Pastorets al de Subiela...
Un desembre més ens disposem a celebrar les tradicionals festes nadalenques. Temps de descans escolar per als xiquets i xiquetes, que a més, esperen amb molta il·lusió els possibles regals que familiars, el Pare Noel o les Majestats de l’Orient, es puguen portar, atenent les seues peticions i desitjos.
Però existeix un apartat oblidat i poc posat en valor que crec cal donar a conèixer i agrair. Moltes de les diferents activitats i costums festives que es duien i es duen a terme en esta època de l’hivern, no serien una realitat sense la participació activa, desinteressada i eficients dels joves i menuts, com veurem a continuació. Anem a intentar contar quines eren alguns d’estos treballs especials i en equip, que inclús començaven al propi centre escolar. Fa ja algunes dècades, al col·legi, de vegades venia algun fotògraf per retratar a xiquets i xiquetes davant d’un Jesuset a la cuna. Si l’economia familiar ho permetia, després calia adquirir la foto. Quants records infantils tenim guardats als àlbums fotogràfics familiars amb estes imatges!!!
La mestra de pàrvuls, doña Juanita Paredes, a l’únic col·legi que existia a Mutxamel, El Salvador, va iniciar als anys seixanta unes mini representacions nadalenques on els alumnes més xicotets vestits de pastorets i pastoretes cantaven la cançoneta que començava amb estes estrofes: “que le llevaremos al niño Jesús...” i els alumnes més menuts, segons el present que portaren, anaven sortint de la fila cantant i presentant el seu regal, “...yo un cordero, tralarala...yo limones, yo naranjas...” per rematar amb “...yo un corazón”. Molts xiquets i xiquetes, homes i dones hui en dia, segur que conserven alguna imatge d’este primer betlem escolar improvisat baix dels pins del pati.
Anys més tard, concretament a la dècada dels vuitanta professors i alumnes inicien una tasca innovadora com és la posada en marxa dels periòdics escolars, que encara que comportaven molt de treball, eren esperats amb il·lusió i ganes, tant per part dels alumnes com pels pares del centre, on es confeccionaven. Es procurava fer una publicació per al mes de desembre, i a més dels espais habituals, (noticies, passatemps, esports, entrevistes..) podíem llegir col·laboracions literàries dedicades a la festivitat de Nadal, des de dibuixos fins a les poesies. Com a mostra aquí mostrem una d’estes publicacions anomenada “Brotes”, corresponent al mes de desembre de 1982, i com a curiositat ressenyar que l’equip redactor estava format per quatre xiques i un xic.
El teatre escolar comença a agafar força i les representacions d’obres amb temàtica relacionada amb esta època de l’any, ja s’efectuen fora dels recintes educatius, concretament al local social de l’Aliança. Mestres i persones que estimaven el teatre, algunes d’elles havien fet alguna que altra aparició als escenaris a la seua joventut, inicien la seua cooperació amb les diverses associacions de pares i mares, per a que els alumnes dels centres mutxamelers coneguin la poesia i literatura de manera participativa i puguen tenir l’experiència personal i nova, que suposa pujar a un escenari i compartir allò que han aprés. Tampoc faltava la música, ja que alguna que altra nadalenca era interpretada pels alumnes que havien aprés a tocar la flauta dolça, acompanyats pel seu professor o mestra. Tots els centres escolars participen activament als festivals nadalencs amb l’ajuda inestimable de dones com Adelita del Campo, doña Nieves Cárceles i Geni Solana, entre altres.
No ens oblidem tampoc de les guarderies infantils, dos soles a este dècades, on els més menuts començaven a socialitzar amb altres nens i per suposat a compartir entre ells jocs i entreteniments. També a estos espais, “Els Xiquets” i al “Convent” es preparaven actes per a que els alumnes de pocs anys, disfrutaren del Nadal i dels Reis Macs, alguns d’ells, vestits de pastorets i pastoretes, i no faltava el Jesuset a la cuna.
La cavalcada dels Reis Macs, des de els seus inicis a mitjans del passat segle, ha contant sempre amb la participació de xiquets, xiquetes, fadrins i fadrinetes, que han anant donant forma i vida als diferents personatges representats a les diferents escenes bíbliques que trobem a les diferents carrosses, Sant Josep i la Verge Maria, àngels, pastorets i pastoretes al voltant de la foguera, acompanyant als Reis Macs...i com no, també al apartat de la música i als grups de balladors i balladores, que al compàs de les notes centenàries del So, anaven ficant colorit i moviment amb els seus balls, a la nit màgica, on tots i totes esperem que alguns dels nostres somnis i desitjos es facen realitat. Moltes gràcies a totes i tots, xiquetes i xiquets de Mutxamel, per aconseguir amb la dedicació i treball desinteressat, que estos dies tant gelats climatològicament, resulten càlids i fascinats, any rere any.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista de Mutxamel. Desembre de 2021.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.