• Cronista de Mutxamel

SI LA CANDELARIA FLORA, L’HIVERN ESTA FORA…


Detall de la flor del atmeler en plena floració.

La Candelaria és la festa que, quaranta dies després del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seua mare, la Verge Maria, seguint les costums de l’epoca. Es considera que hui, 2 de febrer, es tanca el cicle nadalenc, i per algunes persones era el moment de desmontar el betlem.


Es coneguda a l’esglesia cristiana com la festa de la llum, i a les cerimonies religioses que hui tenien i tenen encara lloc, es repartien ciris o candeles, previamente beneïts, per eix a la processó que pot anar per dins o fora del temple. Als més menuts ens encantava este dia poder recollir estos ciris de colors, que segons la tradición tenien propietats protectores, quan estaven encesos, sobre tot per protegir-nos front a les tempestes.


La societat mutxamelera també era coneixedora de esta commeració i ho va incorporar a la seua historia i creençes, al ambit de la religió i de la cultura. Segons podem llegir al Llibre de la Confraria de Nostra Senyora de Loreto de Mutxamel, els nostres avantpassats quan aproven els capitols o reglaments pels quals s’havia de regir esta confraria, el dia 21 de desembre de 1613, van decidir que el dia per reuni-se els confrares i triar els càrrecs, seria el de la purificació de la Sacratissima Verge María, es a dir tal dia com hui. Així ho varen deixar escrit al primer capitol:

Ordenem que en lo dia de la Purifficatio de la Saratissima Verge Maria, quascun any, sien ajustats i congregats, tots los confrares de dita Confraria, o la major part d’aquells…i puguen elegir i elegeisquen un procurador, dos majordoms, clavari, baciner i consellers…”


Si continuem llegint les convocatories, trobarem com complien esta normativa any rera any:

“Dia 2 de febrer de 1617.

Ajustats i congregats en la iglesia Parrochial del gloriós Sant Salvador, on se acostuma a fer semblant ajunt i congregació el dia de Nostra Senyora Candelaria per fer nominació de majordoms i demés oficials…”


Verge de la candelaria, ubicada a l'altar del Sagrat Cor de Jesús. Església "El Salvador". Mutxamel

Com ja hem mencionat abans esta festivitat de la llum, tenia la característica de repartir ciris beneïts entre els fidels que es trobaven presents als actes religiosos. L’any 1619, tal dia com hui 2 de febrer, la confraria de la Mare de Déu de Loreto, reunida amb el seu prior, el cura Vicent Bendicho, afegeig un nou capitol als ja existents:

…En 2 de febrer de 1619 statuim i ordenarem tots conformes e nomine discrepante, que cascun any, tengués costum i obligación, dita Confradia, de donar la será que hauràn menester lo clero, balle, justicia, jurats, sindic i oficials de dita Confradia, en lo dia de Nostra Senyora, a 2 de febrer, que és la festivitat de la Purificasió dell: la Candelaria, volent que aquest costum se observe de hui en Avant, in perpetum”.


Coberta del llibre de "Estudi del llibre de La Confraria de Nostra Senyora de Loreto de Mutxamel". Assumpció Brotons Boix i Susana Llorens Ortuño. Any 2007

Com veiem les referencies al dia de la Candelaria seràn importants al manuscrit que conservem sobre el culte i devoció a la patrona de Mutxamel. Peró com que erem un poble que vivía de l’agricultura, tampoc podem oblidar que significa un dia com el de hui al calendari del curs de l’any. El dia 2 de febrer es el punt central entre l’inici i la fí de l’hivern. D’ahí que la gent el relacione amb el canvi de temps climatologic A Mutxamel el indicador elegit era sobre tot l’ametler, arbre que abundava als nostres camps, i comprovar si hui, havia florit.


Si els arbres han obert les seues flors, entonavem i repetiem este acudit trasmés de generació en generació, i que quasi tots saben: “Si la Candelaria flora, l’hivern esta fora, i si no flora, ni dins ni fora”. Encara que la creença més habitual es que el paisatge agrari s’ompli de colors vius sols a la primavera, totes les estacions de l’any tenen les seues peculiaritats cromatiques. Així a Mutxamel, el color del camp en hivern, era el del verd fosc de les garrofes acompanyat de la plata grisenca de les fulletes de l’olivera. Al començar febrer, i tal dia com hui dia dos, la Candelaria, el més habitual donat el nostre clima, era que una part del terme municipal, es trobara cobert per l’única nevada no gelada, que es mostrava davant dels nostres ulls, gràcies a la floració dels ametlers.


Atmeller en flor. Finca La Palmera. Mutxamel. Al fons les branques del garrofer centenari.

Tafulles i tafulles d’ametlers florits, quasi tots amb flors blanques i alguns pocs, amb rosades ,que solien indicar que eren de varietat d’ametles amargues. De fet, havien llocs escollits pels xiquets i xiquetes per contemplar esta neu imaginaria, com era el turonet del Calvari, que per la seua altura ens permetia contemplar esta estampa excepcional, que solia durar unes setmanes. La blancor que haguera pogut ser enlluernadora per als ulls, es sosegava per la seua combinació màgica amb eixos milers d’estreles rosades que sorgien del cor de les flors oberters a la llum del sol.

Hui, que apenes queden ametlers al nostre espai agrari, he vollgut evocar amb nostalgia este espectacle , que encara que durava poc temps, produia un doble efecte tant per als joves com per als majors, visualment era bellissim i meravellós, precursor de la primavera que ja intuiem s’acostava, i a més també tenia la virtud de tranquilitzar i serenar els nostres esperits i alegrar els cors.


Assumpció Brotons Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel. Dia de la festivitat de la Candelaria de l’any 2021.





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

152 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo