• Cronista de Mutxamel

FELIPE II I MUTXAMEL


Imatge: Paret del Pantà de Tibi. Foto: Fernando Martínez

El segle XVI va ser un període de temps decisiu per a la consolidació del nostre poble com a tal. Tres fets marcaran esta centúria, i dos en tindran relació directa amb el rei Felip II.

En primer lloc l´any 1511 la població arreplega del governador de la ciutat d´Alacant llicència per a construir una església parroquial pròpia, el que ens permet separar-nos de la de Sant Joan, de qui fins al moment depenia.


En segon lloc, el dia 7 de juny de 1580, Mutxamel va obtenir el que portava anys anhelant, el títol d’Universitat, fet que li permetia adquirir una categoria municipal superior, que podem considerar intermitja entre el lloc i la vila.


Propaganda dels actes organitzats any 1998

Va ser el rei Felip II a la ciutat de Badajoz qui va firmar aquest document que consta de 34 capítols, els quals ordenen la vida administrativa i política de la població “dictum locum de Muchamel universitatem separatam a civitate nostra Alicantis...”.


Encara que per alguns aspectes continuava el poble vinculat a la ciutat d´Alacant, el títol atorgat ens permetia tenir Ajuntament propi i triar els òrgans de govern, establir impostos i gestionar-los, preveure que no faltés el forment per a l´alimentació de la població, tenir un terme municipal ben delimitat i sobretot poder administrar la justícia al seu territori.


No va ser fàcil la labor, que per raons de temps no podem explicar, però va constituir el primer intent seriós d’ordenar la vida civil, política, i econòmica del nostre poble. Es van pagar per aquest privilegi 7700 ducats. Va arreplegar el document Bernardus Guinovart, mercader de professió, i un dels primers síndics, actors i procurador de la Universitat de Mutxamel.


En tercer i últim lloc hem de parlar del problema de la falta d´aigua en aquestes terres, el que ens portarà a la construcció del pantà de Tibi i ens tornarem a trobar amb el rei Felip II. Els llauradors de la que podríem anomenar Horta d´Alacant, van proposar al Consell alacantí la construcció de la presa, amb la intenció de superar les èpoques de sequera que tanta fam els feia patir.


Detall programa d'actes celebrat a Mutxamel. Octubre 1998

El rei Felip II, que era molt aficionat a les grans obres d´enginyeria i admirador de les innovacions mecàniques, va entendre i va acceptar que la terra de l´Horta d´Alacant era ideal per a molts cultius i el clima hi acompanyava. En una de les cartes que escriu al Sr. Alvaro Vique indicant-li els mitjans que creia més convenients per a la bona marxa de la construcció diu així :”....este estanque servirá para regar la Huerta de Alicante y la tierra llana que está alrededor de aquella Ciudad, y siendo, como se entiende que lo es la más fértil de esse Reino, de mas que se repondrá remedio a la necesidad con que los vecinos de Alicante viven por no poder cultivar sus heredades, por la grande esterilidad y falta de agua que tiene de ordinario, cogerán pan, y vino, y otras cosas en abundancia para socorrer a sus comarcanos...” “Y en negocio Universal como este para su firmeza, deven concurrir todos los interesados que demás de la Ciudad en la Huerta lo són, los lugares de San Juan, Muchamel i Benimagrell....”


Avui gràcies al treball del professor Alberola, es pot afirmar sens dubte que van ser els veïns de Mutxamel, Miquel Alcaras i sobretot Pere Isquierdo els que van trobar el lloc per a la construcció de la presa. Com a mostra i curiositat de la relació, almenys escrita, que hi va haver entre el rei Felip II i el nostre veí Pere Isquierdo, llegiré part d’algunes cartes enviades pel monarca al governador on li dona instruccions respecte a les propostes que li feia Isquierdo:

El Rey Governador....De la misma fecha [h]ay otra , respuesta de la que se os escrivió a suplicación de Pedro Isquierdo, en que aprovais lo que él ha apuntado, sobre el redreço de las cequias y abertura del partidor del Conchel....” (4 de abril de 1593) “El Rey : Governador, por parte de Pedro Izquierdo, vecino de la Universidad de Muchamel, me ha sido presentado el memorial cuyo traslado va con esta con serial de mi secretario infrascrito, en que se refiere que él ha sido el primer Inventor del pantano, que por mi mandado se fabrica para regar la huerta de la Ciudad de Alicante y su comarca: y que la fabrica se ha hecho y haze, conforme a su modelo y que muchas vezes ha venido a suplicarme que la dicha fabrica passasse adelante y que su instancia ha sido de grande efficacia para ello. Y assí, él, su muger y siete hijos se hallan con necessidad, y en consideración de servicio tan señalado, y de que és él, el que más experiencia tiene de lo tocante al riego de aquella huerta, me ha suplicado le haga merced del officio de repartidor de la agua del Pantano con salario competente.

Y Juntamente apunta los reparos que se deven hazer en el açut, cequias y partidores nuevos, para que de la agua se resciba el fruto que se pretende; y [h]a dado una traça de todo ello, la qual seos remite con el dicho memorial, mando que le hoygais, y en lo que ha, respecto a su pretensión, me informeis de la razon que [h]ay para mandarle ocupar, y si la hubiere justa, vereis en lo que podrá quedar y con que salario, y como se havia de pagar.

En respecto del reparo del açut y cequias y abrir nuevos partidores, haviendo hoydo lo comunicareis con los Jurados de essa mi Ciudad de Alicante, para que sin dilación se provea sobre el buen riego de la agua lo mas convenga al bien universal de essa tierra.... Datum en el Pardo a XX de Noviembre de 1593. Yo, El rey.”[1]


Per a finalitzar direm que al segle XVI es van trobar dos forces positives :

En primer lloc l’aportació de mestres locals o regionals com Pere Isquierdo, que afegida a la formació i treballs dels grans enginyers renaixentistes, va ser decisiva a l´hora de projectar i construir les modernes preses de planta corba, sent la de Tibi la primera construïda a estes terres utilitzant este sistema de construcció revolucionari.


La segona, les intervencions institucionals de monarques, com Felipe II, que van fer possible el desenvolupament de l’arquitectura i enginyeria renaixentista, que permeteren millorar les condicions de vida dels veïns de l´Horta d´Alacant, i per tant de Mutxamel.

Suni Brotons Boix.

Cronista oficial.- Setmana Regs a l’Horta Alacantina.

19 d’octubre de 1998.




Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional


[1] Arxiu Municipal Alacant, arm. 5, lib. 57.fol.246r I 246 v.

97 vistas

Membre de l'Associació de Cronistes

Oficials del Regne de València

© 2020 Pàgina Oficial Cronista de Mutxamel (Alacant)