• Cronista de Mutxamel

LA FESTA AL “CARRERÓ” DE SANT PASQUAL


Passant el dia a Orito. Visitant a Sant Pasqual. Anys cinquanta. Foto: Arxiu Pepe Berenguer

Al nostre poble, al igual que a molts altres pobles valencians, era freqüent que qualsevol tipus de festivitat, ja fora religiosa o popular, finalitzara ballant la dansà al carrer, sobre tot quan arribava el bon temps climatològic. A les façanes de moltes cases es també habitual trobar gran quantitat d’imatges, generalment fetes a base de taulells ceràmics ricament decorats, que representen aquelles devocions de sants o Mare de Déus, als que els propietaris de la vivienda o carrer professaven una especial devoció.


El carreró de Sant Pasqual, o els carrers de Sant Vicent, la Soledat, o la placeta de Sant Roc, per citar-ne alguns, son exemples de la devoció popular dels mutxamelers, amb les figures que allí es poden contemplar. El més habitual era que uns dies abans de la festivitat, la familia propietaria de la casa on estava la imatge, netejara i arreglara la capelleta amb flors, i com no, encengueren els ciris per la nit per iluminar el retaule, i més tard en temps més moderns amb una o varies bombetes de llum elèctrica.


Programa de mà de la festa del carreró de Sant Pasqual. Any 2005

Data important en el calendari festiu dels mutxamelers, era el desset de maig, dia en que la església catòlica celebra la festiva de Sant Pasqual Bailón (naixcut el 16 de maig de 1540 en Torrehermosa a la provincia de Saragossa). Frare de l’ordre dels franciscans alcantarins, i que tant estimava a la Mare de Déu de Orito, en el convent d’este nom, ubicat a Monfort, on ell va pasar un temps vivint.


En algun domicili del poble es celebrava també la novena a Sant Pasqual, continuant-la actualment a la casa de Vicente Manuel Verdú Torregrosa “Anel” i l seua esposa, Manoli, que conserven encara l’imatge del sant, feta d’argila, que varen adquirir i portar al nostre municipi el seus avantpassats al segle XIX des de Torrehermosa, ja que tots els mesos de juliol es desplaçaven a terres aragoneses per treballar al camp a la recollida dels cereals. Doncs el dia 17 ja col.locaven i continuent fent-ho, l’imatge a un altar preparat al seu domicili i després, al igual que molts mutxamelers marxaven cap a Orito per visitar la cova miraculosa i pasar allí el día. La novena comença el día 18 i més endavant ens referirem a ella.

Llibret utilitzat per a resar-li la Novena a Sant Pasqual. Foto: Vicente Manuel Verdú

Els veïns del carreró de Sant Pasqual, amb l’arribada de la primavera i aprofitant esta conmemoració, també omplien el seu carrer de color, per mig de la col.locació de les banderetes de paper, a més de tenir perfectament arreglat el recinte que enmarca la representació cerámica del Sant. Encara que la festa durava tot el dia, esta adquiria més força per la vesprada, ja que era l’hora que més gent d’altres carrers de Mutxamel s’acostava per acompanyar als coneguts o familiars, o simplement per vore als balladors i balladores, que executaven diversos balls acompanyats per la música i les veus del “So” mutxameler.


Era també habitual que es tragueren a la porta de les cases les tauletes, amb plats de dolços i aigua fresqueta per mesclar-la amb anís o cantueso, per convidar als que allí es reunien. Però també estava molt arrelada entre els mutxameleres i mutxamelers, la costum de desplaçar-se este dia a Orito, si els durs treballs del camp ho permetien. El mig de transport més habitual era el carro, més tard es llogava “un cotxe de punt”, i de matinada amb el carro carregat per a passar el dia en mig del camp, cap a Sant Pasqual que marxaven, com molts habitants d’altres poblacions alacantines.


Una vegada allí havia que escollir un lloc on poder estendre la lona, per a que els protegíra del sol. Havía que visitar el convent i la cova on va viure el Sant, circunstància que era aprofitada per les xiques fadrines per cantar-li allò de “Sant Pascual Baión, tres cosas te pido, salud, dinero y un buen marido”. També era imprescindible entrar a beure a l’anomenada Font Santa, que la tradició popular atribueix a un miracle de Sant Pasqual, i arreplegar i portar aigua miraculosa per aquelles persones que s’havien quedat a Mutxamel sense poder anar. Si havien tingut sort i havien pogut trobar un arbre, generalmente un garrofer, que donara ombra protectora, es passava el dia en harmonía i bon humor i es preparava un bon esmorçar i una magnífica paella, i per suposat, mai faltaven tampoc el ball ni les cançons.


Ballant i cantant a Sant Pasqual, Orito. Anys cinquanta. Foto: Arxiu Pepe Berenguer

Però retornant al nostre “Carreró” i a la seua festa, ressenyarem alguna curiossitat d’esta cel.lebració centenària, tal com ens la van contar les persones majors que la varen viure. Com un exemple d’estes anecdotes citar, que una de les millors parelles que ballaven la dansà este dia de maig, era el matrimoni format pel “Tio bessó i la seua dona”, veïns d’este carrer. O que un any, “Amparo Marianeta”, persona coneguda per la seua participació a les festes populars com a balladora i cantadora, no va poder anar a Orito i no per aixó va renunciar a participar en la festa. Des de sa casa, ubicada prop del carreró, varen enganxar l’animal al carro com si marxaren cap a Orito, i allí al carrer de Sant Pasqual, varen baixar els utensilis i fer la paella, i per supost, ballar i cantar.


Amb el pas del temps tot va evolucionant i lógicament la manera de viure la festa al carrer, també. Ja no es balla al só de la guitarra ni escoltant la veu dels cantadors, que durant uns anys varen ser subsituides per el modern “pic-uk”, o algún grup de músics, o ja hui, per eixos enormes i sorollosos equips de música, de en moltes ocassions no ens deixen comunicar-nos entre nosaltres.


Peró al segle XXI, els mutxameleres i mutxamelers encara continuent anant a “Sant Pasqual”, a Orito, aixó sí amb el seu cotxe. Per aixó es un motiu de satisfacció vore com aquí, al nostre poble els veïns del “Carreró”, intenten conservar i donar a conéixer a la juventut esta tradició festiva per mig de la comparsa Zegries, que de segur ens porta bons records als que ja no som tant joves, i farà passar bons moments als que el dia desset de maig, en circunstancies normals, passetgen per este espai tant tradicional i àntic del nostre poble.


A la casa del nostre àmic “Anel”, al carrer la Mar, encara continua celebrant-se la novena que acaba el 26 d’este mes, amb asistencia a la missa en la parroquia. Anys arrere el “So” mutxameler interpretava les seues cançons per al veïnat que es congregava al carrer. Tradició musical que seria continuada pels conjunts “musico-vocals”, “Los Santos” i “Dalia i sus muchachos”.

Berenant acabada la Novena. Maig de 2019. Foto: Vicente Manuel Verdú

Esperem que el proper any es puga reprendre está tradició centenaria amb normalitat i alegría.


Suni Brotons Boix.

Cronista Oficial de la Vila.

Desset de maig de 2020. Día de Sant Pasqual Bailón.




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional




Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)