EL COMERÇ I LES TENDES DE COMESTIBLES A MUTXAMEL 1896-1956
- Cronista de Mutxamel
- hace 1 hora
- 5 min de lectura
El comerç tradicional del nostre poble no ha estat indiferent a les profundes transformacions que este sector ha viscut durant els últims anys. Les tendes de Mutxamel eren, en general, negocis familiars, i en moltes ocasions podem dir que, sense saber-ho, eren xicotets supermercats que intentaven cobrir les necessitats d’una societat que vivia bàsicament de l’agricultura.
El cultiu de la terra propiciava el costum generalitzat d’intercanviar part dels cultius que collien i que es necessitaven per a fer el plat de calent diari, ja que, generalment, les ames de casa procuraven preparar els menjars amb els productes del temps que tenien al bancal i, si faltava algun ingredient, s’acudia a les cases del costat a demanar-lo. Quan els hòmens arribaven del trosset amb un excés diari de producció, el més normal era que es repartira entre coneguts i familiars que vivien més a prop, i s’estava predisposat tant a donar com a demanar.
En acabar el segle XIX, trobàvem al poble a més del cultiu de la terra tot un seguit d’instal·lacions manufactureres dels productes que es recol·lectaven, alguns seguint una producció milenària. Tenim constància de l’existència d’almàsseres on s’elaboraven oli i vinagres; de cups on es xafigava el raïm perquè fermentara i el suc es fera vi; d'alguns molins fariners. També apareixen establiments de venda, comerços d’ultramarins, carnisseries, bodegues de vi, on el veïnat s’acostava a comprar. I podem vore que hi havia fins a catorze fusters, i d'altres oficis que hui han desaparegut, com són els fabricants de tonells, de carros, els boters, els ferrers o els esquiladors d’animals de càrrega. També existia una fàbrica de sacs, propietat dels germans Lledó.
Els carrers més comercials del nostre poble eren els ubicats al voltant del camí d'Alacant a Xàtiva, és a dir la carretera, ja que el trànsit de vehicles i de persones facilitava la promoció i l'expansió de la venda dels productes agrícoles. Ací trobarem durant moltes centúries agrupat el comerç local, així com altres establiments dedicats a hostals per als carreters de pas, ferreries, forns, l’antic casino o el teatre Pedrassa. Des de l’entrada pel Ravalet fins a l’eixida cap a Sant Joan pel carrer Felipe Antón, el veí o el visitant podia trobar tendes de quasi tot el que es necessitava, ja fora per a la casa o ferramentes per a treballar els camps.
Voldria fer una menció especial en este treball de les tendes de comestibles de Mutxamel, que es van obrir a finals del segle XIX i primera mitat del XX, i que de segur que moltes persones encara recorden.
Estudiant la Relación nominal de detallistas de comestibles de este término municipal elaborada pel nostre Ajuntament l’any 1956, hem pogut conèixer una sèrie de dades molt interessants referents a este sector del comerç, quantitat de comerços dedicats a la venda de comestibles y ultramarinos, l’any d'obertura, quins eren els seus propietaris, carrers on s’ubicaven...
És important destacar el següent: les primeres tendes es van obrir en 1886, a finals del segle XIX, i la més moderna del llistat en 1953. La majoria ho faran a les primeres dècades del segle passat i estaven situades al llarg dels carrers que conformaven la carretera que travessava la població. Moltes eren regentades per dones i les prestatgeries on s’exposaven els productes així com els mostradors eren de fusta ben treballada.
Algunes comptaven també amb un espai lateral, amb un mostrador xicotet destinat a la clientela masculina, que l’utilitzava com a bar. Allí es reunien al matí o a la nit els hòmens per a fer una xarraeta prenent un nuvolet, un gotet de vi o un quintet de cervesa, acompanyat d’olivetes, tramussos, uns trossets de salat...Algunes tenien a la façana un rètol publicitari metàl·lic d’alguna marca de beguda.
El sistema de pesar i mesurar també va anar evolucionant amb els anys, així com els utensilis que s’utilitzaven per a envasar els aliments o els líquids. Els tenders servien als seus clients els articles d'alimentació (cacaus, cebetes en vinagre, olives) i, també, de neteja, en paperets o cucurutxos que ells mateixos elaboraven i alguns van arribar a convertir-se en autèntics artesans d'aquesta habilitat.
Durant moltes centúries sols s’anava a la tenda a adquirir aquells articles que no es produïen al camp o bé que les dones no fabricaven al domicili, ja que pràcticament tot s’aprofitava. Aquesta economia basada en l'autosuficiència, però, començà a canviar a partir de l'últim terç del segle XX. A les tendes tradicionals s’incorporen les noves i potents càmeres frigorífiques i les modernes màquines que elaboraven aigua seltz fresqueta, que es recollia en botelles de vidre que reomplien, si hi havia alguna pesseta a casa, per a poder aliviar la calor del dinar estiuenc…
A poc a poc, altres establiments més sofisticats van anar obrint per a cobrir les demandes i les necessitats dels mutxamelers, així com altres negocis que permetien que les dones pogueren treballar fora o dins de casa, per tal de guanyar alguns diners. Cines, bars, gelateries, perruqueries, merceries-perfumeries, tallers de reparacions de cotxes i motos, etc. feren aparició i es van desplaçar cap a altres espais que no eren els habituals, aprofitant el creixement de l’avinguda de Carlos Soler i els carrers de nova construcció a l’est de la població.
Actualment, comptem ja amb moderns supermercats on pràcticament hi ha tota classe d’existències. Però és de justícia evocar aquelles persones que no fa moltes dècades encara preparaven elles mateixes part dels productes que oferien als veïns, com ara cigrons remullats, olives, cebetes i tomatetes en vinagre, tramussos, café torrat, canyella molta, embotit de tota classe, condiments... Seguint les tradicions i les receptes transmeses al si de la família durant diferents generacions.
No podem acabar sense anomenar eixes tendes que han quedat en la memòria col·lectiva pel malnom dels seus propietaris o propietàries: Rafael Diego al carreró del Ravalet, Ca Silveria al Poble Nou, Ca Maleta al carrer Sant Vicent, Otilia Llorca al carrer Sol, Ca Arturo i Fermín Tuta a la placeta de la Soletat, Ca la Capela i Ca Catarro al carrer la Soletat, Flor Ferrándiz al Passeo, Vicente la Placeta en Sant Roc, Consuelo Antón, Ca el Bonico al carrer Manuel Antón, Marujita la Paisana al carrer Cura Fenoll, Cal Desculat al carrer Sala Marco, Ca Àngel i casa Tuta a la Plaça Nova, Pepe la Maja al carrer Felipe Antón i les Paisanes al Cadavall.
Gràcies a tots i totes, botiguers i tenderos per canviar i modernitzar la vida comercial del nostre municipi, buscant noves maneres de guanyar-se la vida alhora que possibilitant que els veïns i veïnes pogueren conèixer i assaborir els nous productes que arribaven als mercats i alimentar-se de manera saludable i variada.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel. Estiu 2026.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comentarios