Este mes d’octubre fa vint anys que l’Associació Cultural L’Assut li va atorgar a la senyora donya Rosa del Campo el guardó anomenat “Ametla Dolça”, primer i únic que se li va concedir a una dona, mentre esta entitat va estar en funcionament. Esta concessió volia ser un homenatge i una mostra de gratitud al treball realitzat per una persona al llarg de la seua vida professional, i més encara quan l'esforç efectuat ha deixat un bon gust i record entre els veïns de Mutxamel.
Vaig tindre la satisfacció de conéixer Donya Rosita com a professional de la salut. Ella va assistir a ma mare quan jo i les meues germanes vam nàixer i anys després va ser la matrona que em va ajudar a portar al món els meus fills. També vaig tindre el plaer de poder compartir converses amb ella, ja que a sa casa i amb la seua família sempre he tingut i tinc una magnifica relació. Una magnífica comadrona, que a més tenia un treball delicat i excepcional: aconseguir que un nou ser humà arribara a este món, i ho fera en perfectes condicions, tant per a ell com per a la mare, en una època en què tant el part, com les intervencions que se’n derivaven, es realitzaven sense cap tipus d'anestèsia.
Però com va arribar donya Rosita a triar esta difícil i complicada professió? Començarem pel principi. Va nàixer allà per la primera dècada del passat segle a Aiora. Les circumstàncies familiars la van portar a Sax i l'any 1932 va arribar a Mutxamel, ja que son pare, Casto Del Campo, havia demanat la plaça de secretari del nostre Ajuntament. Ella, segons em va confessar, desitjava estudiar magisteri, però son pare no la va deixar, ja que no li agradava la idea que haguera d’anar-se'n fora de sa casa. Per aquells anys, un mestre podia ser destinat a qualsevol punt de l'Estat Espanyol, i viatjar en aquells temps era una aventura complicada i difícil, més encara per a una xica jove.
Tot i que li va tocar canviar la primera vocació, la segona opció que va escollir, matrona, no li va anar malament. Cursant estudis per lliure, va obtenir el títol de matrona i practicant, a més va ampliar els coneixements a la Facultat de Medicina de València, el que hui consideraríem un "màster", al costat de bons ginecòlegs, fet que va contribuir a millorar la seua formació com a professional de la sanitat.
A l’octubre de 1939 pren possessió com a Matrona Titular de Mutxamel. La situació social, sanitària i humanitària en què va començar a treballar no era gens bona. Eixíem d'una guerra civil que havia deixat la nació i el poble partit en dos. Eren anys que quedarien gravats al record de molts veïns i veïnes com anys de penúries, censura, fam i estraperlo. A totes estes circumstàncies hem d'afegir la nul·la preparació de les dones per a portar endavant un bon embaràs, de les escasses condicions de salubritat de les cases, a més de la carència d'hospitals on donar a llum amb un mínim de garanties sanitàries.
Els parts es produïen als domicilis i sols anava donya Rosita. La mitjana anual de naixements al nostre poble era d'uns cent xiquets. Si es presentaven complicacions, la nostra matrona demanava que avisaren els metges titulars, D. Joaquín Sala, D. José Toledano o D. Miguel Pérez. Eren comptades les ocasions en què es traslladaven a Alacant, perquè era impossible tenir el xiquet a casa. Donya Rosita recordava que eren situacions delicades per a les dones i per a dur endavant el seu treball, a causa de la carència de mitjans materials, ja que la sala de parts solia ser el dormitori Moltes es posaven de part a la nit, i tenien els altres xiquets dormint a l'alcova del costat, separats per una cortina, el que provocava més inquietud a la mare, que no podia ni queixar-se.
Però Dª Rosita era una dona decidida, no es va acovardir, i plantant cara a les adversitats, va anar introduint canvis higiènics i sanitaris: anàlisis, controls mensuals, per a fer possible que el part acabara satisfactòriament i es mitigara el patiment de les futures mares.
Després del naixement, durant huit dies assistia la mare i el xiquet, i en este treball entrava des de llavar-los, comprovar l'estat dels punts, donar pautes per a l’alimentació del recent nascut, fins a fer els orificis a les orelles de les xiquetes per a les primeres arracades.
La seua vivència al nostre poble li va permetre a més ser un testimoni excepcional del creixement i transformació urbana i social de Mutxamel. Ens narrava com havia conegut diferents mitjans de transport per a anar a les cases, des del carro del "Tio Salustiano", a la moto del seu marit Juan, i més tard el cotxe de D. Joaquin Sala. I per descomptat com van arribar per primera vegada els telèfons als domicilis particulars, el número 1 per a la Guàrdia Civil i el 2, per a ella, o el primer cotxe d'un veí mutxameler que recorria els nostres carrers, que va ser el de D. Luis Ruzafa, o de quan les dones no eixien de casa, sempre portaven dol i eren els hòmens els que anaven al casino...
Encara que va guanyar la plaça com a matrona titular a la Maternitat d'Alacant, Dª Rosita, que ja s'havia casat i tenia la seua vida unida al nostre poble, va saber i poder combinar la seua faena a la capital i continuar portant aquí mutxamelers al món, durant quasi cinquanta anys, concretament fins al 1980, quan es va jubilar a l'edat de 70 anys. No seria just oblidar, en esta semblança, que també va ser la matrona de moltes dones a la partida de Montnegre, el Riuet, lloc on també va ajudar a portar xiquets i xiquetes al món, sense importar-li les dificultats que havia de superar per arribar a este lloc. La nostra estimada comadrona va morir el 26 de juny de 2003.
Vull acabar esta semblança amb les paraules que li vaig dedicar a l’acte celebrat el 26 d’octubre de 2001 per entregar-li l’Ametla Dolça, on Dª Rosita va estar envoltada per veïnes i veïns, familiars i professionals de la medicina.
“L'Associació Cultural L'Assut le entrega esta "Ametla Dolça", primera de este siglo, por todo su buen hacer profesional, pero sobre todo porque estamos convencidos de que reúne en su persona una serie de cualidades humanas que la hacen sobradamente merecedora de esta distinción y aunque sea de manera breve quisiera mencionar:
-Por haber sido pionera en Mutxamel, en la implantación de nuevas técnicas higiénico-sanitarias, que contribuyeron a mejorar los embarazos y partos, en definitiva esa parcela tan importante de la salud humana que és la ginecología.
-Por saber hacer frente al cansancio, a las dificultades y estar siempre dispuesta para acudir allí donde se requerían sus servicios, en cualquier parte de nuestro amplio término municipal, no importaba la hora del día o de la noche que fuera, el niño que estaba en camino no sabía de horas, ni que además hubiera que soportar el traqueteo del carro ni los numerosos baches que poblaban los caminos.
-Por robarle tantas horas de su descanso, de su vida familiar, incluso el no saber qué eran las vacaciones, cumpliendo lo que Ud. consideraba su obligación, sin hacer distinciones entre familias, fuera cual fuese la situación económica de las mismas, incluso sé que en algunos casos sin cobrarles nada.
-Y sobre todo por haber ayudado a tantas mujeres mutxameleras, con su carácter bondadoso y tranquilo, que en ningún momento dejaba traslucir su posible fatiga o su frío en las largas noches de invierno. Al contrario, sabía aunar de manera perfecta el trabajo físico de sus manos, con sus amables y sosegadas palabras, en esas situaciones tan delicadas en que tanto se necesitaban por parte de la futura madre, así como por los familiares que la acompañaban o esperaban en otra habitación.
Sé que ha sido una profesión dura, quizás por la época y circunstancias en que le tocó ejercerla, que no volvería a elegir y que no quiso para su hija. Pero estoy segura que también le ha reportado un amplio abanico de satisfacciones, que van desde las económicas y de emancipación, en unos años en que la mujer no trabajaba fuera de su casa, hasta el plano moral y personal de saber que se ha ejercido a conciencia una excelente labor como comadrona y como ser humano.
Sirva pues este pequeño símbolo que es la "Ametla Dolça", no sólo como muestra de reconocimiento y gratitud de todos los aquí presentes, por haber podido disfrutar, durante tantos años en Mutxamel, de su profesionalidad en el campo de la ginecología, sino también por ser Ud. un referente y modelo a seguir por su buen hacer y humanidad, discreción en el trato y afable compañía. Gracias por su presencia y a todos los que nos acompañan. Bona nit.”
Assumpció Brotons i Boix. Cronista de Mutxamel,
Octubre de 2021
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.