top of page
  • Foto del escritorCronista de Mutxamel

EL TERME I LA SOCIETAT MUTXAMELERA AL SEGLE XVIII : INVENTARI DELS BÉNS DE SALVADOR ALBERORA


Colleres i altres ferramentes per als cavalls.

Els protocols notarials són, des de fa molt de temps, elements imprescindibles per a aprofundir en la història dels pobles. Als segles passats l’activitat notarial era molt més rica que actualment. Davant notari, es testificava no solament la compravenda de béns mobles, sinó que també s’efectuaven contractes de capitulacions matrimonials per a constituir societats, perdons per ofenses, ferides i mort, contractes d’aprenentatge, inventaris post mortem, etc. Per esta raó, els protocols notarials ofereixen als estudiosos una informació molt rica, ja que les descripcions que hi inclouen transformen el que podríem considerar una simple relació, en una font idònia per a l’estudi d’una societat en un moment determinat: l'articulació social, la vida quotidiana, les relacions econòmiques, etc.


Detall del carrer Major, hui anomenat “Manuel Antón”.

L’inventari post mortem, com el seu nom indica, era l’efectua’t després de la mort del propietari dels béns. Generalment, tenia com a finalitat preservar els drets que tenien els descendents sobre els béns del difunt, davant els que pogueren correspondre al cònjugue supervivent o a altres tercers. L'inventari requeria la presència d’un notari per a què certificara que els béns relacionats, ja foren cases, terres, roba o mobles, eren els que pertanyien al difunt i es trobaven al lloc que s’indicava.

Els furs valencians donaven una gran llibertat a l’hora de repartir els béns acumulats al llarg del matrimoni. En general, les opcions més utilitzades eren repartir el patrimoni per igual entre tots els descendents o bé afavorir algun d’ells per tal d'evitar que la hisenda es disgregara. L’arribada de noves lleis castellanes, al segle XVIII, amb el Decret de Nova Planta, suposa un canvi en les normes i els costums hereditaris valencians. Tots els fills passen a tenir dret en el repartiment de la legítima (que equival a les quatre quintes parts del total de la massa hereditària); a més, s’introdueix la possibilitat d'afavorir un dels hereus atorgant-li un terç de la legítima.


Vestimenta familiar de mare i fills a principis del segle XX.

Moltes d’estes particularitats, les veurem aplicades en el testament del veí de Mutxamel Salvador Alberola, qui va atorgar les seues últimes voluntats davant del notari Bautista Alberola y Ramón, el dia 9 de novembre de l’any 1778. Tenim constància de l’existència dels Alberola a l’horta alacantina l’any 1421[1], provinents de la comarca de la Noguera (Lleida). Amb posterioritat, el cronista alacantí J. B. Maltés, en la seua crònica del segle XVIII, també ens proporciona informació referent al cognom Alberola i on habitaven estes famílies: “...en esta ciudad (Alacant) ha faltado esta descendencia; pero los hay en Muchamiel, que son personas de estimación, y muchos de ellos familiares del Santo Oficio...y en efecto los Alberola han obtenido los primeros empleos de aquel su Ayuntamiento..”[2]. Efectivament, els Alberola ocuparen càrrecs rellevants tant en el govern municipal com a justícies, jurats o alcaldes com en l'estament eclesiàstic, en què els trobem ocupant llocs com a confrares de la Mare de Déu de Loreto o com a retors de l'església.


Vivendes a l’àntic Fossar, hui carrer Maristela.

Les proporcions del patrimoni familiar de Salvador Alberola, casat amb Vicenta Maria Climent, i la minuciositat en què està descrit en l'inventari ens aporten informació valuosa i puntual per conèixer com era una vivenda i els elements domèstics que la integraven, a més de saber el nom de determinats carrers del nucli urbà i de partides del nostre terme municipal. Passem a transcriure el document i a continuació ressaltarem aquells aspectes dignes de ressenyar per als investigadors i amants de la història:

En la Villa de Muchamiel a treinta dias del mes de Noviembre de mil setecientos settenta y occho, ante mi el escrivano y testigos infraescritos, pareció Vicenta Maria Climent, Viuda de Salvador Alberola, vecina de la misma, ya sea su nombre propio, como en el de tutora y cuidadora de sus hijos menores.

Dixo:

Que por quanto el dicho Salvador Alberola, murió en dias passados haviendo hecho testamento antte el presente Escrivano el dia nueve del corriente mes; y en el legó el Quinto de sus bienes a la otorgante, mexoró en el tercio a Eusebio Alberola su hijo, e instituyó por sus universales herederos a sus quatro hijos y de la otorgante, Salvador, Eusebio, Vicenta, Mujer de Bernardo Alberola, y Mariana, doncella de veinte años; y para que en todos tiempos conste de los bienes, otros y acciones que recaen en la herencia de dicho su difunto marido, y pertenecen a la ottorgante, con el importe del valor que actualmente tienen, quiere hacer Inventario por via de Escritura por evitar las costtas que se causan con los juiciales.

A dicho fin ha nombrado con consentimiento de dichos sus hijos, por expertos para el justiprecio de los bienes muebles, ropa, frutos, cavallerias y bienes varios, para saber en quanto a esttos y su medida, los frutos y ahinas de labranza y cavallerias a Joseph Antón, labrador de esta Villa, y a Bautista Sala, agrimensor y labrador de Benimagrell; de la ropa blanca a Theresa Garcia, Viuda de Ricardo Alberola, y a Vicenta Varó, muger de Gregorio Ramos. De la de color, a Juan Sala, Sastre; de las casas y obras a Vicente Sevila, albañil, y a Joseph Ramon, carpintero, los quales expertos siendo presentes, y afirmando haver visto y reconocido los bienes que les respectan según el oficio de cada uno, con el devido y especial cuidado y reflexión.

Por tanto, deseando la otorgante reducir a escritura pública dicho inventario y justiprecio, juraron voluntariamente estta y dichos expertos por Dios nuestro Señor, y a una señal de cruz que cada uno de por si hizo conforme a derecho, y su cargo a El ofrecieron; la ottorgantte manifiesta todos los bienes, deudas, dineros y acciones, assi los de su dotte y herencias de sus padres, como los recaientes en la herencia de dicho su marido, por sus compras durante el matrimonio, y los que estte vendió y empeñó, pertenecientes a la otorgante, sin diezmirlar algunos, y los citados expertos hacen verdadera legal relación y justiprecio de todos los bienes muebles y cittios, ropas y frutos, según el estado presente, francamente y a la razón de dinero de contado, según que assi lo fueron practicando partida por partida en la forma siguiente:

Frutos, Muebles y Cavallerias

Primeramente: Todas las ahinas de poner vino, bottas, pipas, charrionadas, justipreciadas por los expertos en veinte y cinco libras y diez sueldos.

Ottro si: Quatro toneles de vino a lo que valorados por dichos expertos por ciento y quattro libras.

Ottro si: Una docena de sillas usadas por dos libras y ocho sueldos.

Ottro si: Una mesa de madera de caja de azúcar valorada por dos libras diez sueldos.

Ottro si: Un bufete de nogal por dos libras y diez sueldos.

Ottro si: Un almario grande de madera por una libra y diez sueldos.

Ottro si: Una mula pelo blanco valorada en cinquenta libras

“ : Una mula pelo pardo por sesenta libras.

“ : Ottra mula pelo negro por treinta y seis libras.

“ : Un burro pelo negro en veinte y quatro libras.

“ : Una galera con sus arreos valorada por quarenta libras.

“ : Un carro con sus arreos por dos libras.

“ : Dos arados con sus rejas, iugos, y un orcatte por siete libras y diez sueldos.

“ : Una tregilla valorada en quatro libras.

“ : Dos legones y un asadon usado en dos libras.

“ : Una artesa por diez sueldos.

“ : Una mesa de pino usada por diez sueldos.

: Veinte y dos cahices de sevada a cinquenta y cinco reales cada uno valen, ciento veinte y una libra.

: Tres cahices de trigo a dose libras y diez sueldos, valen treinta y siete libras y diez sueldos.

: Un cahiz de panisso valorado por siete libras.

: Seiscienttas arrovas de algarrobas a quatro sueldos la arrova importan ciento y veinte libras.

: Mil arrovas de paja en la era de la Alqueria, y en casa a diez y ocho dineros cada arrova vale setenta y cinco libras.

: Tres quintales de cáñamo a dos libras vale treinta y seis libras.

: Quatro colchones poblados de lana a seis libras cada uno valen, veinte y quatro libras.

: Tres cuberttores de lana por cattorse libras.

: Dos cuberttores blancos piñonados, usados, por siete libras y diez sueldos.

: Una docena de savanas de lienzo casero por diez y nueve libras y quattro sueldos.

: Tres tablados de cama con sus bancos madera de pino, por tres libras.

: Tres arcas con sus cerrajas y llaves, la una de madera de nogal y las dos de pino, por quattro libras.

: Dos docenas de servilletas piñonadas valoradas a razón de dos sueldos cada una, valen dos libras y ocho sueldos.

: Una docena de manteles piñonados, por dos libras.

: Tres tohallas de manos por una libra y diez sueldos.

: Ottra tohalla de lienso delgado guarnecida con encage, por una libra, seis sueldos y siete dineros.

: Una arrova de hilo para tela de casa, por siete libras y quatro sueldos.

: Una casaca de hombre de paño negro, valorada en ocho libras.

: Dos chupas de paño valoradas por quatro libras.

: Media docena de caminas de lienzo casero, a ocho reales cada una, valen quattro libras y diez y seis sueldos.

: Media docena de calsonsillos, por dos libras y ocho sueldos.

: Media docena de juboncillos blancos, por una libra, diez y seis sueldos.

: Dos capas, una de paño azul y otra de chamelotes por diez y seis libras.

: Unos calsones de tripi por tres libras.

: Diez ovejas y borregos, dos cabras y un cegajo, valorados por veinte y cinco libras.

: Un dinero efectivo, veinte y tres libras y seis sueldos.

Bienes cittios

Primeramentte: Una casa de morada sitta en el poblado de estta dicha villa en la Calle Maior, frente al Clot de Sedrelles, valoradas sus obras y madera por dichos expertos en quatrociettas veinte libras y nueve sueldos.

: Otra casa de morada sitta en el poblado de esta villa, en la calle o plaza llamada del Fosar, valoradas sus obras y madera por trescientas noventa y siete libras y ocho sueldos.

: La mitad de una casa de morada propia, de mi, dicha otorgante, que heredé de mis padres, sita en el poblado de esta villa, en la calle del Raval, valorada sus obras y madera por cien libras.

: Una casa de campo, sitta en la Alqueria del pago de la Fabrica, con su sisterna, valoradas sus obras y madera, por trescientas veinte y ocho libras, y quinse sueldos.

: Dose tahúllas, una quarta y media de tierra regadío, sitas en el termino de esta Villa, en dicha partida de la Fabrica, medidas y justipreciadas por dichos expertos, en mil trescientas ochenta y ocho libras, y quince sueldos.

: Quattro tahúllas de tierra regadío, parte plantada de viña, y parte campa, sittas en el termino de esta Villa, partida del Cantalar, valoradas por doscientas treinta y dos libras, y diez sueldos.

: Dos tahúllas, dos quartas y media de tierra regadío, plantadas de almendros, sittas en el termino de la Villa de San Juan, en la partida de les Boltes, valorada a razón de sinquentta y cinco libras la tahúlla, que a este respecto valen ciento quarenta y quattro libras, siete sueldos y seis dineros.

: Ocho jornales de tierra secano, poco más o menos, plantados de diferentes arboles, sittos en el termino de esta Villa, partida de Cotoveta, valorados por trecientas y quise libras.

: Tres jornales de tierra secano, poco más o menos, estos en el termino de esta dicha Villa, en la partida del Fondó, llamados “De Torregrosa”, valorados por ciento y cinquenta libras.

: Nueve jornales de tierra secano, poco más o menos, con diferentes arboles que antes eran de Joseph Aracil, sittos en el termino de estta Villa, y partida del Fondó, valorados por trecientas y noventa libras.

: Treinta jornales de tierra secano, con diferentes arboles, sittos, parte en el termino de esta Villa y parte en el de Busot, partida de l’Aigua Amarga, saber los ochos jornales que deven contribuir a la señoria de dicho lugar de Busot, al dicho “Desettena”, valorados por trecientas dose libras y diez sueldos. Y los restantes veinte y dos jornales valorados por settecientas sessentta y cinco libras, que las dos partidas componen mil setenta y siete libras y diez sueldos.

: Tres jornales y tres tahúllas de tierra secano, poco más o menos, con algunos arboles sitos en tel termino de esta Villa, partida de la Forza del Home, valorados a quarenta libras el jornal, que valen ciento y diez libras.

: Cinco jornales de tierra secano con algunos arboles, sitos en el termino de estta Villa, partida dels Plans, valorados por ciento y noventa libras.

: Tres jornales y una tahúlla de tierra secano campa, malladares y hondo, sittos en el termino de estta dicha Villa, partida del Collado de Bonañy, valorados por ciento once libras y cinco sueldos.

: Dos jornales de tierra secano plantados de higueras, sittos en el termino de estta dicha Villa, partida del Racó de Ramons, valorados por ochenta libras.

Que juntas todas las antecedentes partidas de frutos, bienes muebles, cavallerias y bienes cittios de casas y tierras, componen la totalisima de seis mil quatrocientas seis libras, dose sueldos.

Y en esta conforme quedó hecho y formado este Ynventario, que dijo la otorgante haber hecho bien y fielmente, de todos los bienes recaientes en la herencia de dicho Salvador Alberola, su difunto marido, y a la misma otorgante, sin tener noticia de otros algunos, y que si en adelante la tuviese, les añadiría a este Ynventario, como más en derecho hubiese lugar, con la expresa protesta que haze, que a la otorgante y a sus hijos maiores y menores de hedad, les queden salvos todos los que tuviesen para usar y valerse de ellos[3].


Llaurant els bancals.

De l’anàlisi dels béns que conformen el primer apartat, i que podríem considerar d’ús domèstic, concloem que era una família que tenia molts utensilis per a conservar el vi, possiblement, elaborat a partir de la collita de la vinya plantada a la partida del Cantalar. Com que eren propietaris de moltes terres, tant de secà com de regadiu, els resultava imprescindible tenir diversos animals de càrrega, tant per a poder treballar els bancals com per a transportar els productes, de tal manera que la mula “parda” arriba a valorar-se amb seixanta lliures. De tots els cereals conreats, el més apreciat és, sens dubte, el forment, pel qual s'arriba a pagar per un cafís dotze lliures i deu sous, en contraposició als cinquanta-cinc reials que s’oferien pel cafís de civada.


El carro tradicional carregat amb les ferramentes per anar a atreballar al camp.

Destaca la quantitat i la qualitat de la roba de l’aixovar. Entre les diverses peces, trobem camises i llençols de llenç, i, de fet, la viuda nomena dues persones perquè efectuen la taxació corresponent, una per a la roba blanca i una altra per a la de color. Gràcies a la descripció de les cases que pertanyen a la família Alberola, ens ha estat possible situar un dels paratges que apareix en alguna documentació antiga i que no havíem pogut ubicar fins ara. Ens estem referint al Clot de Sedrelles[4], del qual ja podem afirmar que estava al carrer Major. La vivenda situada en esta via pública és la que té més valor, i sobrepassa el valor de la casa de camp que tenen, anomenada la Fàbrica, en què, a més, Salvador Alberola també era propietari de dotze tafulles de camps de regadiu.


L’estudi del protocol notarial ens permet observar la medició i la valoració de les terres segons si es regaven o si eren terreny de secà. Les primeres es mesuraven per tafulles i, les segones, per jornals. Es considerava un jornal l’espai de bancal que podia llaurar un animal en una jornada de sol a sol. És evident que podien treballar-se molt més ràpid els camps de secà, en què els arbres no eren massa abundants i tampoc es podia plantar hortalissa.


Terres i casa anomenades La Fàbrica. Mutxamel. Que ja ens apareixen al testament de Salvador Alberola.


Així mateix, comprovem que molts dels topònims que formen part de la nostra història com a poble acumulen ja molts segles d’existència, com són el carrer Major, el Fossar o les partides del Cantalar, la Fàbrica, les Voltes, Cotoveta o el Fondó, per citar-ne algunes. Finalment, destacar com la viuda intenta buscar persones capacitades i expertes perquè la realització de l'inventari dels béns es realitze de la millor manera possible.



Assumpció Brotons i Boix.

Cronista Oficial de Mutxamel. Gener de 2022.






[1] Guinot, E., Els fundadors del Regne de València, València, Tres i Quatre, 1999. [2] Maltés, Juan Bautista. Ilice Ilustrada: Historia de la Muy Noble, Leal y Fidelisima Ciudad de Alicante, Alicante, Ayuntamiento, 1991. [3] A.P.A. Protocolo Notarial 38, del notari Alberola y Ramón, Bautista. Any 1778. [4]En dos dies del mes de setembre de l’any 1727, caigué en la séquia que pren l’aigua el molí que está junt al Clot de Cedrelles...” Brotons Boix, A. Llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto.





Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional.

199 visualizaciones0 comentarios
bottom of page