L’any 1920 , fa un segle, els carrers del nostre poble no varen vore desfilar als seus festers i festeres, ni tampoc escoltar els sons de les bandes de música que els acompanyen. Diverses circumstancies (manca de pluges, roina als camps, epidèmia de la grip, primera guerra mundial...) provocaren que eixe any i molts més no es celebraren les nostres Festes de Moros i Cristians.
Enguany, 2020, tornem a estar a la mateixa situació excepcional de fa un segle, suspensió de les festes, que cap de nosaltres ha conegut. Per això crec convenient donar les gràcies a tots i totes les persones, grups , associacions, etc, que durant cent anys han fet possible que la festa arribe fins al dia de hui.
GRÀCIES, als veïnes i veïns, als festeres i festers, als ambaixadors, estafetes, als redactors de les ambaixades, muntadors del castell, comissions i alcaldes de festes, autoritats, als compositors de versets, als col·laboradors literaris i comercials que fan possible la redacció i finançament del Llibret, a les persones, que durant més de quaranta anys, anaven pels carrers i cases de camp per cobrar els cupons amb els quals els veïns, de manera voluntària, contribuïen al manteniment de la festa.
GRÀCIES als que muntaven les barraques als llocs que els deixaven, preparant eixos vint o trenta quilos d’olives partides per al aperitiu, les gerres amb gels i anís i aigua fresqueta. Als que se’n anaven amb els carros a Sella, Orxeta, Relleu, Palamó...a contractar les bandes de música, als fotògrafs que varen plasmar les imatges festives que hui encara podem contemplar, als pirotècnics per il·luminar les nits amb la pólvora de colors. Als venedors de dolços, torrats, gelats que instal·laven les seues “paraetes” per fer el dia més agradós , dolç i divertit per als menuts, als propietaris dels bars i comerços que obrien els establiments per facilitar que la jornada fora mes agradosa i suportable per als festers i visitants, a les cosidores de vestimenta festera, als que han millorat, perfeccionat i personalitzat la confecció de les espardenyes festeres adaptant el seu disseny a cada comparsa...
GRÀCIES als fundadors de les comparses, tants als que encara desfilen com als que varen deixar de eixir fa temps, a les dones mutxamelers , sense les quals no haguera estat possible l’alimentació especial i exquisida d’estos dies de setembre, per a la família i convidats, a més de preparar amb antelació tot el vestuari fester dels participants de la casa a les desfilades, als pregoners i pregoneres, als senyors retors parroquials i a tots aquells que feien i fan possible que les imatges del Salvador i la Mare de Déu de Loreto isquen al carrer engalanades de flors disposades de manera exquisida de matisos i tonalitats...
Estic convençuda que sense l’esforç compartit, responsabilitat, i treball desinteressat de persones de bon cor i bona voluntat no haguera estat possible conservar, mantindre, i transmetre de generació en generació, el nostre Patrimoni Col·lectiu Fester i Cultural. GRÀCIES en majúscula a totes i tots, segur que el proper setembre tornarà ser “gloriós” per a la Festa.
Visquen les Festes de Setembre i la Mare de Déu de Loreto.
Visca Mutxamel !!!
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel. Setembre de 2020.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional