lo sucesivo se nombre el Lugar de Peñacerrada, siendo otro de los Pobladores y habitantes con su mujer e hijos, Josef Baeza.

Por tanto sabedor y cierto del que me pertenecen, por la presente y su tenor, otorgo y conozco que arriendo y por título de arrendamiento doy y concedo a Josef Baeza, de exercicio trabajador, vecino de dicho Lugar nuevo de Peñacerrada, quien se halla presente y después acceptante una casa habitación y morada, cita en la plaza de dicho Lugar nuevo, por un precio de diez libras; Y una tahulla y media de tierra regadio poco más o menos, tanta quanta sea y son parte de la dicha heredad llamada la Grande, con medio quarto de hora de Agua todas las martavas, ortas y primera de cada año..... dicho dia de mil setecientos y ochenta y nueve, y assi sucesivamente, hasta fenecer los quatro primeros subsiguientes, por lo que le arriendo..”[2]


Detall de l'entrada als jardins i de la Plaça del Poble Nou. Any 1982

De la lectura d’esta escriptura d’arrendament ens queda clar que la manera d’establir els contractes, era en principi per quatre anys, tant de la casa com de la terra i aigua, i el pagament com quasi tots havien d’efectuar-se el dia de Sant Miquel. Ara bé per a constituir este Poble Nou, que el marqués mateix confirma que està “en el termino de la Villa de Muchamiel”, no es va tenir en compte a l’Ajuntament del nostre poble, al que res se li va comunicar ni per descomptat es va demanar autorització.


Façana interior del Palau. Encara quedaven estatues.

L’Ajuntament de Mutxamel reunit el dia tres d’abril de 1789 expressa el seu malestar així:

“estando celebrando cabildo sobre cierto Despacho que se dice haver ganado de la superioridad de la Real Audiencia el Marqués de Peñacerrada para la formación de un Pueblo circunvecino o quasi junto con esta Villa, sin que para ello haya sido la misma citada, ni emplazada ni vencida en contadictorio juhicio”


I per tant creuen convenient i necessari: “que se nombrase persona con amplios poderes para la defensa de los derechos de la Villa y su comun...en su propios nombres, como en que representan y les succediesen, otorgan que dan y confieren todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante según se requiriese y necesario fuere a Josef Alberola y Lledó otro de los otorgantes, para que en el nombre de esta referida Villa y su común pueda comparecer así en la arriba citada causa del Marques de Peñacerrada, como en cualquier otra..”[3]


Camí de xipresos cap a l'estany.
Vista del estany envoltat de vegetació i ornaments escultorics.

Malgrat el nomenament d’un procurador, inclús de la presentació de recurs davant el “Real y Supremo Consejo” per part del Ajuntament de Mutxamel, les protestes no pareix que prosperaren, inclús es va més llarg, i el Poble Nou, suposem que fugint a la proximitat, passa a formar part del partit judicial, que no del terme municipal, de Xixona.


El senyoriu alfonsí del Poble Nou de Peñacerrada, va tirar endavant, i encara que no hi tenim moltes referències documentades, atribuïbles sobretot a les seues reduïdes dimensions i a la tardança de la seua fundació, sí que coneixem les regalies[4] que es van poder establir, relatives a l’abastiment del veïnat, com eren forn de pa, carnisseria, taberna i forn, que el marqués lloga també per mig de contractes d’arrendament. Les condicions que s’imposen a l’arrendador del comerç per mig d’un document signat davant notari, son dignes de conèixer:

En la ciudad de Alicante a veinte de Diciembre año de mil setecientos ochenta y nueve, ante mi....el ilustre señor Don Antonio Villafuerte Zapata y Castañeda, antes Pasqual Y Molina, Marques de Peñacerrada y Señor del Lugar Nuevo de este nombre....dixo que dava y dió en arrendamiento a Salvador Bañuls de exercicio labrador, vecino del dicho Lugar nuevo de Peñacerrada, la tienda del mismo por todo el año proximo entrante de mil setecientos y noventa, por precio de ocho libras, moneda corriente de este Reyno....,con las precisas e indispensables condiciones de que dicho arrendador ha de abastecer dicho Lugar de todos los generos que se obligan los tenderos y regalistas de la Villa de Muchamiel....a los mismos precios que los susodichos los vendan, sin poder aumentarles, ni disminuirles, y de buena calidad, sirviendoles de regla al susodicho Arrendador y Regidores del precitado Lugar nuevo de Peñacerrada los precios a que se vendan en la indicada Villa de Muchamiel, y la expresa prohibición de que no ha de vender por ningún motivo a ningún vecino de ella, ni directa ni indirectamente genero alguno de los que se vendan en las tiendas i regalias de dicha Villa, bajo la multa de doce sueldos por la primera vez....

....Que dicho Arrendador no pueda impedir a ningún vecino de dicho Pueblo de Peñacerrada el que vayan a comprar a la dicha Villa de Muchamiel, Universidad de San Juan, Lugar de Tangel o a donde más les acomodase....”[5].


Vista de la part exterior oest de l'edifici.

Encara que els propietaris del Poble Nou van poder gaudir de certs beneficis estos van ser de molta menys importància i quantia que a altres llocs, atribuïbles fonamentalment al retràs temporal de la fundació del senyoriu, la poca extensió i sobretot que era un lloc enclavat dins de Mutxamel, el que provocava una reducció sobre les regalies que s’imposaven als veïns d’este senyoriu. De fet com hem vist al document anterior els arrendataris del comerç estaven obligats a tenir els mateixos productes que es venien a Mutxamel i al mateix preu.


No podem deixar de banda l’aspecte de la vida religiosa dels habitants d’este poble. El marqués va edificar una ermita dedicada a la Verge del Roser, però els veïns per a rebre la comunió havien d’anar a la parròquia de Mutxamel, “aora se añade aqui (por relación posterior del Doctor Don Miguel Gomez, cura de esta Parroquial) que el Ilustre Sr. Don Antonio Pasqual, natural de Alicante, Caballero Maestrante de la Real de Valencia y Marques de Peñacerrada, en el año de 1793, fundó en dicha feligresia un mediano lugar, llamado Peñacerrada, que da nombre a su Marquesado; y en él erigió con las debidas licencias....una primorosa y aseada hermita, dedicada a Maria Santisima del Rosario, en la que se celebra el incruento Soberano Sacrificio de la Misa, todos los Domingos y Fiestas de precepto, a voluntad del su Señor Temporal que lo és dicho Sr. Marques, pero todos sus vecinos acuden a la Ilustre iglesia parroquial del Salvador de esta Villa de Muchamiel...”[6]


En el cas de Peñacerrada, sabem que les noves disposicions desvinculadores, que feien possible la fragmentació del patrimoni vinculat durant segles, així com la venda de part de les terres per poder obtindre diners, amb què pagar els deutes acumulades, van anar propiciant la seua decadència.


La vida legal del Poble Nou com a tal va ser curta, pràcticament quaranta anys com a senyoriu i setanta com a municipi independent. En 1811 les Corts de Cadis aproven un decret d’abolició tant de xicotetes com de grans propietats, entre elles també els senyorius alfonsins. Amb esta supressió estos senyorius tornen a ser grans explotacions agrícoles de major o menor entitat, segons la seua grandària.


A la segona meitat del segle XIX, als Marquesos de Peñacerrada sols els resta de l’antiga heretat el palau i les terres que l’envolten, uns vint mil metres de terra. L’any 1839 el càrrec de Justícia del seu Ajuntament l’ocupava Francisco Diaz Boronat, que també feia de secretari, i comptava amb 33 veïns, unes 132 persones, que l’any 1842 es queden sols en 23 veïns censats.[7]En 1845 quan apareix la llei estatal referent a “la organización y atribuciones de los ayuntamientos” [8], que condemnava a desaparèixer com a tal entitat administrativa als municipis que no contaren amb trenta veïns, el Poble Nou no reunia esta població i per tant va haver de tornar a integrar-se a la municipalitat de Mutxamel.


4. REFERÈNCIES ESCRITES I ORALS


Molt esta escrit i parlat referent al valor patrimonial del palau i del seu jardí. No és el moment de citar el que és conegut. Si que volguera destacar les cites fetes per alguns viatgers que recorrent Espanya, i passant per estes terres, ens anomenen este lloc. Així el botànic Joseph Cavanilles ens diu en referència a l’horta alacantina entre altres coses, que “hay en ella 2558 familias, de las quales moran 1100 en Muchamiel, 30 en Peñacerrada”.


Jardins del Palau

El anglés Richard Ford, home de cultura extraordinaria, magnific escritor i dibuixant, ens deixa escrit l’any 1845 quan va passar per terres alacantines, “La Huerta es muy fértil...las granjas son muy moras, con setos de cañas atadas con esparto: la del marqués de Beniel, en Peñaferrada, merece una visita...”[9].


Segons Pascual Madoz, “todas las estatuas que le adornan son de marmol de Italia, tiene siete grutas de distintas formas; una fortaleza sobre un monte artificial con dos piezas de artillera, a fin de anunciar la entrada en el jardín de algún personaje; una casa rústica con una vieja de mecanismo y todo lo anejo a su habitación; un estanque que sirve para regar el jardín, rodeado todo de lineas de cipreses; un laberinto muy complicado, magnificas bovedas de arrayanes de mirto en el parterre, que dan subida al bosque que hay a derecha e izquierda, un arbol de gran tamaño disconforme en una de las alamades y alrededor de su tronco, una mesa circular en dónde pueden comer veinte personas comodamente”[10].


En canvi Figueras Pacheco, que va estar a Mutxamel l’any 1913 per completar el seu treball històric geogràfic, referent a l’anterior cita ens diu: ”todo esto era a mediados del siglo XIX. Hoy 1913 las estatuas yacen por el suelo, rotas y olvidadas; el jardin sin flores y el palacio abandonado”[11].


Jardins del Palau.

Intentant remeiar a esta situació, el senyor Alfonso Pasqual de Riquelme y Sandoval, allà pels anys vint adquireix la propietat total de la finca. Encara li quedaven tres cases al Poble Nou, concretament els números 6, 8 i 10, que l’any 1926 ven[12]. El palau que portava quasi cent anys abandonat es trobava en males condicions, com també el jardí, on segons el Conte explicava al seus néts, les estàtues estaven tirades per terra, la majoria soterrades sota l’herba.


Finalitzada la guerra civil espanyola, el conte es va posar a viure a un costat i va començar les obres de restauració de l’edifici, adquirint també el mobiliari que pràcticament havia desaparegut, per tant res del que puga quedar correspon a l’original. El mateix treball de recuperació va intentar fer al jardí, plantant nous arbres, sobretot llimoners, desvirtuant així part del disseny del primitiu jardí. Esta tasca rehabilitadora va ser costosa, sobretot econòmicament i va durar prou temps. No podem deixar de mencionar l’apartat humà d’este últim Pasqual de Riquelme que encara va intentar que el Palau puguera mantenir-se en peu.


Pintura del sostre des d'on penjava la il·luminació de la sala.

Encara conserva eixa relació de protecció vora els veïns del Poble Nou, amb qui solia compartir tertúlia les nits d’estiu a les portes dels domicilis familiars.

La festa de Moros i Cristians, també tenien al Palau un punt de pas obligat, ja que el comte obria els jardins perquè entraren els festers i els convidava. Hi ha veïns de la zona que se’n recorden dels jocs infantils compartits a la plaça, sobretot amb la seua filla Mª Carmen. Per fi vull comentar que fins als anys cinquanta del passat segle, era tradició que el comte contribuirà als regals dels Reis Mags dels xiquets del Poble Nou, i segons ens va comentar la senyora Loreto Garcia Ferràndiz, veïna d’este lloc, complint la tradició i per estes dades també quan ella es va casar, el seu vestit de nóvia i el convit el va pagar el senyor Alfonso Pasqual de Riquelme.


Palau de Peñacerrada i Plaça del Poble Nou. Segle XXI


Finalment voldria acabar amb fragments de la ressenya, publicada fa alguns anys, per un dels millors especialistes de jardineria i botànica del nostre país, el professor José Ballester, que en consta ha treballat i prou el tema del jardí del palau, “En un caserio cercano al pueblo alicantino de Mutxamel se encuentra una antañona casona palaciega a cuyos pies se extiende la última joya de la jardineria histórica valenciana: el Jardin del Marqués de Peñacerrada. Por su calidad arquitectónica, botànica, de estilo jardinero y conceptual, este conjunto, declarado Monumento Histórico Artístico el 20 de junio de 1983, constituye probablemente el jardín histórico de mayor interés e importancia de la Comunidad Valenciana.

El jardin constituye una prolongación del lujo de la vida de sus sucesivos propietarios. Todavía conserva el aire de aquellos suntuosos jardines donde se combina el estilo italianizante en la estructura principal, con el barroco francés y el paisajista inglés, permaneciendo detalles y elementos del estilo hispanoárabe que le dan una naturaleza realmente local.

En el jardín de Peñacerrada la nota predominante son las perspectivas, formando una unidad el palacete con el jardín y reforzándose mutuamente en un conjunto que tiene una superficie de 16.000 metros cuadrados.

El grave deterioro que tras las guerras y abandonos ha afectado al conjunto y, en concreto a este valiosísimo jardín, hace necesario una rápida intervención de la administración para que se suscriban con la propiedad los convenios o transaciones que procedan para la conservación de esta joya del patrimonio artístico valenciano y se proceda con urgencia a una cuidadísima y bien estudiada repristinación para que su restauración conserve los criterios conceptuales y formales con los que fue creado”[13]

[1] Aqui apareixen els cognoms de la filla del primer Marques de Peñacerrada, José Castañeda, Ana Maria Castañeda Villafuerte y Zapata, casada l’any 1709 amb Gil Antonio Molina y Gonzaga, II Marqués de Beniel. [2] AHPA. Prot. Not. De Francisco Sala y Cantó, P. 1615, any 1788, fols. 157-158v. [3] AHPA. Prot. Not. de José Ayala y Cantó, P.120, any 1789, fols.182v-184 [4] Prerrogativa particular i privativa que un sobirà o senyor exerceix als seus dominis o propietats. [5] AHPA. Prot. Not. de J. Rovira, P.1535, fols.242v-243v. [6] Montesinos Perez, J. Compendio Historico Oriolano. 1795 [7] AHMX.-Exp. Formado para el reparto de socorros de presos pobres, 1839-44- Sig. 105/5 [8] Titº V, art. 70. [9] Ford, R. Manual para los viajeros por los reinos de Valencia y Murcia”, Madrid, Turner,1982, p.110 [10] Madoz, P. “Diccionario Geografico Estadistico-Historico de España”, tomo XII, p. 776 [11] Figueras Pacheco,F. Provincia de Alicante, ap. Carreras Candi, F,Geografia General del Reino de Valencia, Barcelona [12] AMM. Registro de edificios y solares. Tomo 2 [13] Ballester-Olmos Anguis, J.-Un jardín en trance de desaparición. Diario Levante, 08-08-2000. Profesor de Paisajismo y Jardinería. Universidad Politécnica de Valencia. Vicedirector del Real Jardín Botánico de Madrid.



Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel. Abril de 2021

Resúm de la conferència pronunciada a la Casa de Cultura de Mutxamel. 17 de febrer de 2009





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

701 visualizaciones0 comentarios
bottom of page