LA GUARDERIA RURAL A MUTXAMEL 1849-1996

Guarderia Rural Mutxamel. Cambra Agrària Local. President : José Climent Asensi. Cap de Guàrdies: José Santacreu Llorca. Guàrdia primer: Valentín Santacreu Climent.

Encara que no tenim noticies certes de quan es va crear al nostre poble el cos de guardes rurals, va ser en 1849 quan es dicten les primeres disposicions legals per a determinar l’organització i les competències de la policía urbana, rural i de seguretat, mitjançant la Reial ordre de 8 de novembre. Els Ajuntament havien de ser els encarregats de crear les places de guàrdies rurals, segons les seues necessitats, i del seu manteniment amb els recursos obtinguts del comú.

El seu nomenament en principi corresponia a l’alcalde, se’ls donava una preparació, fonamentalment havien de conéixer, i molt  bé, el terme municipal; se’ls demanava jurament i rebien, doncs, l’acreditació final corresponent. En 1906 es veu convenient armar el cos de guardes rurals i es demanen als governadors civils les corresponents llicències d’armes. 

Una altra modificació important pel que fa al seu estatus legal es produïx l’any 1945, quan es constituïxen les Germandats Sindicals. S’acorda que siguen estes les encarregades, de manera obligatòria, de tenir al seu càrrec el servei de la Guarderia Rural i la seua manutenció econòmica.

Vicent Rosaura. Guarda rural de Mutxamel. Foto de Roselló. 5 de maig de 1959.

Ara bé, quines eren les seues principals obligacions? En una societat com la mutxamelera que vivia de, i per a la terra, la custodia del seu terme i els seus quilòmetres de bancals  han estat una preocupació constant al llarg de la seua història. Les seus funcions bàsiques les podem agrupar en: fer respectar i vigilar les propietats rústiques i els seus cultius; i el contacte directe amb els propietaris, procurant atendre les seues consultes, ja que per norma general coneixien la situació de les finques amb les seues fites i peculiaritats.

Rebut de “la Hermandad”. Entre altres conceptes trobem l’abonament per part dels socis d’un cànon pel servei de Guarderia.

També eren experts en els canvis i variacions dels cultius, les possibles plagues, el manteniment de camins,etc. A causa del coneixement i l’experiència del guàrdia de camp, que coneixia com ningú el medi rural, també col·laboraven amb la confecció dels treballs del cadastre de rústica o la revisió de la urbana als disseminats, tan abundants al nostre terme.

De segur que els veïns i veïnes de certa edat recorden amb enyorança la figura dels guàrdies rurals mutxamelers, vigilant els nostres camins i bancals, ja fora a peu o amb les seues modestes guzzis. Eren persones respectades i estimades pels ciutadans que confiaven en ells per a previndre els robatoris de les collites o la destrossa dels cultius.

José Santacreu Llorca i Valentín Santacreu Climent. Foto d’Emilio. Anys seixanta.

Els tres últims membres que van exercir esta professió van ser Vicent Rosaura, Pepe Llorca Santacreu, com a cap de guàrdia, i Valentín Climent Santacreu, com a guàrdia rural. A este últim encara el podem saludar pels carrers del nostre poble i agrair-li la quantitat d’informació referent a la natura, economia, meteorologia i geografia del nostre territori que sempre ha estat encantat de compartir.

El dia 30 d’agost de 1986 el servei de Guarderia Rural va deixar de donar-se per les Càmeres Agràries locals, i van ser transferits als ajuntaments, que havien de cobrir estes prestacions, en molts casos a càrrec de la Policia Local. Hui en dia, la Guarderia Rural com a tal ha deixat d’existir. Davant dels nous reptes, agricultura de grans empreses, urbanitzacions que han cobert de cement els antics bancals de garrofers, oliveres, ametlers, tomateres, hortalissa…s’han habilitat noves institucions dedicades a la conservació i vigilància  del medi ambient, la natura, els llits dels rius i els seus barrancs, com són el Seprona o els guardes forestals.

-Vehicle destinat a recórrer el nostre terme municipal. Anys huitanta. A la porta podem llegir Camara Agraria Local Muchamiel. Policia Rural.

Però malgrat que als col·legis i alguna que altra institució pública es fan esforços per educar els xiquets i els majors perquè cuidem el nostre entorn i no l’omplim de brossa i deixalles, ha anat en augment la situació deplorable que ja ens contava el guarda de camp, Pepe Santacreu Domenech, en una entrevista concedida l’any 1976 al periodista G. Pomata al diari La Verdad, i que es titolava Los Domingueros ! Esa pesadilla de los guardas rurales¡.  No té desperdici, sembla que no aprenem! 

Valentin Santacreu observant les destrosses provocades als camins per les fortes pluges. 1987.

“En verano y en invierno, a todo tiempo, los “domingueros” suelen quitar el sueño a los guardas rurales del campo. Hay de todo en la viña del señor, y hay gentes, muchas gentes, que salen a disfrutar de un día de campo, pero respetando lo ajeno. Claro que otros no lo hacen así y se llevan por delante lo que encuentran, sin pensar que esa parcela o cultivo tiene dueño y no precisamente poderoso, pues por estas latitudes predomina el minifundio, o lo que es lo mismo, el “Autónomo” o trabajador de lo suyo.

Pero si censurable resulta el hurto de almendras, tomates o cualquier producto, igualmente lo es el hecho de la “siembra” de suciedad que los excursionistas producen, dejando por donde quiera que van basuras y desperdicios, atentando así contra ese patrimonio de todos que es el paisaje. Nos decía Pepe Santacreu, guarda de la Hermandad de Labradores de Mutxamel, que “hay quien hace cara y se cree con derecho a posesionarse de lo ajeno”.

La guardería rural de esta zona se las ve  y se las desea para custodiar los campos. “¡ Xé, una pesadilla!”

G. Pomata.

16 de juliol de 1976.

Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial

Juliol de 2026.

Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional