El mes de juny és un dels mesos de l’any en què no falten les cerimònies de la primera comunió. És la primera volta que un xiquet o xiqueta rep aquest sagrament, i és un fet al qual tant la família, com els coneguts i veïnat, abans sobretot, li donava gran importància.
Després d’un temps de catecisme, nosaltres aquí a Mutxamel diem, “anar a la doctrina”, que allà pels anys cinquanta i seixanta del passat segle sols es reduïa a un mes aproximadament, durant el qual el senyor retor intentava que aprenguérem amb set o vuit anys, el significat d’allò que era “comulgar”, acompanyat d’unes quantes cançonetes, “Anem a la doctrina, anem, anem, anem…” o “Si al cielo quieres ir, cumple los mandamientos…”, ja s’aproximava el diumenge, en què és celebraria el gran esdeveniment, sols un, donat el número de nens i nenes que hi havien a la localitat.
Però a l'article de hui, no vos parlaré dels preparatius (això ho deixem per a una altra ocasió), com era la confecció del tratge (moltes vegades el de les xiquetes, provenia del vestit de núvia de la mare), ni de la neteja del domicili, ni de l’elaboració dels dolços casolans per al convit, en casa per suposat…
Hui voldria que la meua aportació fora més visual que escrita, ja que es refereix a un altre preparatiu, tal vegada un poc desconegut per als més joves, i són allò que coneixíem com a “recordatoris”. Aquests, són una mena d’estampetes que amb el pas del temps varen anar evolucionant tant al seu disseny com al seu format. També variaven segons foren les possibilitats econòmiques de les famílies.
En general eren encarregades a una impremta. Però totes seguien un mateix patró. Al frontal hi havia una imatge, generalment amb color, que per suposat era de tipus religiós i solia referir-se al sagrament que anàvem a prendre. Anys més tard s’incloïa una foto del xiquet o xiqueta que prenia la primera comunió.
A la part de darrere el nom del nen o nena, el dia assenyalat, una oració o frase, com “el dia más feliz de mi vida”. Les estampetes eren repartides durant el convit o si havia algun familiar o conegut major, s’anava a sa casa a donar-les vestits amb el tratge de comunió. La seua tasca principal era que feren de “recordatori” d’eixe dia tan especial de festa espiritual i social, per a la personeta que prenia la comunió per primera volta i per a la seua família.
Al segle XXI, els articles que es regalen res tenen a veure amb els que es dissenyaven fa ja quasi cent anys i dels que hui vos oferim una xicoteta mostra d’elles. He procurat escollir els més antics, més endavant intentaré publicar una selecció de les impreses a la segona meitat del segle XX. Recordem que encara que canvie el dibuix, grandària, textos, tot tenia una finalitat, ser testimonis d’excepció que quedaren per recordar eixe dia i moment tan especial com era fer la primera comunió.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista de Mutxamel. Juny de 2020
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional