UN SEGLE DE L’ARRIBADA DE RECS DE LLEVANT A MUTXAMEL. BENVINGUTS!!

Regant les nostres oliveres amb l’aigua del transvasament.

L’arribada a l’Horta Alacantina l’any 1925 de les aigües subministrades per la mercantil Riegos de Levante, suposaria una gran ajuda per al rec de les nostres terres tant seques. L’augment i especialització dels cultius de fruites i hortalisses que té lloc a les primeres décades del segle XX al sud de la provincia d’Alacant, necesitava més recursos hidrics i per suposat una ordenació adequada d’estos. Amb la finalitat d’aprofitar aigues públiques i privades per a recs i usos industrials, així com per a producció i explotació d’electricitat va neixer la companya de Riegos de Levante l’any 1918, amb la concessió de 2500 l/s provinents del riu Segura a Guardamar.

Manuel Torregrosa, Manolito el Xatet, amb els seus nebots al costat del Canal de Llevant que podem observar a la dreta. Al seu darrera la caseta de l’elevació de la Roseta. Octubre de 1980.

Prompte començarien les obres que a través de 8 elevacions amb les seues bombes pretenien, i ho varen aconseguir, elevar l’aigua desde Guardamar fins a Mutxamel per l’est, i a la Matanza, prop d’Oriola per l’oest. El 4 d’abril de 1925 el rei Alfonso XIII va inaugurar les obres a la pedanía oriolana de la Murada, on es va deixar testimoni amb una placa colocada en una columna inacabada, En IV de abril de 1925, Su Majestad el rey D. Alfonso XIII inauguró estas obras de Riegos de Muchamiel a la Matanza, realizadas por la Federación de S. A.C. de Orihuela y bendecidas por el Rvmo. Prelado Dr. Irastorza. En el moment de l’inauguració la Federació ja havia finalitzat i recepcionat un total de 70 kms. de canals i les obres continuaven, millorant així la vida de moltes families.

Vista del molí de Rates (hui desaparegut). A la part superior dreta encara podem veure la caseta de la partició.

Antiga canonada del Canal de Llevant, travessant el camí de Montserrat cap a la finca el Pi.

Esta aigua per a regar, provinent de la marge esquerra del riu Segura, va arribar a Mutxamel el dia 20 de juliol de 1925 desde Crevillent. Per a saber més d’este tema vaig contar amb la memoria i el testimoni de Antonio Alberola, Tonet, que durant molts anys va treballar a esta empresa aquí a Mutxamel. Reproduiré el seu testimoni : En un principi la conducció tenia que passar pel terme de Sant Joan provinent d’Alacant, però l’Ajuntament no va voler.

Llavors el que varen fer era passar la canonada pel terme de Mutxamel, però fitant quasi amb el terme santjoaner, així els regants de poble veï podien regar i no tenien cap barrera al seu territori. Donat el llarg recorregut d’esta elevació, Crevillent-Mutxamel, la conducció tenia més de 132 comportes al llarg del seu itinerari i en alguns llocs la boveda alcançava una fondaria de 26 a 30 metres. A altres espais agafava altura per poder arribar als camps del Palamó i al seu destí final que era el Pantanet. Desde Alacant fins a Mutxamel hi havia 14 túnels i al nostre terme entrava per l’oest, on actualment es troben les urbanitzacions de Ravel i Gialma; a esta última existeix un túnel profund per passar el Calvari . Superada esta serreta el canal al descobert recorre un tram ampli fins arribar a la Roseta, on teniem un motor. Al carrer dels Olms podiem veure passar les aigues pel Canal que creuaven per damunt de la Sèquia Mare que anava cap a Sant Joan. En este punt trobaven l’anomenada caseta de la partició, que aprofitava per dividir les diferents dules. Esta caseta era apodada pels veins com “el xupó” per la forma com engolia les aigües.

Real Compañía de Riegos de Levante. Primer llibre d’anotacions de funcionament de les bombes i la seua conservació a Mutxamel. Juliol 1925-Desembre de 1936.

Referències de les primeres jornades de posada en marxa. Juliol de 1925.

Constatació escrita que no hi ha servei. 1 de novembre de 1925 fins al 23 de gener de 1926.

La conducció entrava al casc urbà pel que hui es el carrer Pedro Cano i era necessari que existiren uns respiradors que tenien uns tubs de ferro al exterior de gran altura, que eren coneguts com a “ventoses”. De quan en quan, si la pressió de l’aigua era molt forta era habitual que per esta mena de xemeneia de ferro eixien uns potens xorros d’ aigua. Estes estaven situades a la confluència dels carrers Pedro Cano amb Verge del Remei aproximadament. Seguia pel paratge de l’Arbre Blanc i passava per la finca el de Canonge, on creuava el camí de Montserrat per entrar a les terres del Manco Ripoll (finca el Pi). Aquí es va construir una mena de vàlvula que permetia enviar aigua per tots els braçals del Sindicat. La primera comporta tenia el següent itinerari: El de Canonge, Murteretes, Creu, Salt, Albercoquer.

La segona comporta permetia enviar l’aigua a través del braçal de l'Alfàs. La tercera comporta estava lligada als braçals de Benetia i Canyaret. Passat un temps esta vàlvula va quedar inservible i s’en va construir una a la finca el de Castillo que permetia enviar l’aigua de Llevant per tots els braçals anteriorment mencionats.

Bombes d’elevació. Imatge procedent de la publicació 100 años de agua, 100 años de vida.

L’estudi detallat del primer llibre de rec d’esta companya a Mutxamel, 1925-1936, ens dona complida informació de les diverses parades i arrancades dels motors, així com les multiples incidències que les produiën, se para el grupo por no haber regantes, se para el grupo por falta de agua y corte de corriente, se para el grupo para dejar pasar el agua del Pantano... Es curiós observar com des de el dia 13 de novembre de 1925 fins al 23 de gener de 1926, no va haver cap servei a causa de les plujes.  Els anys 1931 i 1932 durant els mesos calorosos de l’estiu, juliol, agost i setembre no va arribar ni una gota d’aigua. En canvi al 1936, durant este temps els motors varen estar funcionant a plé rendiment, alcançant el record de 708 hores al mes de juliol, percentatge mai aconseguit durant estos onze anys.

Interior de la desapareguda caseta de la partició.

Hui en dia la societat Comunidad de Regantes : Riegos de Levante, es una comunitat de regants autònoma i autogestionada, amb un amplia xarxa de canals i sèquies que amb les seues elevacions permeteixen transportar aigua des de Oriola fins a Mutxamel, destacant dins del seu patrimoni els grans embassaments i la llacuna del Fondó d´Elx. Des de 1979 gestiona també les aportacions del Trasvase Tajo-Segura. Estes aigües arriben als camps mutxamelers per les infraestructures construïdes al 1925,  i son gestionades pel Sindicat de Recs de l’Horta d’Alacant, integrat junt a altres set comunitats més a Riegos de Levante  Margen Izquierda del Segura.

Xarxa actual de canals i conduccions de Riegos de Levante Margen Izquierda del Segura, des de la presa d’aigua al mateix riu fins a l’estació elevadora del Gualeró a Mutxamel.

bicació geogràfica de les huit comunitats integrades a Regs de Llevant actualment. Entre elles la del Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant, que té la seu social i les principals infraestructures a Mutxamel.

No podem acabar este record d’aniversari sense parlar del que va significar al imaginari popular l’arribada d’estes aigües. Riegos de Levante com a societat mixta de regs i electricitat, va ser l’empresa subministradora d’energia elèctrica al nostre poble durant alguns anys, fins que es va fer carrer Hidroelèctrica Espanyola. Les persones que varen trobar feina en la distribució del rec d’esta empresa, eren considerades afortunades, Mon pare treballava al Canal, dient amb satisfacció molts dels seus familiars. Com a curiositat ressenyar que esta cronista va estar recorrent part del trajecte amb Tonet Alberola i caminarem fins trobar el pou que hui esta a l’urbanització Gialma. Antonio recordava entrar a esta mina, ja que en moltes ocasions la gent tirava animals morts a esta sèquia i quan arribava a este tram, es taponava i tenien que entrar des de la caseta de la partició amb llanternes i veure on estava l’embós i netejar i treure, de vegades amb l’aigua fins als muscles. No era una tasca agradosa.

Xiquets disfrutant del pas de les aigues al canal al seu pas per la Murada. Imatge procedent de la publicació 100 años de agua, 100 años de vida.

Tornant als nostres bancals i agricultors, evocar eixe canal que travessava el poble i permetia regar quan escassejava l’aigua del Pantà, es també parlar de l’esforç econòmic i personal de moltes famílies, que faria possible executar un obra hidràulica puntera per aquells temps . Els nens i fadrins que ja son majors evoquen amb un somriure el anar al Canal al seu pas pels Oms, i mullar-se els peus o refrescar-se un poc al calorós estiu, això sí sense que els mares ho saberen, ja que per precaució no volien que s’aproparen a la sèquia.

Els festers mutxamelers de la comparsa la Magenta, també deixarien constància d’eixa caseta de la partició, ubicada junt al moli de Rates, amb esta cançoneta:

La Magenta, la Magenta,

Ha caigut en el xupó

I ha vengut a remaneixer

En el pont del Gualeró.

Un segle d’aigua !!!Benvinguda!!

Suni Brotons Boix.

Cronista de Mutxamel. Juliol de 2025.

Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional