Generalment els nostres majors són una font inesgotable d’experiències, vivències i coneixements. Ha estat un privilegi per a mi, i continua sent-ho, haver pogut recollir, escriure i transmetre el llegat professional, familiar i humà d’alguns veïns de la nostra població, que han passat tota la seua vida treballant, observant i estimant la terra que cultivaven i els permetia poder viure. Durant alguns anys de converses i eixides al camp, han tingut la deferència de compartir amb mi els seus sabers i experiències. Luis Casanova Pastor, Sancarró, ja no està entre nosaltres. Per sort encara ens acompanyen Antonio Alberola Sala, Tonet, i Rafael Ripoll Lledó, l’Àngel, sempre dispostos a compartir el que saben i contestar les meues preguntes freqüents.
L’any 2011 la Diputació d’Alacant em va demanar una col·laboració per al número 27 de la revista El Salt, on vaig publicar un estudi sobre l’Horta Alacantina i una entrevista a Tonet, Rafael i Luis, que porta per títol “De viva veu”. Va ser l’avanç d’un projecte molt més ambiciós i ampli, que permetrà conservar i difondre entre els més joves tot un testimoni de gran valor cultural, ecològic i de coneixement del medi físic que ens envolta. Si voleu començar a saber de flora, de com plantar l’hortalissa, com i quan s’ha d’esporgar un arbre, quins són els vents que bufen per les nostres contrades i si són favorables o no, quins són els ocells que ens acompanyen... vos anime a entrar i llegir este testimoni educatiu i valuós, adquirit a l’aula de la natura, que considere de gran valor humà.
Abans de passar a la publicació, vull reiterar les gràcies per estar sempre disposats a compartir amb grans i menuts les seues vivències i records que formen ja part de la vida i la història de Mutxamel.
Rafael Ripoll Lledó, l’Àngel.
Va nàixer a Mutxamel l’any 1937, al Cadavall. Va ser fill únic, ja que els seus pares eren majors quan sa mare va aconseguir quedar-se embarassada, als deu anys de casar-se. Dels 4 als 11 anys va cursar els estudis al Grup Escolar El Salvador, i després se’n va anar al bancal a ajudar el seu pare. Més tard, amb altres fadrins del carrer, ajudava Paco Pastor, Vinagre, a plantar i cultivar tomateres. Per aconseguir un poc més d’instrucció a la nit anava a la Casa Parroquial, on el mestre Paco Bernabeu, el Salsero, donava classes particulars. A la seua comunió no es va fer cap convit; solament acabada la cerimònia, a la tornada al grup escolar, el van convidar a una mena de tonya (un suïsso) amb una onça de xocolate.
Rafael va contraure matrimoni l’any 1965, al mes de febrer, amb Rafaela la Venteta. Tenen dos fills, xic i xica. El convit es va celebrar al magatzem de tomates del seu cosí, Rafael Sala Lledó, la Xossa. Van revestir les taules d’envasar amb paper blanc i es van servir entrepans. El viatge de noces va ser a València i Barcelona, destinacions habituals en aquells anys de les parelles mutxameleres, sobretot la primera ciutat. Se solia dir entre el veïnat: “A València o al llit”, si no hi havia diners per anar de lluna de mel.
Antonio Alberola Sala, Tonet.
Va nàixer a Mutxamel, a la finca Palmeretes l’any 1934. Era el més xicotet de 6 germans, “l’arrossego”, fent un símil comparatiu amb l’última aigua que aplega per la sèquia. Va estudiar també al Grup Escolar El Salvador, des dels 5 fins als 13 anys. Després, a treballar al bancal, cuidant cabres, ovelles, segar, recollir ametla... Buscava on hi havia bancals de civada o forment per a poder anar els dissabtes i diumenges a segar, per tal de recollir uns ingressos extres que li permetrien poder fer efectiva la seua gran passió, poder eixir tots els setembres a la festa de Moros i Cristians, activitat que porta endavant des de fa més de seixanta anys.
Va eixir tres anys de gastador. Després va passar al bàndol moro amb la comparsa Moros del Cordó, per a tornar amb els cristians i fundar la comparsa Els Templaris, on surt actualment. Algunes de les portades dels llibrets de festa, dels anys seixanta i principis del setanta les dibuixava ell.
Quan es va casar amb Manola Vargas l’any 1968, el convit va tindre lloc al local social de L’Aliança, ja que ell és el soci número 16. El menú va ser variat: entrepans, cervesa, i licors per als dolços casolans. El reportatge fotogràfic va córrer a carrer del fotògraf alacantí Nieto i el viatge de noces va ser a la localitat natal de la seua esposa, Jódar, a la província de Jaén. Del matrimoni van nàixer tres fills, dos xics i una xica.
Luis Casanova Pastor Sancarró.
Luis va nàixer el dia 12 de juny de 1930 al carrer Sant Vicent. Era el mitjà de tres germans. Va anar poc a escola, també al Salvador, ja que quan encara no havia complit els deu anys va morir el seu pare i va haver de posar-se a treballar. Quan podia anava a casa de Pepe Cantal, per donar un poc de classe particular a les nits. Va fer la comunió i en tornar al grup escolar, els van donar xocolate amb tonya per a mullar ( però com que la llet es va triar, a l’any següent van donar dos onces de xocolate i un suïsso).
El seu primer treball com a assalariat va ser com a polimentador de mobles, a Sant Joan al taller d’Agustín Pastor on guanyava 4 pessetes al dia. Més tard va canviar a Alacant, a Muebles Aracil, on li pagaven 7 pessetes diàries. Però com que al camp van començar a pagar més, va canviar d’activitat i se’n va anar a treballar amb Pepe el d’Hoyos, ja que el jornal diari que li oferien era de 12 pessetes. Va comprar la casa on vivia al carrer Sant Pasqual, l’any 1954, i li va costar 11.000 pessetes. Es va casar el dia 29 de maig de 1965. La seua dona, Concha, era natural de Tàngel, on ell va anar durant més de deu anys a festejar i segons les seues pròpies paraules, “no van donar que xarrar”. El convit el van fer a la finca la Vinya, a Fabraquer, i el menú va consistir en xocolate i dolços. Més tard, amb el taxi de Vicent Garcia Pelaïlla, van baixar a Alacant a fer-se les fotos. El viatge de noces era a València, però van passar uns dies a la Pobla del Duc, on estava el seu cosí mutxameler Ángel Soler, que era el metge d’eixa localitat. Van tindre dos xics i una xica.
He de deixar constància que l’última volta que em vaig reunir amb els tres va ser el 3 de setembre de 2015, sis dies després va faltar Luis.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional