La Pasqua és un període de joia i alegria per als cristians, que celebren que Jesucrist ha ressuscitat, i alhora també l'arribada del bon temps i la renovació de la natura, una volta que s’ha acabat l'hivern. Després del silenci sepulcral dels dies del Dijous i Divendres Sant entra amb molta força el dissabte de Glòria i, sobretot, el Diumenge de Resurrecció o de Pasqua Florida, per als valencians conegut també com el primer dia de la mona. La festa religiosa de la Pasqua Florida, sobretot si se celebra ja entrat el mes d’abril, és una explosió de vida als camps, on els protagonistes són els arbres i les flors, en plena floració.
El Dissabte de Glòria ja començava als carrers del municipi mutxameler l’estrèpit, quan les campanes començaven a revoltar mentre anunciaven la resurrecció de Jesús. Els més menuts aprofitaven l’ocasió i recorrien els carrers del poble, carregats de botijons plens d’aigua, vells i badats, per a trencar-los, si podien, dins de les cases; però on els esperaven les propietàries, carregades amb la granera a la mà, perquè no ompliren la vivenda d’aigua i bocinets si el catxarro queia a terra.
També a Mutxamel, com a tantes altres localitats, el Diumenge de Pasqua, a trenc d’alba, se celebra la processó de l’Encontre. Seguint la tradició, a les sis del matí surt del temple la imatge de la Mare de Déu de Loreto coberta amb un simbòlic vel negre, que acompanyada pels càntics de les dones arriba fins al nord del nucli urbà, al Ravalet, i retorna després cap al Passeo, lloc on es produirà l’acte religiós central d’este diumenge.
Una hora més tard el Fill de Déu, encarnat en la Sagrada Custòdia, inicia el seu recorregut pels carrers mutxamelers per a trobar-se amb la seua Mare. Acompanya esta segona comitiva el senyor rector, veïns, les autoritats municipals i la Banda de Música L’Aliança. Es tracta de convergir després en un punt determinat, a Mutxamel, al mig del Passeo i representar l’encontre i retrobament de la Mare de Déu amb el Fill ressuscitat.
A poc a poc, les comitives van apropant-se al lloc assenyalat tradicionalment, on es troba preparat una mena d’altar, que des de fa dècades algunes veïnes s’encarreguen de muntar amb la vestimenta adequada, inclosa una catifa i un coixí perquè el sacerdot puga agenollar-se i depositar amb respecte la Custòdia sobre la taula. Tot el carrer es troba primorosament ornat amb cobertors als balcons de les cases, testos i el sòl de terra cobert per un tapis vegetal molt colorista.
Els instants previs a l’Encontre, amb el seu cerimonial corresponent i la trobada en si mateixa, podem assegurar que representen un dels moments més emotius i de més alt nivell sentimental de la Setmana Santa, per als fidels allí presents. Quan la banda de música local reprén l’acompanyament musical interpretant l’Himne, se li lleva a la Verge el vel negre que la cobria, es disparen coets i des dels balcons de les cases es tiren gran quantitat d’al·leluies, paperets de colors, que impregnen l’escena de més alegria i espectacularitat, si és que això és possible.
A continuació es reprén el camí de retorn cap a l’església per a celebrar la cerimònia de la missa. És costum a Mutxamel, una volta finalitzada l’eucaristia, que els assistents vagen a desdejunar xocolate amb tonya de Pasqua, dolços casolans que, fins fa uns anys, encara preparaven les dones mutxameleres. Més tard, ja ens preparàvem amb la roba i les sabatilles corredoretes a disfrutar de la vesprada de “mona” amb la familia, compartiríem amb els amics i amigues esta festa a l’aire lliure, on no faltaven mai la bullícia, jocs i cançons al camp, ja que després del fred i gelat hivern ens retrobaríem una primavera més, amb una natura que començava a florir.
Assumpció Brotons Boix. Cronista de Mutxamel.
Diumenge de Glòria, 3 d’abril de 2021
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional